Extensa i completa anàlisi de la Leica M8 a Luminous Landscape.
Ara toca comprar números de loteria.
Viatge a l’oest del Canadà (estiu 2002)
Selecció de les fotografies del viatge a les Rocalloses i oest del Canadà, l’estiu del 2002. Van ser fetes amb peŀlícula negativa Fuji Superia 400.
Algunes haurien de ser reescannejades o corregides, perquè tenen els colors poc realistes.
Sarral
Continuo traspassant alguns continguts de www.massipfons.com. Unes quantes fotografies de la vila de Sarral, a la Conca de Barberà.
En fou fill iŀlustre Pere Antoni Veciana Rabassa, el fundador dels Mossos d’Esquadra.
Peléalo
En el transcurs d’un mes a la feina he sentit com a mínim 2 vegades un ús transitiu del verb pelear, en frases similars a: por favor, pelea este asunto i él ha peleado los técnicos (amb això volien dir él se ha peleado para conseguir los técnicos).
En una paraula, esgarrifós. En cap cas (ho acabo de comprovar al diccionari) pelear és transitiu!
Ens importes tú
“Ciutadans – Partit de la Ciutadania” ha repartit cartells amb la foto del candidat a President, Albert Rivera, amb uns quants lemes. A la versió catalana podem llegir clarament Ens importes tú, així, amb un accent sobre la u.
Leica M8
Leica ha presentat en societat a la Photokina la M8, que s’afegeix a la família de les venerables M3 i M6 (entre altres). Aquesta vegada totalment digital (10 milions de pixels, sensor més petit que el negatiu de 35 mm, amb un coeficient d’equivalència de 1,33). Digital Photography Review en resumeix de les característiques i en fa una avaluació preliminar.
Com a punt interessant: les imatges RAW es graven en format Adobe DNG. Senyors de Canon, Nikon, apreneu-ne. Estem farts de formats propietaris. Si us plau, penseu d’una vegada per totes en els usuaris i doneu-nos formats oberts i estàndards!
La resta: és una màquina obscenament cara (es preveu un preu inicial de 4.200 €). Tot i que encara no se’n coneix massa la qualitat de les imatges (els models revisats no tenen la versió definitiva del programari), per mi només es justifica racionalment si es vol aprofitar una gamma més o menys valuosa d’objectius M. És clar que sempre queden motius emocionals!
26/7/2015: He canviat l’enllaç a DPReview.
Ildefonso Falcones: L’església del mar
Ildefonso Falcones: L’església del mar (traducció de Carles Urritz)
Rosa dels vents
ISBN 84-01-38692-6
Valoració: 3
A hores d’ara aquesta noveŀla ja no necessita presentació; per tant, em limitaré a constatar que m’ha decebut! Potser l’expectativa era massa elevada.
Què no m’ha agradat? En primer lloc la manera com insereix la descripció dels detalls de la societat en el transcurs de la noveŀla: alguns personatges donen explicacions, per mi forçades en el context, per tal de fer conèixer aquests detalls. Sembla que l’autor s’obligui a explicar-ho tot, i això el fa poc àgil, i en ocasions poc clar; per exemple, els embolics polítics tenen tants detalls que fàcilment t’hi perds, sobretot si, com és el meu cas, conec molt poc la història de l’època.
Tampoc he notat diferència entre el llenguatge suposadament educat d’eclesiàstics en comparació amb el de les persones amb menys instrucció. Això donava per a molt, però parla igual un bisbe que una prostituta!
No puc pas qüestionar la fidelitat del retrat de l’època, evidentment la intenció principal de l’autor. Però com a noveŀla la trobo bastant fluixa.
He llegit la traducció catalana. Vaig dubtar molt en comprar el llibre, atès que normalment prefereixo les versions originals.
Euromed
Avui he anat a Castelló amb tren. He agafat l’Euromed que ha sortit a les 9 de Sants.
Quan portàvem un quart d’hora de camí el tren s’ha aturat, i també s’han apagat els llums. Transcorreguda una mitja hora un home passa pels vagons i ens informa que el tren ha quedat inútil (literalment). Al cap d’una estona ens avisen que vindrà una màquina des de Sant Andreu per a remolcar-nos, però no ens poden donar una previsió de temps. Primer sembla que tornarem a Sants, però quan arriba la màquina s’atura a El Prat de Llobregat. Finalment canviarem de tren a aquesta estació, i pugem a l’Euromed que ha sortit de Barcelona a les 11 del matí, i al que segurament han ampliat les places. En total, dues hores i mitja de retard.
En general els passatgers ens ho hem pres amb molta tranquiŀlitat, amb admirable resignació. Els empleats del tren han fet el possible per informar-nos sobre les alternatives (com tornar a Barcelona, per exemple), però tant la primera informació com la previsió de resolució ens l’haurien d’haver explicat una mica abans.
Els mitjans de comunicació se n’han fet ressò, tot i que a hores d’ara ja no és notícia que hi hagi problemes al “corredor del mediterrani”.