Probablement per deformació professional em sorprenen i gairebé m’indignen missatges tan poc acurats com aquests:

L’usuari amb el qual està intentant accedir és incorrecte. Si us plau, especifiqui el seu identificador d’usuari i contrasenya.
Si sou un usuari nou, pot registrar-se per utilitzar aquesta pàgina fent clic a l’enllaç T’ajudem a donar-te d’alta.
Si no recordes les teves credencials, pots recuperar-les fent clic a l’enllaç Has oblidat o bloquejat la teva contrasenya?

Tres tractaments (vostè, vós i tu) en 3 frases. Ah, i és d’una empresa suposadament catalana, Aigües de Barcelona.

20/10/2013: M’ha tornat a sortir el missatge, està igual. Avui, però, els he suggerit que ho revisin.

Darrerament sento sovint després usat per indicar la causa d’un fet. Per exemple, el noi ha estat sancionat després que ahir trepitgés la mà d’un jugador rival.

El diccionari no recull aquesta funció, i em sona malament. Per què no fan servir perquè?

(Això no volia ser una entrada futbolística)

Línia 1 del metro sense servei. Pel sistema de megafonia diuen: un acte incívic d‘una tercera persona ha fet aturar el servei… A qui se li ha ocorregut això de la tercera persona en aquest context? Què havien fet les altres dues?

L’expressió rècord històric sempre em fa gràcia.

No ho són tots, d’històrics, els rècords, per definició?

Des de fa unes setmanes Transports Metropolitans de Barcelona ha iniciat una campanya per reduir el nombre de persones que viatgen sense pagar. Qui la fa, la paga. Exactament, pagarà entre 50 i 600 €, que és el que costa colar-se al metro o bus.

Es pot dir exactament… entre?

(No he trobat una imatge de la campanya en català)

En veure aquest rètol

m’han vingut ganes de llençar a la paperera el contingut de totes les safates del local. Totes menys la meva, és clar!

A Barcelona he vist uns cartells que conviden a baixar el volum durant l’estiu.

Per què no a abaixar-lo?