En general l’aspecte dels caràcters (lletres) a les pantalles amb Linux és pitjor que amb Windows.
Hi ha molts escrits a la xarxa respecte a aquest tema. Moltes millores passen per fer servir tipus true type de Microsoft (amb la paradoxa que això representa). Recomano un cop d’ull a Optimal use of Fonts on SuSE.
Aquests dies d’altes temperatures em porten a una reflexió sobre la mala enginyeria que en alguns aparells, i els ordinadors en particular.
Fa uns anys que coŀlaboro en el programa GIMPS de computació distribuïda. Això em comporta tenir un parell de processos de càlcul intensiu amb prioritat baixa executant-se a l’ordinador de casa.
Aquest ordinador té un any i mig, és per tant força nou. Aquests dies d’altes temperatures el ventilador auxiliar (que s’engega de tant en tant i que fa força soroll) està molta estona en funcionament. Se m’ha ocorregut aturar els processos de càlcul intensiu, i aleshores ha estat tota una hora seguit aturat. He engegat els processos una altra vegada, i al cap de 4 minuts el ventilador s’ha tornat a posar en marxa.
L’SpamAssassin m’ha posat un score = 5.1 al x-spam status en un bitllet d’avió electrònic. Tinc un filtre agressiu, que per sobre de 5 m’esborra el correu i, és clar, el bitllet no m’ha arribat.
El bitllet és d’Iberia (no explicaré ara per què aquesta companyia), i potser si l’assumpte del missatge estés format d’una altra manera la classificació d’spam baixaria força. En concret l’assumpte és:
MASSIP FONS/GABRIEL MR DDMMM ORI DES
on DD és el dia de sortida, MMM és el mes, ORI i DES són els aeroports d’origen i destí. Tot en majúscules, amb la / (que també apareix sempre als bitllets). La “forma” de l’assumpte és totalment sospitosa, els filtres d’spam són molt “sensibles a la caixa”, que diria un tipògraf.
Haig de revisar la configuració de l’SpamAssassin, i esborrar només missatges amb un score més alt. Val a dir que és el primer fals positiu que tinc des de fa força mesos, si més no rellevant o que m’hagi causat alguna molèstia. Potser n’he tingut algun i m’ha passat desapercebut… per irrellevància del contingut.
Finalment: independentment del merder que han muntat els pilots aquesta setmana, el servei d’atenció al client m’han reenviat el correu ben depressa. Això sí, m’ha costat una mica esbrinar el telèfon correcte.
Teresa Pàmies: Cap de setmana a ciutat
Ara Llibres, SL
ISBN 84-96201-46-5
Valoració: 2
Teresa Pàmies va coŀlaborar al programa de Catalunya Ràdio El pont de les formigues, que s’emetia cada dissabte al matí. En aquestes coŀlaboracions feia recomanacions sobre activitats culturals que podien fer-se el cap de setmana a Barcelona, essencialment. El llibre recull la transcripció d’una cinquantena d’aquestes recomanacions fetes entre els anys 1999 i 2001.
Però el temps passa, i no té sentit publicar aquest llibre el 2005. I més encara si comptem que el medi no és el mateix, que un text pensat per ser radiodifós no té per què ser idoni per a ser llegit. Ho salva només la riquesa d’algunes descripcions, d’una escriptora que no necessita pas presentació. Moltíssimes de les recomanacions, no obstant, són d’exposicions temporals, la qual cosa fa que perdi moltíssim interès.
J.D. Salinger: El vigilant en el camp de sègol (The Catcher in the Rye)
Traducció al català d’Ernest Riera i Josep M. Fonolleras
Editorial Empúries
ISBN 84-7596-808-2
Valoració: 2
Holden Caulfield és un estudiant de 17 anys a qui fan fora de Pencey, un institut amb força reputació, per haver suspès 4 de les 5 assignatures el primer trimestre.
Surt de l’institut un parell de dies abans que s’acabi el trimestre, sense que ho sàpiguen els seus pares, i torna a New York, on comença a vaguejar pels carrers i locals, sense rumb ni idees gens clares. Mentrestant recorda tot de coses que han passat els darrers anys, i progressivament es nota que detesta pràcticament la globalitat del món: el que no és fastigós fa vomitar, tothom que l’envolta és hipòcrita i tot és insuportable.
Potser vol ser el retrat d’una persona desequilibrada, però no és reeixit: reiteratiu, torna una i altra vegada sobre les mateixes coses. Em sembla que li sobren 100 pàgines.
Fa 2 dies que ha entrat en vigor la normativa del “carnet de conduir per punts”, que ha ocupat força temps als mitjans de comunicació. Alguns ja en treuen conclusions, al meu entendre totalment precipitades: com podem dir, amb 2 dies d’aplicació, que baixa la sinistralitat?
Una mica de seriositat, si us plau. Caldrà un mínim de 3 mesos per començar a intuir tendències, i mig any ben bo per avaluar-ne l’efectivitat amb dades objectives. Comparar el primer cap de setmana de juliol del 2006 amb l’anàleg del 2005 és una ximpleria.
Ken Follet: Alto riesgo (Jackdaws)
Traducció al castellà de José Antonio Soriano
Editorial DeBOLS!LLO
ISBN 84-9759-330-8
Valoració: 3
Obra de la “fàbrica Follet” ambientada (com, per exemple, Vuelo final) a la Segona Guerra Mundial, publicada originalment l’any 2001.
En els dies immediatament previs al desembarcament de Normandia els aliats intenten deixar fora de servei tants mitjans de comunicació dels alemanys com poden, incloses les línies i centrals de comunicacions telefòniques. El punt neuràlgic de les comunicacions entre el nord de França i Alemanya és a un castell de Sainte-Cécile.
Després d’un frustrat assalt a plena llum del dia els anglesos ideen una estratègia totalment diferent, una infiltració a les instaŀlacions del castell, amb importants riscos: una planificació contra rellotge, un equip molt poc entrenat i un oficial del contraespionatge alemany que els complica força tots els moviments.
Com és habitual, una prosa fàcil però engrescadora, amb pinzellades de relacions humanes entre l’acció. No cal dir com acaba, l’autor és especialment poc hàbil en això… des de les pàgines inicials hom sap com s’acabarà la noveŀla, i pel mig hi ha els detalls de quan, qui, i com s’esdevenen els fets.
Quan feia servir bàsicament Windows vaig fer-me una macro de PaintShop Pro per a generar-me imatges petites (thumbnails) de les fotografies.
El meu procés de treball després de fer fotografies és el següent:
Els passos 1 i 2 són manuals, el 3 està automatitzat i el 4 és el que no tinc automatitzat en Linux.
Catalogo les fotografies amb un programa propi fet sota la plataforma Eclipse (concretament Java amb SWT, amb base de dades Derby). Per tant, d’entrada m’inclinava inicialment per una llibreria o utilitat en Java. M’he mirat una mica la JAI de Sun, però no he vist un ràpid how-to que m’evités endinsar-me unes quantes hores en la documentació oficial.
Fa uns anys vaig utilizar funcions python per a fer això mateix, però generava imatges de molt baixa qualitat.
Busco una mica més i trobo ImageMagick. En mitja hora he fet una rutineta curta en python que em compara el directori d’imatges grans i el d’imatges petites, i em crea totes les imatges petites que hi falten. Ja puc cridar-lo automàticament després del punt 3.
Continua la lectura de ImageMagick