Aterratge a càmera lenta de l’Endeavor sobre un Boeing 747 a l’aeroport de Los Angeles.
Shuttle Endeavour: A piece of space history flies by in slow motion from Vincent Laforet on Vimeo.
Entorn Python per desenvolupament web
He buscat un entorn Python per a desenvolupament de web, per a ús personal. Després d’unes hores de llegir he optat per:
- Cherrypy com a gestor d’aplicació.
- Genshi per a tractament de plantilles.
- SQLAlchemy com a capa d’accés a dades.
Vaig descartar Django perquè partia ja de bases de dades existents, i no sabia com s’hi adaptaria.
Els principals problemes per posar-ho tot junt han estat les codificacions de caràcters (un clàssic del desenvolupament web).
M’ha sorprès sobretot SQLAlchemy, que no coneixia, i que sembla molt madur i amb una documentació exceŀlent. És un producte inspirat en Hibernate.
De moment ho he fet servir només per consultes, i en un entorn monousuari. Per tant, no tinc cap referència de com es comportaria en un entorn més exigent.
Criteris informatius TVE
Engego la televisió a les 9 del vespre, i veig els titulars de les notícies de TVE. Les 5 primeres notícies, per aquest ordre:
- Entrevista entre Mariano Rajoy i el primer ministre finès, a Madrid.
- Aniversari dels atemptats de New York.
- Imminent resolució del tribunal constitucional alemany respecte al fons d’ajut.
- Nou detall de l’autòpsia dels nens del cas Bretón.
- Manifestació independentista d’aquesta tarda a Barcelona.
M’he quedat de pasta de moniato. Fent un esforç en clau i mentalitat espanyola, puc entendre la primera. Però la cinquena havia de passar per davant de l’11è aniversari dels atemptats (no són notícia per obrir un informatiu), la sentència encara no publicada del tribunal constitucional alemany, i d’un detall addicional (que sóc incapaç de reescriure) d’un cas tristíssim i lamentable però que, ho sento, i dit amb tots els respectes per la família, ha esdevingut un veritable culebrot.
I la cinquena notícia, des d’una òptica essencialment espanyola, era rellevant.
FreeFileSync
He trobat una eina, FreeFileSync, molt útil per mantenir un directori duplicat (per exemple, un directori de dades que voleu tenir copiat en una altre disc).
Té 3 modes de funcionament:
- Interactiu: analitza els dos directoris, i mostra tots els canvis que s’han de fer perquè tinguin els mateixos fitxers.
- Desassistit: permet fer servir una configuració de comparació de directoris i executar-la automàticament perquè copiï o esborri els fitxers que cal.
- Automàtic: sincronitza els directoris de forma contínua.
S’adapta bé a diferents sistemes de fitxers: per exemple, detecta com a conflicte fitxers que, en els dos directoris, difereixin respecte a majúscules; o, en comparar amb mida i data-hora, permet especificar una tolerància en el temps.
Ray Bradbury: Fahrenheit 451
Ray Bradbury: Fahrenheit 451
Traducció de Jaume Subirana Ortín
La Butxaca, octubre del 2010
ISBN 978-84-993′-186-0
Valoració: 4
Guy Montag és un bomber, en una època indeterminada del futur. Sembla que només hi ha bombers a les ciutats, de fet ningú no es preocupa de què hi ha fora de les ciutats, i les cases estan revestides de materials ignífugs. Els bombers tenen reservada una altra missió que apagar focs: cremar els llibres. Fan guàrdia jugant a cartes a la caserna, i quan reben una denúncia van al domicili que se’ls diu i cremen els llibres que hi hagi.
És un món regit per la superficialitat: a les cases hi ha grans pantalles, amb personatges que esdevenen la família, que tot el dia es barallen però no se sap per què. Amb cotxes voladors que es mouen a velocitats de vertigen. Ciutats on ningú no passeja, on ningú no parla si no és de banalitats, diversions i entreteniments. I tens, políticament tens, amb una guerra a punt d’esclatar.
