Philip Kerr: La mano de Dios (Hand of God)
Traducció de Víctor M. García de Isusi
RBA Libros, 2016 (edició digital)
ISBN 9788490567241
Valoració: 2

Scott Manson segueix com a entrenador del London City, equip que és a mans de Viktor Sokolnikov, un multimilionari rus. És el principi de la temporada, l’equip fa una gira bastant desastrosa a Rússia amb el mercat de fitxatges encara obert, i després té eliminatòria prèvia de la Champions contra l’Olympiacos d’Atenes.

El partit d’anada és a Grècia, i comença bé: l’estrella de l’equip anglès, Bekim Develi, marca un golàs al cinquè minut del partit. Però al cap de poca estona el mateix Develi cau fulminat, possiblement a causa d’una síndrome de mort cardíaca sobtada. El partit es suspèn, i es reprèn l’endemà. En acabar el segon partit la policia grega comunica a l’equip anglès que queda retingut al país, perquè la nit abans del partit Develi va rebre la visita d’una noia que han trobat morta al port, ofegada.

Grècia està mig paralitzat per vagues de funcionaris. No hi ha manera que facin l’autòpsia a la noia, i tampoc a Develi. Scott comença a investigar pel seu compte, per aconseguir treure l’entrellat de l’afer i que els deixin marxar cap a Londres.

Intriga policíaca, en què es barregen els interessos dels propietaris del equips amb la realitat crua d’una Grècia immersa en la crisi, que contrasten amb el món privilegiat dels jugadors de futbol.

El títol del llibre fa referència, és clar, al primer gol de Diego Armando Maradona als quarts de final del mundial de Mèxic (1986), contra Anglaterra.

Nicole Krauss: Casa gran (Great House)
Traducció d’Ernest Riera
La Magrana, setembre 2012
ISBN 378-84-8264-573-5
Valoració: 3

Un escriptori gran amb molts calaixos i departaments passa per diversos escriptors, que els influeix de manera diversa. D’altra banda un comerciant d’antiguitats israelià vol comprar-lo.

Les vides d’aquestes persones i de les seves famílies són la trama argumental de la noveŀla, dividida en quatre històries que s’entrellacen (excepte una, que si no m’he despistat, no té res a veure ni amb les altres ni amb l’escriptori); per cada història hi ha dos capítols.

Noveŀla molt introspectiva, algunes de les narracions (tres, em sembla) són explicades en primera persona, ja en una edat avançada: els records, ròssecs i emocions de tota la vida impregnen de forma continuada les paraules dels relators. Una mica reiterativa en alguns moments, deixa alguns interrogants sense tancar (suposo que expressament, atès que la completitud i exhaustivitat dels fets no sembla l’objectiu de l’obra).

Maurizio di Giovanni: Los bastardos de Pizzofalcone (I Bastardi di Pizzofalcone)
Traducció de Celia Filipetto
Penguin Random House, 2016 – edició en digital
ISBN 978-84-16195-76-3
Valoració: 4

Després de la participació decisiva en el cas del cocodril l’inspector Giuseppe Lojacono segueix a Nàpols, en un ambient ben enrarit, de manera que no dubta ni un moment a acceptar el trasllat a la comissaria de Pizzofalcone, on s’han quedat pràcticament sense personal arran d’un cas de corrupció en què uns quants policies van vendre droga comissada.

El nou comissari Palma munta un equip amb persones repudiades d’altres unitats: un recomanat jove que entén l’ofici com a les pel·lícules, una noia obsessionada amb les armes, un veterà amb rampells de violència amb els detinguts, una dona de mitjana edat i un policia ja bastant gran que van sortir nets de la depuració de la mateixa comissaria, i en Lojacono.

Aviat inicien l’activitat amb el cas d’una dona de l’alta societat assassinada a casa seva mateix: ningú clarament sospitós, i algunes peces que no encaixen del tot. En paraŀlel hi ha dos casos menors més: una noia molt jove que sembla que viu confinada en un pis, i unes persones grans que moren en suïcidis poc clars.

Les intrigues policíaques avancen alhora que coneixem alguns detalls de la vida dels agents, cadascun amb les seves inquietuds, passions i problemes. Del cas principal, a més, tenim els pensaments de l’autor del crim, tal com ja passava a El mètodo del cocodrilo.

Víctor Català: Un film (3.000 metres)
Club Editor, març del 2015
ISBN 978-84-7329-191-0
Valoració: 3

Nonat Ventura fou portat a l’hospici en néixer, la qual cosa li marca tot el caràcter i la vida. Quan arriba a la joventut es fa aprenent de ferrer, a Girona, on l’acull un mestre que li ensenya tots els secrets de l’ofici. Amb dedicació i habilitat aconsegueix esdevé un artesà exceŀlent.

