Macros amb OpenOffice.org writer

He estat treballant força estona en documents nous, que contenen text i imatges, i ho he fet amb el writer d’OpenOffice.org.

He volgut crear una macro que em canviés la mida d’una imatge, i no he pogut. Gravo la macro, però en executar-la no em fa els passos de canvi de mida (sí que em fa altres passos). Desconec si és un problema meu o general. Ho he provat també amb el OOo per a windows, amb el mateix resultat. No he arribat a intentar entendre el codi de la macro, però el nas em diu que la part de canvi de mida de la imatge no s’ha gravat.

Miraré d’esbrinar-ho d’aquí a uns dies.

Continguts web antic

He traspassat els àlbums de fotografies que tenia al web antic (massipfons.com):

També he deixat un enllaç a la pàgina principal amb els continguts d’aquell web que no té sentit incorporar al blog. Em queda afegir les fotografies al relat dels viatges.

[30 jul] He passat els relats de viatges a format PDF.

Nord-Amèrica

Viatge a Nord-Amèrica, al denominat “triangle de l’est” (Toronto, New York, Washington) i New Orléans, l’agost del 2005.

Les fotos de New Orleans van ser fetes la setmana abans que hi arribés l’huracà Katrina.

Canadà est

Viatge a l’est del Canadà (Québec, Montréal, Otawa), l’estiu 2003.

És el primer viatge amb càmera digital, la EOS 10D.

Lluçanès

Fotografies d’una excursió al Lluçanès (octubre 2003).

Mediterrània

Diverses fotografies de la mar Mediterrània, principalment a la platja de Badalona.

Parc Güell

Fotografies del Parc Güell de Barcelona.

George Orwell: Sense ni cinc a París i Londres

George Orwell: Sense ni cinc a París i Londres
Edicions 62 (MOLU, núm. 146)
ISBN 84-297-5234-x
Valoració: 2

És una de les primeres obres d’Eric Blair (més conegut pel seu pseudònim, George Orwell), publicada el 1933.

En un moment de la seva vida Eric Blair fuig d’imperialismes i es posa a treballar en feines de les pitjor considerades, i esdevé també un rodamón a París i més tard a Londres. L’obra s’inspira en les seves aventures com a vagabund a aquestes dues ciutats, i explica les seves sensacions, les facècies de persones que coneix, i com sobreviure en aquestes ciutats amb uns mitjans d’allò més precaris.

Tot i que l’obra no és llarga -250 pàgines- es fa repetitiva, poc engrescadora. I es llegeix bé, però argumentalment té ritmes trencats, i decau força després que el protagonista deixa de treballar a restaurants i comença a donar voltes pels carrers de les ciutats.

blog personal de Gabriel Massip