El nostre personatge, com podeu suposar, per motius diversos es rebeŀla contra aquesta situació, la qual cosa l’acaba enfrontant a la seva dona i als companys de feina. Passa de perseguidor a perseguit.
És un clàssic de la ciència ficció. Vaig comprar-lo arran de la mort, fa un parell de mesos, de l’autor. Bradbury va escriure la primera versió el 1953, i va revisar-lo el 1981. Em sap greu no haver vist la versió original, m’hauria agradat saber quants dels ginys que explica van ser ja inclosos a la primera: el 1981 això de les pantalles gegants que ocupen tota la paret de casa es podia preveure, però trenta anys abans era més meritori.
Ah, 458 Fahrenheit és la temperatura a la qual el paper d’impremta s’encén.
Philip Kerr: Praga mortal
Philip Kerr: Praga mortal (Prague fatale)
Traducció d’Alberto Coscarelli
RBA, juny del 2012, segona edició
ISBN 978-84-9006-265-4
Valoració: 3
Bernie Gunther és un detectiu de la vella escola de la policia de Berlín, la que tenia fama a tot Europa per treball rigorós i metòdic en cerca de proves, abans que els nazis assolissin el poder. Ha estat una temporada als territoris conquerits pels nazis a l’est d’europa, on ha viscut veritables episodis d’extermini, i ara és de nou a la capital, on és el darrer detectiu de professió.
Enmig de la investigació (ben poc prioritària, segons els seus superiors) de l’assassinat d’un treballador holandès del ferrocarril i la mort d’un home arran d’un atropellament, és cridat pel seu conegut Reinhard Heydrich a Praga. Heydrich ha organitzat una festa un cap de setmana amb una vintena de persones (la majoria coŀlaboradors seus) a la seva residència per celebrar que ha estat nomenat protector de Bohèmia i Moràvia. Bernie no sap ben bé per què Heydrich li té certa consideració ni entén perquè hi ha estat convidat, però és clar que no s’hi pot negar.
Mentre és a la casa un dels assistents de Heydrich apareix mort, dins d’una habitació tancada amb clau. Tot indica que ha estat assassinat, però realment no hi ha res clar… Bernie ha d’aguditzar l’enginy i la perspicàcia per entendre què ha passat, fins que descobreix l’autor de l’assassinat, i pler de dobles intencions i interessos ocults de la majoria dels convidats, començant per l’amfitrió, un personatge ben sinistre (vegeu HHhH).
Bona història, desconec si totalment inventada, però en tot cas molt entretinguda de llegir. Si trobo alguna altra història de l’autor (n’hi ha dues o tres més del mateix detectiu)
Word: capçaleres i peus adaptables
En un document complex de Word, amb seccions apaisades i seccions verticals, surt el problema de com fer els peus de pàgina i capçaleres perquè s’adaptin a les dues orientacions de pàgina i, alhora, el contingut estigui definit una sola vegada (és a dir, les seccions heredin la capçalera i el peu de la secció anterior). El problema sobretot surt quan hom vol posar uns elements a l’esquerra, uns altres centrats i uns altres a la dreta: en canviar d’orientació el posicionament amb tabuladors se’n va en orris, i amb una taula tampoc s’adapta.
La solució és fer servir marcs de text, si voleu amb vores de color blanc, i ubicar-los en relació als marges: per exemple, dos requadres mig centímetre per sota del marge inferior, un enganxat al marge esquerre i l’altre enganxat al marge dret.
“MNAC” tampoc no m’agrada
Per què tot ha de ser nacional? Per mi denota cert complex d’inferioritat: si has de posar-ho arreu potser és que no t’ho acabes de creure, oi?
Ara, confio que si li canvien el nom i li annexen Barcelona d’alguna manera no facin una absurditat com la de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, un nom senzillament ridícul.