Seguint amb les mesures aproximades de pluja, han caigut uns 10 litres per metre quadrat des de primera hora del matí a Badalona. Una pluja molt fina i poc intensa, però continuada des de quarts de nou del mati fins a les quatre de la tarda.
Capçal de llit
Tenia el material des de fa unes setmanes, i avui m’he decidit a muntar el capçal per al llit.
Ha quedat així:
L’he fet jo perquè tenia uns requisits particulars:
- Havia de premetre moure els interruptors i endolls, perquè els antics estaven molt enganxats al llit, tant que era relativament fàcil encendre el llum amb un cop de coixí; però evitant fer regates i forats per posar la caixa a la paret, perquè no m’hi atreveixo.
- Poc gruix, perquè l’habitació és poc fonda. Al final el capçal fa 4 centímetres, el mínim per poder collar-hi els interruptors i endolls.
- Cost moderat. És un complement que realment només serveix per evitar que la paret s’embruti amb el fregament dels cabells, mans, etc., i no m’hi volia gastar massa diners.
Hi he dedicat unes 9 hores de feina, més del que em pensava, però no es pot tenir tot!
Comprovació enllaços amb WordPress
Hi ha un plugin per al WordPress que comprova automàticament els enllaços trencats de totes les entrades publicades: Broken Link Checker.
Revisa periòdicament totes les entrades publicades, amb l’opció de marcar amb un estil determinat (per exemple, lletres tatxades) els enllaços trencats.
En el meu cas m’ha trobat 4 enllaços trencats: 2 els he pogut resoldre; les altres dues adreces corresponen a webs de seguiment de resultats electorals que ja no estan disponibles; les he deixat amb l’estil tatxat.
Redirecció antics “feeds”
He canviat .htaccess perquè redirigeixi els antics feeds (atom.php i xml-rss2.php) als equivalents de WordPress. Ho havia fet fa uns dies, però faltava afegir [R] (que retorna l’adreça nova al navegador) perquè acabés de funcionar: sense això es generava només la capçalera, però sense el contingut.
Ho he provat durant un parell de dies, ja funciona bé.
Dimoni 2008 i aigua
Aquest és el dimoni que havíem de cremar ahir, a Badalona:
La casualitat ha volgut que precisament la pluja indultés el dimoni durant 2 dies, perquè la cremada serà la nit de dilluns.
I fixeu-vos que precisament aquest any el personatge s’està bevent l’aigua de les muntanyes amb una canya. Més oportú impossible!
Pluja 10 de maig
Avui fins i tot els més indiferents als fenòmens meteorològics s’han interessat per la pluja.
M’he muntat el meu pluviòmetre particular, un pot de la cuina pràcticament cilíndric que he deixat al terrat a mig matí (no puc recordar-me de l’hora):
Ara té pràcticament 5 cm d’alçada d’aigua (a l’aigua li falten uns 2 o 3 miŀlímetres per arribar-hi, més o menys el mateix que hi ha des del principi del regle fins la ratlla del zero), o sigui que ha plogut pràcticament 50 litres/metre quadrat en unes 16 hores.
Emili Teixidor: Laura Sants
Emili Teixidor: Laura Sants
Columna Edicions
ISBN: 84-664-0716-2
Valoració:3
Andreu es un guionista de la televisió pública que rep l’encàrrec d’elaborar un guió televisiu basant-se en la història de Laura a la ciutat dels sants, buscant per tant els valors de la fidelitat, la passió i el poder als nostres dies. Per això es trasllada a Comarquinal (que hem d’associar a Vic), la ciutat on havia passat diversos estius d’infància, a casa l’àvia, amb la idea d’esbossar el guió i busar possibles localitzacions per al rodatge.
Mentre és a Comarquinal s’assabenta de diversos embolics de poder polític i econòmic, reflexiona sobre el valor de la fidelitat i compromís, l’evolució i canvi del paper de les dones a la societat en les darreres dècades i la seva situació personal, que hom pot definir per una incapacitat de compromís general.
L’obra és densa en visions psicològiques i sociològiques, i pel meu gust deixa aspectes de la trama massa oberts. Segurament no eren l’objectiu principal de l’autor, però aleshores potser calia reequilibrar alguns aspectes, potser alleugerir el component d’intriga de la trama (menys fronts per tancar). Ben escrita, com ens té acostumats Emili Teixidor, però no tan rodona com Pa negre o El llibre de les mosques.
Francesc Miralles: La profecia 2013
Francesc Miralles: La profecia 2013
Edicions 62
ISBN: 978-84-297-6094-1
Valoració:2
Leo Vidal és un periodista nord-americà afincat a l’interior de Catalunya. Un dia rep una sorprenent carta que el convida a anar a Girona, on es veu embolicat (bastant contra la seva voluntat) en la recerca d’unes cartes d’un kabalista gironí que pronostiquen la fi del món per l’any 2013.
Aquesta investigació el duu a arriscar la vida en diverses ocasions, en una successió de fets gairebé fantàstics. Hi ha un parell de personatges força misteriosos que guien Leo per mig Europa buscant ja no se sap ben bé què.
És la primera noveŀla que llegeixo de Francesc Miralles, que va estrenar-se en obres d’acció amb El quart Reich. Potser té virtuts que se m’escapen, però deixo el llibre a la banda dels “prescindibles”; bé per a passar una estona amb trifulgues diverses, però no hi busqueu gran cosa més!