Jesús Moncada: Estremida memòria
Edicions 62
ISBN 84-297-5513-6
Valoració: 5

Tercera noveŀla (cronològicament parlant) de Jesús Moncada, aquesta plenament dins del denominat mite de Mequinensa, i segona en el meu ordre de lectura.

El llibre narra, un segle després dels esdeveniments, un cruel assalt, un acte de bandolerisme del segle XIX, i l’efecte que aquest fet té sobre els diferents estaments socials del poble, les famílies de les víctimes, les dels assaltants, les autoritats; en uns casos, generant rancúnies que perduraran durant generacions.

Magistralment escrita, dosifica i combina el misteri arrencant l’acció en un moment cronològicament final de la història, a partir del qual un bon munt de persones recorden diverses parts dels fets, donant lloc i joc a un harmoniós, complet i sòlid trenca-closques de personatges, situacions, fets i records.

Per reblar el clau hi ha unes notes en forma de cartes que un amic del narrador escriu al final de cada capítol, i que proporcionen una visió complementària al fil principal.

Em reafirmo en el que he escrit en algun altre lloc: si Jesús Moncada hagués escrit en alguna altra llengua aquest llibre seria reconegut internacionalment. Llegir-lo ha estat un autèntic plaer, i el poso a la llista dels que mereixen una segona lectura. També ha tingut un efecte pervers en el meu estat d’ànim: alguna vegada m’havia passat pel cap intentar d’escriure una noveŀla; després de llegir aquesta em sento incapaç de crear una obra mínimament digna.

Jesús Moncada: Camí de sirga
Edicions 62
ISBN 84-297-5398-2
Valoració: 5

Haig de reconèixer que no havia sentit parlar de Jesús Moncada abans de la seva mort, el juny del 2005. Possiblement poc reconegut en vida, passa per ésser un dels autors més importants de la literatura catalana del segle XX.

Camí de sirga comença descrivint l’enderrocament de la casa de Llorenç de Veriu, a la Baixada de la Ferradura, considerat l’inici de la destrucció de la vila (Mequinensa), arran de la construcció de l’embassament de Riba-Roja. A partir d’aquest moment, la memòria de molts personatges condueix a una successió de fets i remembrances de les dues o tres darreres generacions dels habitants de la població, a través de mitja dotzena de personatges clau, i sempre al voltant de l’Ebre que, com a element omnipresent i perpetu, relliga els diferents episodis.

S’hi reflecteixen fets econòmics i polítics d’abast universal (com la injecció de prosperitat arran de les guerres mundials), i d’altres més locals, com vaga dels minaires, els efectes de la Guerra Civil, o la mateixa construcció de les preses de Mequinensa (més amunt de la població) o de Riba-Roja (la que acaba negant-la), com a darreres revifades abans d’una mort anunciada.

L’obra de Jesús Moncada és breu, i només cal llegir-ne unes pàgines per esbrinar-ne el motiu: cada frase és miŀlimètricament escrita, amb una adjectivació precisa, viva però en cap cas improvisada.

Totalment recomanable, tot i que els amants de l’acció per sobre de la descripció el poden trobar pesat.

Jordi Coca: Louise
Editorial Destino
ISBN 84-233-2343-9
Valoració: 3

La Louise és una dona nascuda i criada als Estats Units, filla de pare català i mare americana, que viu en companyia de l’Albert, a Barcelona. És professora a la Universistat, i de cop li agafa una mena d’angúnia o patiment davant la possibilitat que s’esdevingui qualsevol desgràcia i s’acabi la felicitat en què viu.

I això és gairebé tot. L’autor dóna voltes i més voltes sobre aquest tema, i porta la protagonista als Estats Units a visitar els pares i vells amics, però res més.

No li he trobat massa gràcia ni interès. Així com La japonesa, que vaig llegir fa uns quants anys, em va agradar per la seva senzillesa i tendresa (és la història d’un nen autista que s’enamora d’una nena japonesa), aquí precisament la senzillesa perd l’autor. Ben escrita, però poc engrescadora.

Paulo Coelho: Onze minuts (Onze minutos)
Traducció al català de M. Dolors Ventós
Editorial Proa
ISBN 84-8437-571-4
Valoració: 4

Una noia de Brasil se’n va del seu poble amb els estalvis de la seva primera feina a Copacabana. Allí és contractada un suís que li promet convertir-la en una estrella de samba brasilera a Europa.

