Peŀlícula accelerada (“time lapse” en diuen) del port de Maó el 26 d’agost del 2016, a les 11 tocades, amb la sortida del Adriatico cap a Barcelona i altres vaixells.
És 25 vegades més ràpid del que tocaria (la pel·lícula hauria de durar 300 segons, i en dura 12). Està feta amb 300 fotografies fetes a intèrvals d’1 segon, ajuntades despres a raó de 25 fotos cada segon.
Reflexió a Storage Mojo, un blog sobre emmagatzematge informàtic, respecte a la revifada dels discos de vinil.
En destaco una frase, que em sembla que també és en algun article del Guardian que cita: There is something intrinsically satisfying about watching the tone arm’s progress down that one long groove on a slowly rotating disk, que traduït ve a ser hi ha alguna cosa intrínsecament plaent en veure el braç del tocadiscos progressar en aquest solc llarg d’un disc que gira a poc a poc.
Feia dies que no engegava la tele a aquesta hora. Qui té el rècord galàctic de reposicions, TVE amb “verano azul” o TV3 amb “plats bruts”?
Als anys 80 del segle XX Sony i Philips van crear el format de “disc compacte” (CD) per a comercialitzar música, que va ser el primer pas de la digitalització del món de l’entreteniment. L’especificació marca una freqüència de mostratge de 44,1 kHz i una codificació de 16 bit/canal.
Amb el temps han aparegut formats amb una freqüència de mostratge més alta, o amb una codificació de més bit per mostra. He comparat els mateixos fragments de música de CD amb:
Els dos primers són el format del SACD (“super audio CD”, que fa servir freqüències de mostratge molt altes però codifica cada mostra amb 1 bit, que indica diferència respecte a mostra anteriormodulació delta-sigma, ve a ser una codificació per densitat), i els dos darrers són com els CD però amb major freqüència de mostratge i més bits per mostra.
M’he basat en fitxers de prova de 2L the Nordic sound i de Native DSD Music, descarregats a un “llapis” de memòria USB i reproduïts directament a l’amplificador. Ho he provat tant amb altaveus com amb auriculars. La metodologia de la prova ha estat:
O calen altres aparells de reproducció o unes altres orelles. Jo no hi trobo diferència.
23/09: Rectificat l’aclariment sobre el format DSD.
Un parell de mesos sense lectura literària.
Tot comença amb canvi de televisor: he deixat el tub de raigs catòdics per un aparell “smart TV” de 40″ i 4K. I se’n deriven dues distraccions importants:
En entrades posteriors donaré més detalls de tot això!
He fet el salt. M’he convertit a Fuji després de 18 anys de fidelitat a Canon.
La meva història amb Canon és aquesta (poso les dates de compra):
| Data | Equip | Comentaris |
| Juliol 1998 | EOS 500 N + EF 28-80 mm f/3,5-5,6 | La meva primera càmera reflex. És una decisió bastant precipitada, la càmera és senzilla. L’objectiu és molt fluix. |
| Agost 1998 | EF 28-105 mm f/3,5-4,5 USM | Un bon objectiu, que es compenetrava molt bé amb la 500 N. |
| Desembre 1998 | EF 100-300mm f/4,5-5,6 USM | Pràcticament no el vaig fer servir. Molt fluix. |
| Juny 1999 | EF 50 mm f/1,4 USM | Tothom hauria de tenir un 50mm lluminós a mà, sempre! L’he tingut fins al juliol del 2016, per tant és la peça més antiga de què m’he desprès ara. |
| Juliol 1999 | EF 28-135 mm f/4,5-5,6 IS USM | Canvio el 28-105 per aquest. És el primer objectiu estabilitzat que compro. Amb la 500 N quedava molt desompensat de pes i mida. |
| Juny 2000 | EOS 3 | Sense punt de comparació amb la EOS 500N, tot i que no em calia “tanta” màquina mai no em vaig penedir d’haver-la comprat. Era fiable, robusta. Un veritable plaer, i funcionava molt bé amb el 28-135 IS USM. |
| Juliol 2002 | EF 70-200mm f/4 L USM | Molt bona qualitat, l’he fet servir força en viatges. Me n’he desprès el juliol del 2016, per tant l’he tingut 14 anys. El meu primer L. |
| Juny 2003 | EOS 10 D | Va ser de les primeres réflex digitals que van valdre la pena. De fet Canon va marcar-se un tanto amb aquest aparell. No me’l vaig vendre en el seu moment i encara el tinc (ara ja no el vol ningú). |
| Juny 2003 | EF 17-40mm f/4 L USM | Bon objectiu, sobretot amb la EOS 10 D (en què esdevenia un 28-65 respecte a angles de visió). Amb sensor 24 mm x 36 mm feia força ombres a les puntes amb obertures grans. |
| Desembre 2005 | EF 24 mm f/2,8 | El compro perquè faci de “35 mm” en la 10 D. El vaig fer servir més tard amb la 5D, amb bons resultats (sobretot interiors de monuments). |
| Març 2009 | EOS 5D Mark II | Una de les primeres réflex a gravar vídeo HD (1920 x 1080). Sensor de 24 mm x 36 mm, amb 21 milions de píxels. Exigeix bons objectius. |
| Març 2010 | EF 24-105 f/4 L IS USM | Complement ideal per 5D Mark II. Força robust, estabilitzat. Un tot-terreny. |
| Agost 2014 | Zeiss Distagon 18 f/3,5 | Incursió en el món Zeiss. Aquest objectiu en concret no em va fer el pes, feia ombres notables amb obertures més grans de f/8. Això sí, és una meravella mecànica. |
Algunes vegades he decidit anar una mica lleuger i m’he mogut només amb el 50 mm i amb un gran angular (el 24 mm o el 18 mm) però el pes i embalum i unes quantes ressenyes molt positives d’altres persones que han fet canvis similars m’han fet decidir.
Agafo tots els trastos, i cap a Casanova Foto (personal expert, tracte excel·lent). M’han fet una bona valoració de les andròmines que els duia (a la banda alta del que pensava), i m’he quedat la Fujifilm XPro 2 i els Fujinon 32 mm f/2 i 18-55 mm f/2,8-4.
Ara em cal:
Un ús gens glamurós per una bossa de plàstic de la poma mossegada: contenir les pinces d’estendre la roba.
Al Passeig de Gràcia de Barcelona, a l’alçada del Palau Robert, hi ha una alzina, a la qual Jacint Verdaguer va dedicar aquestes ratlles,el 1903:
Almogàver indòmit, ja sabràs posar-te de
filera amb aqueixa tropa de plàtanos,
novella, polida, endiumenjada
i fatxendera?