Això meu deu ser un virus masoquista: dos ordinadors actualitzats a Windows 10 “Fall Creators Edition” aquesta tarda.
El primer ha trigat 3 hores llargues (disc dur clàssic, ADSL, i3). El segon (el meu, amb força més programes instal·lats) ha quedat enllestit en 1 hora i mitja (emmagatzematge SSD, fibra 50 Mbit/s, i7).
Tots dos sembla que funcionen correctament.
Res a celebrar el 12 d’octubre, he treballat des de casa tota la tarda. Amb les suites angleses i les variacions Golderg tocades per Glenn Gould de fons, molt, molt baixet.
Tenia feina endarrerida per tot el dia (i més…) però aquest matí m’he deixat vèncer per la mandra.
Mai no he entès aquesta neguit de Mario Vargas Llosa per ficar-se en la política espanyola.
Els organitzadors de la manifestació d’avui, no han trobat cap orador català del món cultural que defensi que Catalunya ha de seguir formant part d’Espanya?
A Perú ja s’ha acabat la feina, que ha de venir a donar lliçons a la Península?
Fa uns dies vaig veure que hi havia una nova versió de FreeBSD. Doncs va, actualitzaré. Com sempre faig un “snapshot” del servidor actual, i començo el procés.
Després d’un dels reinicis no em puc connectar per SSH. Ho faig a través de la consola, i hi veig un error: falta libssl.so.8. Després d’una mica de desconcert m’adono que he passat a una versió anterior, tenia la 11.1 i he passat a la 10.4. El més gros és que primer he intentat instal·lar la 11.4 (que no existeix), aleshores he consultat la web de FreeBSD i m’he quedat amb la versió acabada de publicar, la 10.4 (actualització de la branca 10) i he tirat endavant.
Sort del “snapshot”, he recuperat el servidor i diria que tot funciona bé.
En definitiva, no em puc fiar de la memòria, cal assegurar tots i cadascun dels passos en l’administració de sistemes. Això d’avui no m’havia passat mai.
Sr. Mariano Rajoy,
L’actuació de la Policía Nacional i la Guardia Civil avui a Catalunya és imperdonable. Si hi havia alguna, minúscula, possibilitat que els catalans independentistes poguéssim tornar a veure España com un projecte viable que ens integrés, avui s’ha esvaït definitivament.
Si us plau, per dignitat, si us en queda, dimitiu.
A les 5 del matí, un centenar de persones davant d’un col·legi electoral per assegurar-se que podran votar. Gent gran, gent amb limitacions físiques, de mitjana edat… Els més joves (I algú no tan jove) hi han passat la nit (dir que han dormit seria agosarat!).
El moviment independentista ha despertat pler de consciències adormides i ha mobilitzat ciutadans massa sovint poc implicats en lluites col·lectives. A l’enorme força del missatge constructiu i pacífic s’hi ha contraposat un grapat d’accions ben sapastres dels contraris al referèndum, i la incapacitat d’articular una proposta positiva i engrescadora dels partidaris que Catalunya continuï dins d’Espanya.
Encara sense saber com acabarà tot això, aquest moviment s’ha fet ja un lloc a la història.
M’arriba aquesta publicitat:
Algú sap de què va? Hi ha processos més enllà del Procés?
“App” de RENFE per a compra de bitllets de mitjana i llarga distància:
Amb el setembre han perdut els dies.