Votació sobre una venda a ebay:
Només puc votar “positiva”?
Això no serveix per a res!
Sempre positiu
Stefan Zweig: Clarissa
Stefan Zweig: Clarissa
Traducció de Joan Fontcuberta
Quaderns Crema, 2017
ISBN 978-84-7727-576-3
Valoració: 4
Clarissa és una noia austíaca nascuda a finals del segle XIX, amb la infantesa i primera joventut marcades pel rigor d’un pare militar.
Estudia diverses matèries i comença a treballar d’ajudant del neuròleg Silverstein. En un viatge professional coneix en Léonard, francès, de qui s’enamora. Però l’esclat de la Guerra Europea els separa.
La noveŀla mostra fets ben quotidians i decisions diàries i vitals d’una persona ben normal, enmig d’un entorn ben convuls.
Ha estat el meu primer Zweig.
Commodore Amiga
Remenant per casa he trobat el fullet comercial del Commodore Amiga, i dues ressenyes de revistes.
Era un ordinador bastant trencador, amb capacitats gràfiques i de so molt per sobre del que hi havia en aquells moments, en línia amb els primers “macs” de Apple, que són més o menys de la mateixa època.
He escannejat aquesta documentació:
Arròs amb calamars i trompetes
Ingredients per a 2 persones:
- 2 calamars petits
- 100 g d’arròs bomba
- Unes quantes trompetes de la mort (fresques o seques)
- 0,5 l de brou de verdures
- 1 tomàquet madur no gaire gros
- 1/2 ceba grossa, o 1 de petita
- Sal i pebre
- 2 dits de vi blanc
Talleu la ceba i enrossiu-la; afegiu-hi el tomàquet per fer un sofregit, a foc lent, ben confitat. Compte amb el tomàquet, el plat queda desgraciat si n’hi poseu massa: les trompetes i el calamars són de gust suau, i si el tomàquet domina malament rai.
Netegeu les trompetes (o hidrateu-les si són seques). Si són molt grosses, talleu-les una mica.
Poseu el brou a escalfar.
Talleu els calamars i coeu-los una mica a la paella on fareu l’arròs, amb un bon raig d’oli, una mica de sal i pebre.
Afegiu-hi progressivament el sofregit, les trompetes, l’arròs i el vi; barregeu bé després de cada ingredient, i espereu un minut i mig o dos abans de posar-hi el següent.
Poseu-hi brou ja calent fins que tota la massa quedi coberta, que l’arròs no es vegi. Si es beu tot el brou afegiu-n’hi una mica.
Tasteu-lo al cap de 10 o 12 minuts; afegiu-hi una mica de sal si cal. Quan sigui cuit traieu-lo del foc, deixeu-lo reposar un parell de minuts i ja us el podeu menjar.
Jo el coc uns 15 minuts, però depèn de l’arròs i del gust de cadascú.
Pierre Lemaitre: Miroir de nos peines
Pierre Lemaître: Miroir de nos peines
Albin Michel, 2020
ISBN 978-2-226-44975-7
Valoració: 4
Darrer llibre de la trilogia Els fills del desastre, precedit per Au revoir là-haut (ambientat a la Primera Guerra Mundial) i Couleurs de l’incendie (entre-guerres).
Una mestra que també fa de cambrera de restaurant a París, i que és objecte d’una agosarada proposta per part d’un dels clients habituals, dos soldats confinats a un dels búnquers de la Línia Maginot i un enigmàtic advocat defensor constitueixen el nucli dur del personatges inicials, als que s’afegeix més endavant (segona part) un gendarme de París.
Junt amb alguns personatges extres es configura una noveŀla gairebé coral, que comença els mesos previs a la invasió de França per part de l’exèrcit alemany.
L’obra està dividida en tres parts, i a cada una hi ha un fil narratiu per cadascun dels personatges (amb una petita variació a la segona part, en què una part de la història es coneix a partir d’unes cartes)
Tot i formar part d’una trilogia, es pot llegir sense conèixer les dues altres obres. En recomano la lectura.
L’he llegit en format electrònic. En català ha estat publicat per Bromera amb el titol “El mirall de les nostres penes”.
Novell
Ben curiós, l’adjectiu novell: deriva de la mateixa paraula llatina que nou, però alhora si la dividim en dues parts és no-vell. I ja està bé, perquè si no és vell és que és nou.
El punt
Fa ja temps que a les emissores de ràdio en català s’han empescat l’expressió “el punt de les 8”.
Suposo que “són les 8 en punt” (que sí té sentit, en contraposició a “les 8 tocades” o “gairebé les 8”) ha degenerat en “passen quatre minuts del punt de les 8”. Però “el punt de les 8” no és cap hora. Digueu “passen quatre minuts de les vuit”.
Una altra variant sense cap ni peus és “en punt, hem arribat a dos quarts de vuit”, dit després dels senyals horaris. Digueu “són dos quarts de vuit”.
Ho he sentit tant a Catalunya Ràdio com a Rac1.
Filmin: Germinal
M’he empassat gairebé d’una tirada els sis capítols de Germinal, a Filmin, basada en la novel·la homònima de Émile Zola, sobre una vaga de minaires de carbó la segona meitat del segle XIX.
La recomano.
No descarto buscar el llibre (crec que no he llegit res de Zola).