Mostra totes les entrades de Gabriel Massip Fons

Euromed

Avui he anat a Castelló amb tren. He agafat l’Euromed que ha sortit a les 9 de Sants.

Quan portàvem un quart d’hora de camí el tren s’ha aturat, i també s’han apagat els llums. Transcorreguda una mitja hora un home passa pels vagons i ens informa que el tren ha quedat inútil (literalment). Al cap d’una estona ens avisen que vindrà una màquina des de Sant Andreu per a remolcar-nos, però no ens poden donar una previsió de temps. Primer sembla que tornarem a Sants, però quan arriba la màquina s’atura a El Prat de Llobregat. Finalment canviarem de tren a aquesta estació, i pugem a l’Euromed que ha sortit de Barcelona a les 11 del matí, i al que segurament han ampliat les places. En total, dues hores i mitja de retard.

En general els passatgers ens ho hem pres amb molta tranquiŀlitat, amb admirable resignació. Els empleats del tren han fet el possible per informar-nos sobre les alternatives (com tornar a Barcelona, per exemple), però tant la primera informació com la previsió de resolució ens l’haurien d’haver explicat una mica abans.

Els mitjans de comunicació se n’han fet ressò, tot i que a hores d’ara ja no és notícia que hi hagi problemes al “corredor del mediterrani”.

Visa pour l’image

Aquest dissabte m’he arribat al festival de fotoperiodisme Visa pour l’Image de Perpinyà. No hi havia estat mai, i aquest cap de setmana llarg convidava a fer aquesta sortida.

Aquesta és la divuitena edició del festival, la majoria d’edat, segons expliquen a l’editorial del llibret d’informació. Consta de diverses exposicions de fotografia (agrupades a 9 locals, la majoria edificis antics -convents, esglésies, etc.- que no sembla que tinguin altres usos). Recomano començar pel Couvent des Minimes, que és precisament on hi ha més exposicions, inclosa la World Press Photo: si ens falta temps podem sempre deixar córrer alguna de les exposicions més allunyades.

Hi ha unes quantes exposicions monogràfiques. I hi ha guerra, molta guerra. Però també imatges molt espectaculars del vermellós terra del Sahara (Jean-Luc Manaud), i una selecció de les millors obres d’Elliot Erwitt (es pot fer humor amb la fotografia!). Una de les fotografies que m’ha xocat més és una d’un grup de nens afectats per diverses malalties arran de l’accident de la central nuclear de Txernòbil: les cares de les criatures són absolutament impactants.

Calen unes quatre hores per veure les exposicions sense entretenir-s’hi massa. L’entrada a tots els locals és gratuïta. Una alternativa per no empatxar-se és estar-s’hi un parell de dies, i combinar exposicions amb altres activitats. Tota la ciutat canvia una mica de ritme i horaris arran de l’exposició (restaurants oberts més hores, per exemple).

Els llibrets d’informació estan editats en català, anglès, francès i espanyol. Conté un mapa molt clar per moure’s per la zona de l’exposició. Només dos inconvenients: en alguns locals he passat molta calor, i altres no semblen totalment adaptats per a persones amb mobilitat reduïda, ni els ascensors prou ben indicats.

Per poc que pugui el 2007 hi tornaré a anar. Absolutament recomanable!

Senyalització carreteres

Avui he patit els problemes de la denunciada deficient senyalització de les carreteres. Havia d’anar fins a Capellades, a l’Anoia. Cal deixar l’autovia a la sortida 559, retolada com a Igualada Sud / Vilafranca del Penedès. No em pregunteu per què m’esperava trobar un rètol que digués Capellades, i com que no hi és m’he passat la sortida de llarg.

A partir d’aquí em pregunto quin criteri fa servir la Dirección General de Tráfico per a retolar les sortides de les carreteres. És que creuen que tothom va amb GPS? Que tothom té els mapes al cap? Que ningú es despista? Massa sovint no hi ha referències clares de les poblacions properes a les sortides. Per què no ho pensen com “cap a quines poblacions (fins a 20 o 30 quilómetres a banda i banda més les poblacions importants una mica més llunyanes) té sentit anar des d’aquesta sortida”?

