Avui 02-02-2020 tenim data cap-i-cua si posem un zero davant del dia i del mes. Aquest segle en queden 23:
12-02-2021
22-02-2022
03-02-2030
13-02-2031
23-02-2032
04-02-2040
14-02-2041
24-02-2042
05-02-2050
15-02-2051
25-02-2052
06-02-2060
16-02-2061
26-02-2062
07-02-2070
17-02-2071
27-02-2072
08-02-2080
18-02-2081
28-02-2082
09-02-2090
19-02-2091
29-02-2092
I la primera sense cap zero afegit a l’esquerra és el 10-1-2101.
(Trobat amb unes quantes línies Python.)
Per mimetisme de l’anglès sovint veiem, tant en català com en espanyol, els dies de la setmana i els mesos amb la lletra inicial majúscula.
I resulta que el PHP/Wordpress també ho fa malament. Fins ara tenia aquest format de data a les entrades d’aquest blog:
Perquè surti com està ara (Dissabte, 1 de febrer de 2020) he fet el següent:
En primer lloc he canviat el format a les opcions del wordpress, perquè hi posi els “de”, amb un format personalitat: l, j \d\e F \d\e Y.
Però no hi ha cap regla de format PHP per posar el mes en minúscula, per tant he sobreescrit la funció twentyfourteen_posted_on() del tema de WordPress: dins de functions.php he copiat aquesta funció del tema i on hi havia:
esc_html( get_the_date () )
hi he deixat:
esc_html( ucfirst (strtolower (get_the_date ( ) )))
strtolower() passa a minúscules tota la data, i ucfirst() posa en majúscula la primera lletra.
8/3/2020: Encara retoco un detall, trec la coma després del dia de la setmana.
He dotat el portàtil (que poques vegades es mou de sobre la taula) d’un Dragonfly Red:
És un DAC (convertidor digital-analògic) que es connecta a un USB i té una sortida per a auriculars o, com ho tinc jo, a un amplificador.
Tot i que no he fet comparacions directes, per mi el so millora respecte a la sortida d’auriculars (que també connectava a l’amplificador). Però amb això de les comparacions de so sempre hi ha un efecte d’autoengany, el voler que se senti millor amb aquest dispositiu.
Més informació a la web d’Audioquest.
De principis d’any ençà tinc contractada la fibra de casa amb SomConnexió. Estrictament és fibra de Vodafone revenuda. Ara ja tinc totes les comunicacions amb aquesta cooperativa.
He deixat Tuenti (filial de Telefónica), de qui no tinc cap queixa. Tenia un bon preu pels serveis que rebia, i mai no hi he tingut problemes. Però el preu no ho és tot.
A una llibreria de Marsella hi trobo aquesta novel·la:
Caram, que original pensarà gairebé tothom… Doncs no n’és gens!! Avel·lí Artís-Gener ja va tractar-ho en un dels llibres més sorprenents que he llegit mai, Paraules d’Opòton el vell, escrit fa cinquanta anys llargs.
I el concert número 2 per a piano, amb Anna Fedorova com a solista.
Aquest concert ha estat per mi, ja fa potser tres anys, la introducció a les obres per piano de Serguei Rakmàninov. Sembla que el predilecte de l’autor era el tercer, però jo tinc debilitat per al segon.
Com vaig sentir a un comentarista musical fa un temps, les 4 darreres notes (també del tercer concert, i potser d’algun altre) semblen la signatura de l’autor: RAKH-MÀ-NI-NOV: les primera i darrera nota més seca i forta, les dues del mig més suaus.
Bon any!
El preludi Op. 25 número 5 de Serguei Rakhmàninov és una peça per piano que he descobert l’any passat.
És una obra que a més de sentir val la pena veure’n la interpretació.
N’hi ha moltes versions a la xarxa, en deixo una per Olga Scheps a la Filharmonia de Berlín, el 2012.