Els èxits professionals, però, no aconsegueixen aclaparar el ròssec permanent de desconèixer els seus orígens, que ell creu que són de família noble i benestant. Malgrat un bon nombre d’indagacions no en treu l’aigua clara; frustat, va a Barcelona, on creu que trobarà el desllorigador del seus neguits.

A Barcelona aconsegueix treballar també com a ferrer, i alhora intenta entrar a l’alta societat, no sense dificultats. En paraŀlel comença a fer petits furts, que a mida que passa el temps van a més.

Interessant pel reflex de la societat de principis del segle XX, molt classista, i pel llenguatge. Una mica antiquada per l’argument.

Albert Sánchez Piñol: Vae victus (Vae Victus)
Traducció de Xavier Pàmies
Edicions La Campana, novembre 2015
ISBN 978-84-16457-08-3
Valoració: 3

El llibre comença tot just acabada la Guerra de Successió a la corona d’Espanya, el setembre del 1714. Se’ns relaten les aventures i desventures de Martí Zubiría, l’enginyer que ja hem conegut a Victus.

Acabada la contesa catalana se’n va a Amèrica, on pren part en guerres entre indis i colonitzadors francesos i anglesos. Més tard participa en la Guerra de la Quàdruple Aliança al costat de Berwick, contra Felip II. Al cap d’uns anys torna a Barcelona, on aconsegueix matar l’antipàtic Joris van Verboom. I finalment s’embarca amb el capità James Cook cap a Austràlia.

Es llegeix bé, però no té de cap manera l’interès ni la força narrativa de la primera obra. He dubtat en la valoració (entre 2 i 3), i al final he anat a la banda alta. Bé per passar l’estona.

(Acabo d’adonar-me que, en el seu moment, no vaig escriure la ressenya de Victus).

Anthony Burgess: La taronja mecànica (A clockwork orange)
Traducció de Jordi Arbonès
Edicions Proa, maig 2014 (edició en digital)
ISBN 978-84-9930-884-5
Valoració: 4

L’Àlex lidera una banda de 4 adolescents que practiquen la violència extrema i gratuïta als carrers de la ciutat: pallisses, assalts a cases, violacions són el pa de cada dia de la colla, ja sigui per atracar un comerç, enfrontar-se a altres bandes o humiliar qualsevol passavolant.

A l’Àlex, però, un dia les coses li surten un pèl diferents de com s’esperava, i la vida li canvia a fons: entra a formar part d’un programa de cura de la seva actitud respecte a la societat, basat en mètodes psicològics moderns.

Els joves parlen un llenguatge propi, el nadstat, un aŀlicent addicional de la noveŀla (hi ha un diccionari nadstat-català al final, que he fet servir ben poc).

És una obra sobre la violència però sobretot sobre la llibertat; fou portada al cinema per Stanley Kubrick, i és ja un clàssic de la literatura anglosaxona del segle XX. Abstingueu-vos-en si us neguitegen les situacions de violència.

Gerard Guix: La deriva dels continents
Edicions 64, octubre del 2013
ISBN: 978-84-9930-721-3
Valoració: 4

Uns marrecs provoquen un accident de trànsit catastròfic en llençar un tros de via de tren des del pont de l’autopista.

Entre les víctimes hi ha una parella que viatja en un cotxe potent, un taxi, una ambulància que transporta una dona gran i impossibilitada Qui són? On anaven? Què hi feien, en aquell precís moment, a l’autopista? Quines vides estronca aquest accident? La descripció dels personatges i de les seves vides és el nus de la noveŀla.

Els capítols s’alternen entre les cinc històries paraŀleles que s’expliquen, i conflueixen al final en el punt i hora de l’accident, després d’una nit estranyament freda. Ep, l’accident és narrat al principi, o sigui que no espatllo res!

És la primera obra que llegeixo de Gerard Guix, i m’ha agradat força. Segurament repetiré.

Xavier Bosch: Se sabrà tot
Edicions Proa, juliol 2011
ISBN: 978-84-9930-295-9
Valoració: 3

Dani Santana és nomenat director del Crònica, un diari del totpoderós Grup Blanco, que dirigeix Artur Biosca Canal (A.B.C), amb un estil ben particular.

Empès per A.B.C., el nou director busca diferenciar el Crònica entre la premsa de Barcelona, on ocupa un etern tercer lloc. Per això publica diverses primícies, algunes obtingudes per la perícia i agosarament dels redactors, altres gràcies a una font d’informació privilegiada.

Però algunes activitats iŀlegals relacionades amb els fets que publica el Crònica, un fet tràgic i determinats interessos desconeguts pel Dani fan que  el càrrec li duri “unes sabates”.

Noveŀla sobre el poder, l’ambició i com els anhels de les persones poden ser manipulats ben fàcilment, ja sigui per treure’n beneficis directes o suposadament generals.

Molt entretinguda!