No crec pas que les administracions ens hagin de resoldre tots els problemes, ja assumeixo que m’havia d’haver mirat bé l’itinerari abans de sortir de casa. Però les carreteres costen un dineral, i la qualitat percebuda pel ciutadà creixeria moltíssim si la senyalització fos millor.

Salvapantalles SuSE 10.1

El salvapantalles de SuSE 10.1 (amb KDE) té algun problema, i no s’activa (sembla un problema força generalitzat, segons he pogut llegir). La solució que donen a diversos llocs és actualitzar a KDE 3.5.4, i no m’hi he amoïnat massa atès que la desconnexió del monitor sí que funcionava.

Finalment ha sortit un pegat disponible des de l’actualitzador de software que ho soluciona.

Quants blogs catalans?

S’ha creat força soroll arran de la notícia que publicava Vilaweb fa uns dies, segons la qual, citant fonts de Nite, el català és la segona llengüa més utilitzada en els blogs.

A la mateixa notícia es contrasta aquesta informació amb la de Technorati, en què el català no apareix a les 10 primeres posicions dels idiomes més utilitzats en els blogs. Però tampoc Technorati és massa de fiar: busqueu-hi, per exemple, Vuescan, surten 1.003 articles. Restringiu l’idioma a l’espanyol… i s’hi referencia un article d’aquest mateix blog. Ho he provat amb 2 blogs més escrits en català, i el resultat és el mateix!

Vuescan i linux

Deixo de barallar-m’hi. Ho he provat amb 2 ordinadors diferents, i amb 2 distribucions de linux també diferents, i no hi ha manera, el Vuescan per Linux no s’entén amb el meu escànner; les proves que he fet són:

  • Ordinador de sobretaula, SuSE 10.1
  • Ordinador de sobretaula, Knoppix
  • Portàtil, Knoppix

Amb els dos ordinadors he fet servir l’escànner sota Windows sense problemes. O sigui que les connexions ieee 1394 funcionen bé. L’únic que em queda és provar-ho amb l’ordinador de sobretaula, amb una targeta ieee 1394 que no faig servir, no fos cas que hi hagués alguna incompatibilitat (que de fet no es posa pas de manifest en fer servir discos externs, per exemple).

Vuescan

Fa gairebé quatre anys vaig comprar-me un escànner per a negatius/diapositives, un Minolta Dimage Scan Elite II. Sempre m’ha donat problemes amb les tonalitats de color, molt poc naturals, de manera que les imatges requereixen un tractament posterior bastant dràstic, i encara amb resultats bastant decebedors. Això ha fet que el deixés de fer servir, atès que escannejar fotografies antigues per guardar-les amb colors falsejats és una pèrdua de temps.

Arran d’una menció (si no em falla la memòria) a reidreviews, he provat el programa Vuescan, i el recomano absolutament. Permet calibrar de forma automàtica l’exposició i tractament de color dels negatius (en general molt constant per cada tipus de peŀlícula) a partir d’un tros no exposat (el clàssic tros de peŀlícula del principi o del final del rotlle). El procediment està clarament explicat a l’apartat Advanced Workflow Suggestions del manual d’usuari. També porta tractaments addicionals per les peŀlícules més populars (diverses generacions de peŀlícules Kodak, Fuji, etc.) però no em donen tan bons resultats com el genèric (“negatiu color”).

La versió de demostració és absolutament funcional, però afegeix uns símbols en forma de $ a tota la imatge. Permet comprovar la compatibilitat amb el nostre escànner.

Hi ha versions per a Windows, Linux i Mac. He registrat la de Windows, perquè amb Linux no em funciona: en engegar el programa l’escànner respon, però de seguida s’atura i no passo d’aquí. Seguiré barallant-m’hi.