El meu particular criteri per a una “meravella del món” és val la pena fer un viatge exclusivament per a veure-la, encara que sigui a les antípodes.
No he vist totes les “noves” 7 meravelles, ni tampoc tots els candidats. Però de les escollides substitueixo fàcilment el Crist Redemptor i el Coliseu (que no compleixen el meu criteri) per l’Alhambra i els temples d’Angkor o, per què no, l’Opera House de Sydney o les estàtues de l’Illa de Pasqua.
No m’explico com han pogut posar l’estàtua de la Llibertat entre els candidats. El simbolisme del monument és inqüestionable, però catalogar-lo com a meravella és com a mínim francament desproporcionat.
hola Grabiel, soc la Mercè Massip Prats filla d’un cosí germà del teu pare, remenant per "internet"he vist aquest bloc.Perdona que siga escribiendo en castellano pero por desgracia me expreso mejor. Me ha hecho ilusión ver las aficiones de tu padre. Si te interesa tengo algunas fotografías antiguas de tus tios Josep y tias Maria Carme, Montserrat Y Teresa.
UN PETO "LA TEVA "COSINA"
MERCE
Hola, Mercè! M’alegra que m’hagis trobat, tot i que no em fa res confessar que no et reconeixeria si ens trobéssim pel carrer… Realment els fills dels cosins Massip ens hem vist ben poques vegades!
Una abraçada,
Gabriel