Un cop a Ginebra res no és el que esperava: a la feina (ballarina de discoteca) s’hi afegeix la dificultat de l’idioma, el clima i la soledat. Intenta esdevenir model i acaba essent una prostituta en un local (anomenat també Copacabana) del carrer Berna.

Els ingressos que li proporciona la nova feina són abundants, però segueix sense trobar un home que l’estimi, fins i tot sense trobar un home que li doni veritable plaer sexual. Fins que en coneix dos absolutament contraposats que li fan replantejar l’essència de l’estimació i del plaer.

Escrit en forma gairebé de conte, la noveŀla passa de la infantil i innocent Maria nena, a una dona madura. Part de la història és coneguda a partir de fragments del Diari de la Maria, que acostumen a tancar els capítols.

Noveŀla ben escrita, sense ser cap prodigi de produnditat (tota ella sembla “simple”, només hi ha un fil argumental, la vida de la noia), té les pàgines justes (ja és un mèrit respectable). Recomanada per qui vulgui una lectura tranquŀla, no necessàriament emocionant.

Winston S Churchill: La Segona Guerra Mundial (I i II) (The Second World War)
Traducció al català de Dolors Udina
Editorial L’esfera dels llibres
ISBN 84-9734-249-6
Valoració: 3

Per als més grans aquests llibres no necessiten presentació, però per als joves segurament sí: un cop acabada la segona guerra mundial, Winston Churchill va escriure sis llibres, en què explicava les seves vivències abans i durant aquest esdeveniment. Aquests dos llibres són un resum fet per Denis Kelly uns anys més tard; no us enganyeu, els dos volums junts són al voltant de 1.400 pàgines. Amb motiu del 60è aniversari de l’acabament de la guerra, han estat traduïts al català i publicats.

Tot just començada la guerra, Churchill va ser nomenat cap de l’almirallat britànic (càrrec que ja havia ocupat amb anterioritat, just abans de la primera guerra mundial), i l’any 1940 va passar a ser primer ministre, encapçalant un govern d’unitat nacional, i alhora ministre de la guerra.

Al llarg d’aquests volums trobem descrits amb força apassionament molts episodis d’alta política (destaquen les relacions amb Stalin i, sobretot, Roosvelt i posteriorment Truman), batalles navals i terrestres, consideracions estratègiques a mitjà i llarg termini, la dramàtica resistència anglesa els anys 1940 i 1941, els retrocessos i avanços de posicions; hi ha uns quants mapes que ajuden a seguir les descripcions de batalles, ordres, i moviments d’exèrcits.

La lectura es fa en ocasions una mica feixuga; més aviat per la multitud de dates, persones i situacions que hi són esmentades. Desconec la resta d’obra literària de WC, però el que he llegit en cap cas mereix un premi Nobel de la Literatura. Això, però, no treu valor al document, que és una descripció des d’una posició de privilegi d’uns esdeveniments la magnitud i tanscendència dels quals ens costa d’imaginar als que no vam viure’ls. Personalment m’ha servit per conèixer una mica millor la història, si bé narrada des de l’orgull britànic, si se’m permet dir-ho així. En tot cas, cal reconèixer als britànics un esforç i una tossudesa incommensurables per fer caure el règim totalitari de Hitler; possiblement sense l’ajut dels nord-americans i el denominat Imperi Britànic en primer lloc, i de la Rússia d’Stalin més tard, no els hauria estat possible, però durant el 1940 i 1941 realment estaven ells sols davant el tercer reich.

També he constatat la meva total ignorància en qüestions militars: no sé què és una divisió ni un exèrcit, ni la diferència entre un general, un almirall o un mariscal i molts altres termes d’aquest camp semàntic. El dia que en tingui ganes n’esbrinaré el significat.

Ken Follet: Vuelo final (Hornet Flight)
Traducció al castellà d’Albert Solé
Editorial DeBOLS!LLO
ISBN 84-9793-142-4
Valoració: 3

Edició de butxaca, comprada a l’estació de Sants de Barcelona, no mancada s’errades ortogràfiques (no hi ha cap sólo accentuat, i també manquen accents en alguns pronoms demostratius).

