Aquest any hi ha Photokina, la fira més important del món sobre “tecnologia fotogràfica”, que es celebra a Colònia, Alemanya, d’un any per altre. Algunes marques ja comencen a anunciar novetats, com Nikon amb la D80.
No crec que hi hagi cap revolució, però sí moltes noves versions d’equips ja existents. Tinc certa expectació per l’esperat anunci de Leica referent a un model M digital. Segur que tindrà un preu prohibitiu, però no li treu interès!
Avui he fet un trajecte de rodalies amb la RENFE que estava fora de la zona 1, per la qual cosa la T10 que utilitzo habitualment no em servia. Per tant he comprat un bitllet de tren (anada i tornada) i he quedat astorat:
Aquest segon punt, senzillament, no l’entenc de cap manera. Per què no puc comprar a les 8 del matí un bitllet per fer-lo servir a les 3 de la tarda?
He estat uns dies a London. És la primera vegada que hi he anat, no coneixia la ciutat, així que he fet més o menys tots els recorreguts turístics habituals; atesa la “classicitat” del viatge m’estic resistint a publicar-ne les fotografies de forma indiscriminada. Oi que 2 fotos més del rellotge del Parlament no són de massa interès?
De moment explico aquesta curiositat, que m’ha entretingut bastant buscant informació en tornar. Al costat de l’abadia de Westminster hi ha l’església de Santa Margarida, amb un rellotge de sol a cada cara del campanar. Normalment els rellotges de sol es coŀloquen només a les cares sud.
El rellotge de la cara sud té les marques horàries segons estem acostumats a veure. Els de la cara est i oest tenen el gnòmon (també anomenat estil, és a dir, el pal l’ombra del qual marca l’hora) inclinat i paraŀlel a la superfície del rellotge. El del nord és més estrany encara, “funciona” a la nit (de 6 de la tarda a 6 del matí) i només és útil, per tant, una estona al dia durant l’estiu. Les marques horàries són ben curioses, també. No havia vist mai rellotges de sol d’aquest tipus.
Ja sé que la pluja a una ciutat costanera serveix de ben poc pel que fa referència a reserves d’aigua, però feia molts mesos que no veia ploure amb una mica de ganes. Ja era hora!
En general l’aspecte dels caràcters (lletres) a les pantalles amb Linux és pitjor que amb Windows.
Hi ha molts escrits a la xarxa respecte a aquest tema. Moltes millores passen per fer servir tipus true type de Microsoft (amb la paradoxa que això representa). Recomano un cop d’ull a Optimal use of Fonts on SuSE.
Aquests dies d’altes temperatures em porten a una reflexió sobre la mala enginyeria que en alguns aparells, i els ordinadors en particular.
Fa uns anys que coŀlaboro en el programa GIMPS de computació distribuïda. Això em comporta tenir un parell de processos de càlcul intensiu amb prioritat baixa executant-se a l’ordinador de casa.
Aquest ordinador té un any i mig, és per tant força nou. Aquests dies d’altes temperatures el ventilador auxiliar (que s’engega de tant en tant i que fa força soroll) està molta estona en funcionament. Se m’ha ocorregut aturar els processos de càlcul intensiu, i aleshores ha estat tota una hora seguit aturat. He engegat els processos una altra vegada, i al cap de 4 minuts el ventilador s’ha tornat a posar en marxa.
L’SpamAssassin m’ha posat un score = 5.1 al x-spam status en un bitllet d’avió electrònic. Tinc un filtre agressiu, que per sobre de 5 m’esborra el correu i, és clar, el bitllet no m’ha arribat.
El bitllet és d’Iberia (no explicaré ara per què aquesta companyia), i potser si l’assumpte del missatge estés format d’una altra manera la classificació d’spam baixaria força. En concret l’assumpte és:
MASSIP FONS/GABRIEL MR DDMMM ORI DES
on DD és el dia de sortida, MMM és el mes, ORI i DES són els aeroports d’origen i destí. Tot en majúscules, amb la / (que també apareix sempre als bitllets). La “forma” de l’assumpte és totalment sospitosa, els filtres d’spam són molt “sensibles a la caixa”, que diria un tipògraf.
Haig de revisar la configuració de l’SpamAssassin, i esborrar només missatges amb un score més alt. Val a dir que és el primer fals positiu que tinc des de fa força mesos, si més no rellevant o que m’hagi causat alguna molèstia. Potser n’he tingut algun i m’ha passat desapercebut… per irrellevància del contingut.
Finalment: independentment del merder que han muntat els pilots aquesta setmana, el servei d’atenció al client m’han reenviat el correu ben depressa. Això sí, m’ha costat una mica esbrinar el telèfon correcte.
Teresa Pàmies: Cap de setmana a ciutat
Ara Llibres, SL
ISBN 84-96201-46-5
Valoració: 2
Teresa Pàmies va coŀlaborar al programa de Catalunya Ràdio El pont de les formigues, que s’emetia cada dissabte al matí. En aquestes coŀlaboracions feia recomanacions sobre activitats culturals que podien fer-se el cap de setmana a Barcelona, essencialment. El llibre recull la transcripció d’una cinquantena d’aquestes recomanacions fetes entre els anys 1999 i 2001.
Però el temps passa, i no té sentit publicar aquest llibre el 2005. I més encara si comptem que el medi no és el mateix, que un text pensat per ser radiodifós no té per què ser idoni per a ser llegit. Ho salva només la riquesa d’algunes descripcions, d’una escriptora que no necessita pas presentació. Moltíssimes de les recomanacions, no obstant, són d’exposicions temporals, la qual cosa fa que perdi moltíssim interès.