Aparcament barat

L’aparcament de l’hospital universitari de la Vall d’Hebron, a Barcelona, té aquestes tarifes:

O sigui, 0,00038 ?/minut? No… O posen la coma (en forma de coma, si us plau) 2 posicions més a la dreta, o treuen aixó de “CTS”. Que, estrictament, haurien d’escriure-ho cts € (això només perquè sigui “dimensionalment” correcte); tot i que les abreviatures més utilitzades són ct. i cènt.

Això em porta a recordar que quan es va implantar l’euro es va parlar del cent com a nom concret per als cèntims d’euro (l’analogia als centaus per al dòlar), però després s’ha utilitzat molt poc.

Bitllets avió electrònics: estalvi real de paper?

Hom parla (vegeu per exemple la notícia a Vilaweb) de 50.000 arbres salvats cada any pel fet de deixar d’emetre bitllets d’avió en paper.

En el càlcul, han tingut en compte que els passatgers acabem imprimint-nos els bitllets electrònics? Per dos motius: no tenim confiança encara en això d’anar al mostrador i presentar el DNI/Passaport i esperar que ens trobin el bitllet, i (si més no a mi) em sembla recomanable portar impresos el vol, localitzador, etc. Si els copio (a agenda, tros paper) o fins i tot si els memoritzo em puc equivocar.

Canvi ticker Sun Microsystems

Sun Microsystems ha canviat el ticker (codi mnemotècnic utilitzat a les borses), i ara l’empresa és coneguda com a NASDAQ:JAVA.

Des de la més modesta ignorància en qüestions de màrketing i publicitat, absurd, això no farà canviar ni una de les decisions empresarials per a l’adopció d’aquest llenguatge… i potser farà perdre alguna inversió per l’absurditat del ticker.

Suposo que al darrera hi ha el desig de deixar ben clar que no alliberaran mai el control de les especificacions; però això, quan el llenguatge ja té més de 10 anys, tampoc no és cap novetat.

En fi, tal com he sentit fa poc, el món no gira rodó del tot!

Viatge a Vietnam i Cambotja

Aquest agost he estat a Vietnam i Cambotja.

Heus ací unes quantes fotografies. Possiblement en les properes setmanes publicaré les meves impressions del viatge (ara mateix ho tinc a mitges!)

Ruixat d’agost!

Després de mesos de no veure ploure, aquesta tarda tenim un ruixat d’agost, si més no al Barcelonès nord, amb algun llamp i tro inclosos. El radar meteorològic mostra altres nuclis, a l’interior de Catalunya.
Sé que l’aigua que cau al litoral va de pet a mar i no és aprofitada, però de totes maneres benvinguda és, encara que només serveixi per reduir una mica xafogor.

Quod natura non dat, Salmantica non prestat

Arran d’una curiositat financero-matemàtica he anat a parar a la web del Banc d’Espanya, a les utilitats de simulació. M’interessava conèixer una de les fórmules i per això he mirat el codi javascript, i hi he trobat aquest comentari:

// ADVERTENCIA PARA MANTENIMIENTO / ENLACES INFORMATIVOS:
// - Esta implementación se basa en diversos conceptos de relativa complejidad.
//   A consecuencia de ello el personal destinado a mantenimiento previsiblemente
//   tendrá dificultades para comprender el funcionamiento.
// - De estos temas complejos no es nuestro cometido explicarlo detalladamente.
//   En cualquier el autor menciona otras fuentes para adquirir dichos conceptos,
//   y expresa las fórmulas concretas que se utilizan.
// - Pese al cuidado puesto en la documentación, si al "afortunado"
//   no se le da bien el Algebra, tendremos problemas de todos modos.
//   (« Quod natura non dat, Salmantica non prestat »)

Interessants comentaris, qui avisa no és traïdor! Desconeixia la llatinada Quod natura non dat, Salmantica non prestat, que ve a dir d’on no n’hi ha no en raja, o de porc i de senyor se n’ha de venir de mena (agafada en sentit ampli).

Pablo Tusset: En el nombre del cerdo

Pablo Tusset: En el nombre del cerdo
Destino
ISBN 978-84-233-3938-9
Valoració: 3

Pablo Tusset és l’autor de la divertida Lo mejor que le puede pasar a un croissant.

A En el nombre del cerdo continua amb una temàtica detectivesca, però amb personatges i situacions molt diferents de la primera noveŀla. En un remot poble té lloc un crim bastant repugnant, i un comissari a punt de jubilar-se inicia la investigació. D’altra banda, un policia en excedència és de viatge a New York, on s’enamora. Les històries acabaran confluint.

No és una noveŀla clàssica de lladres i serenos, perquè té alguns girs força insospitats, i altres insinuats força aviat. També queda algun punt poc aclarit, però és relativament irrellevant. Certs tocs humorístics la fan de lectura molt fluïda i llaminera per a caloroses tardes o nits d’estiu!

blog personal de Gabriel Massip