Durant la segona guerra mundial l’aviació anglesa és en serioses dificultats a causa de l’elevada efectivitat dels radars alemanys que hi ha a la Dinamarca ocupada pels nazis. L’espionatge britànic, en coŀlaboració amb un incipient moviment de resistència danès, intenta obtenir el màxim d’informació sobre aquests aparells.

El grup de personatges és reduït, gairebé endogàmic: tots tenen relació “anterior” a la trama argumental; és molt poc interessant en aquest sentit.

El llibre és acció pura, amb petites dosis de romanticisme. Els personatges tenen gairebé intuïcions sobrenaturals: tant l’eficient policia coŀlaboracionista danesa com els membres de la resistència. Massa casualitats, en general. Els bons són bons i els dolents no… Tot i que cal reconèixer que els dolents tenen vida privada fora de la feina, de manera que són també “persones”; sovint en les noveŀles d’acció se’ls fa aparèixer només com a personatges secundaris.

Per passar l’estona, en la línia de l’autor.

Abraham B. Yehosúa: La novia liberada (Hakalá hameshajreret Hakibbutz Hameuchad)
Traducció al castellà de Sonia de Pedro
Editorial Anagrama
ISBN 84-339-7066-6
Valoració: 4

En el període “entre intifades” a Israel un professor universitari especialitzat en estudis orientals viu gairebé turmentat per la inexplicable ruptura matrimonial del seu fill, ara ja fa cinc anys. La defunció sobtada del seu consogre li fa més cruenta aquesta ferida, que intentarà tancar amb tota mena de subterfugis per esbrinar les causes de la ruptura matrimonial.

Paraŀlelament viu un acostament a la comunitat àrab real (ell coneix la teòrica, la que estudia als llibres i ensenya a la universitat), l’acostament a la qual ve propiciat per una estudiant seva a la universitat, a la boda de la qual és convidat, junt amb la seva dona.

Finalment, tots aquests esdeveniments tenen el seu reflex i conseqüències en la seva vida més personal (el seu matrimoni, la relació amb els seus dos fills, un dels quals és a l’exèrcit i l’altre viu a l’estranger).

A partir de diversos recursos literaris (com la inclusió d’històries curtes de tradició àrab, o una obra de teatre) l’autor s’endinsa a tradicions, llegendes i històries fantàstiques de diverses civilitzacions.

La noveŀla és un acostament a la cultura àrab i israeliana, a les inevitables relacions que s’estableixen entre ambdues comunitats; i reflecteix un sospir per una pau que, ara mateix, sembla ben llunyana. Els diferents fils argumentals estan ben tramats i el valor literari és evident, tot i que en algun moment es fa una mica difícil de llegir.

Kent Haruf: Eventide
Publicat per Alfret A. Knopf
ISBN 0-375-41158-5
Valoració: 4

Sequela de Plainsong, de la qual pren alguns personatges (els germans McPheron, la noia, que ara té un paper secundari) i també l’escenari (el mateix poble).

L’acció té lloc en un poble rural de l’interior dels Estats Units, on diverses famílies atípiques i socialment desestructurades (els dos germans ja grans, un matrimoni força inadaptat amb dos fills i una filla de la dona amb la qual no poden tenir contacte i que surt endavant com pot gràcies als ajuts socials, una dona amb dues nenes abandonada pel marit, un noi pre-adolescent que viu amb el seu avi, del qual té cura) interaccionen gràcies a diversos fets, alguns especialment desgraciats, altres més feliços.

Tres de les quatre famílies s’enfronten a adversitats importants; unes se’n surten, d’altres semblen marcades per un determinisme inexorable. De fet hi ha contrastos importants entre diversos personatges, que reaccionen de forma diferent en situacions anàlogues.

Novament trobem un detallisme extrem a la narració; des d’aquest punt de vista segueix l’estil de l’autor. Però té menys força narrativa que Plainsong, i és més dramatisme, deixant un regust una mica amarg. Hi ha un parell d’episodis molt durs de violència física i verbal (crec que es podia aconseguir el mateix resultat fent la narració una mica menys crua; tots sabem que la vida pot ser molt dura, però hi ha detalls que l’autor es podria haver estalviat); per tot això recomano la lectura amb prudència.