Cim d’Àligues

He instaŀlat el plugin NP_Gallery; sembla prou potent, però tindré una mica de feina per traduir-lo. No descarto que estigui mal configurat, perquè la presentació és bastant desastrosa, i se m’ha trencat la compatibilitat XHTML. Ja ho aniré arreglant.

Per provar-lo he incorporat les fotografies del Cim d’Àligues que ja tenia al web www.massipfons.com.

16/6/2006: La presentació dels àlbums ja és coherent amb la resta del bloc (efectivament era un problema de configuració) però hi ha problemes de navegació i ubicació d’elements. Amb Explorer millora una mica, però tampoc és perfecte. M’hi hauré de dedicar una mica els propers dies.

Puja’t el sou

Amb aquest article inicio una nova categoria: perles ortogràfiques/sintàctiques: es tracta de denunciar maltractaments flagrants als diccionaris o a la gramàtica, sempre que siguin públiques, en general escrites, i per part d’organitzacions que, teòricament, han de tenir recursos per a evitar-los.

Començo amb un anunci que ha estat als trens de rodalies durant uns quants mesos: Aquest mes puja’t el sou 150 €, de Banesto. Potser la quantitat no era exactament aquesta.

El problema és el puja’t. Pujar és un verb essencialment intransitiu, excepte en accepcions molt concretes recollides al diccionari. Aquí hi calia un apuja’t claríssim.

Servei de taxi

Sovint agafo taxis a Barcelona, per motius de feina.

Hi hauria d’haver un mètode de votació o classificació que fos totalment inalterable per part del conductor, i que permetés puntuar aspectes com la netedat del vehicle i del xofer, l’acolliment del passatger, la comoditat del trajecte, la manera de conduir, etc. I que, per sota d’un cert llindar, els fessin pagar una multa o els reduissin les tarifes.

Sé que hi ha llibres de reclamacions. No parlo de fets que mereixin constar-hi.

No és just que costi el mateix un trajecte amb professional que ha tingut la delicadesa de dutxar-se que un altre que dissimula la pudor del vehicle -o la personal- amb colònia asfixiant, o que fuma puros al cotxe.

No és just que es cobri el mateix per un trajecte amb aire condicionat i una tapisseria neta que per un trajecte amb un cotxe vell i atrotinat, amb ambient d’oli recremat i unes fundes als seients que fa mesos que no són netejades.

No és just que cobrin el mateix per un viatge tranquil i respectuós amb els passatgers, vianants i altres conductors que per un viatge del tipus “cursa d’obstacles”, canvi de carril, accelerada, frenada, mecangun ara s’ha posat vermell.

No és just ni pel passatger ni pel professional.

Leica: objectius “digitals”

Leica, el mític fabricant de productes de fotografia de Sölms, està preparant una versió digital de les càmeres M, l’anunci de la qual segurament serà fet al darrer quadrimestre d’aquest any.

Ara ha preparat el terreny incloent una codificació binària al cos dels objectius que permetrà a la càmera conèixer quin objectiu hi ha acoblat. El sistema sembla primitiu, però no ho és tant si tenim en compte que podrà ser aplicat fàcilment als objectius comprats amb anterioritat; qualsevol afegit electrònic hauria fet inviable incorporar-lo als objectius antics.

Quedarà per veure, no obstant, quin ús en farà la càmera. El sistema M és obert, i hi ha altres fabricants que tenen objectius compatibles amb els de Leica. Si tanquen el sistema (és a dir, la càmera perdi prestacions significatives amb un objectiu no identificat, possiblement d’una altra marca) no beneficiarà ningú. Pel que he pogut llegir a altres llocs (dpreview) no sembla que el vulguin tancar.

Finalment: no veig gens clara la viabilitat comercial d’una càmera d’aquest tipus, sobretot per una firma tradicional com Leica, de preus elevats, i en un context de productes de molt curta durada: ara mateix les càmeres réflex digitals de gamma alta tenen 2 anys de vida comercial. Leica ha tingut la M6 14 anys en el catàleg. És clar que segons alguns no podia evolucionar més, atès que havia arribat a la perfecció.

Curiositats a l’Estatut

Estic donant un cop d’ull a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que serà sotmès a referèndum d’aquí a una setmana.
Feia més de vint anys que no mirava un document d’aquest tipus, i m’han sorprès algunes coses:

  • En primer lloc, el llenguatge. En general l’entenc, però hi ha algunes expressions que només entendrà un 1% de la població, i potser sóc generós. Què vol dir garantir la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere? (Article 41)
  • Per què hi ha l’article 19.1? No és suficient el 15.2? (El 15.2 parla dels drets de les persones, i el 19.1 els repeteix per a les dones).
  • Molt curiosament, la sentència de la Junta Electoral posteriorment ratificada pel Tribunal Suprem d’impedir la campanya a favor de la participació va en contra del mateix Estatut. (Article 43.3)

Canvi d’email a Amazon

Aquesta setmana (5 de juny) he intentat canviar el meu compte a Amazon i donar-los l’adreça .cat. He obtingut el següent:

The e-mail address you entered doesn´t look right. We only accept e-mail addresses that contain an at-sign (@) with a period (.) somewhere to the right of the @, and no spaces or commas anywhere.

És possible que no reconeguin .cat com a domini vàlid? Els he deixat un correu.
Continua la lectura de Canvi d’email a Amazon

Feina al blog

Com podeu comprovar he escollit Nucleuscms com a programari bàsic per al blog.

La primera feina és adaptar-lo una mica a les meves preferències, sobretot intentar que aprofiti tota la pantalla. De les 20 o 30 disposicions (segons la traducció feta per Roger Pau Monné que, dit sigui de passada, també he adoptat) disponibles per a Nucleuscms, només dues o tres estan pensades per a adaptar-se a qualsevol ample de pantalla. La majoria estan enquadrades en uns modestos 800 pixels d’amplada.

La segona és fer que no justifiqui el text. El justificat és elegant, però el text sense justificar és més fàcil de llegir i més informal, més en línia del que serà aquest blog.

I, és clar, he canviat els colors, enllaços, tipus de lletra, mida, i alguns estils bàsics… que mai seran definitius.

D’aquí a uns dies activaré els comentaris.

Per què un blog

Senzillament per la major comoditat en incorporar continguts que una web clàssica. Comoditat en dos sentits: poder fer-ho des de qualsevol racó del món i, sobretot, facilitat per afegir-hi idees ràpides.

El que més m’agrada és que una recepta de cuina pot anar a continuació d’una digressió política i just abans d’una ximpleria qualsevol.

Al www.massipfons.com tenia ben resolta la incorporació de ressenyes de llibres (gràcies a una utilitat pròpia que m’automatitzava la creació de l’índex, la pàgina i l’FTP), però les seccions més generals em comportaven editar les pàgines HTML de manera pràcticament artesanal. La prova d’això és que la portada fa mesos que no l’he canviada!

Intentaré portar alguns dels continguts de l’anterior web, però no sé pas quant de temps hi podré dedicar; començo pel més fàcil, els llibres, i en respecto la data original.

En tot cas suposo que ja puc dir que formo part de la pomposament anomenada blogosfera catalana.

blog personal de Gabriel Massip