El calendari laboral de la ciutat de Barcelona per al 2007 marca el 4 de juny, dilluns, com a festa local. Ciutats properes han fet el mateix (Badalona, per exemple).

Què celebrem el 4 de juny? La Pasqua de Pentecosta (Pasqua granada, o “segona pasqua”) és el 28 de maig, una setmana abans. El web de l’ajuntament conté aquesta nota:

la qual cosa deixa clar que no és un error. Què celebrem el 4 de juny? Per què aquest canvi?

11 Nov: Sento un comentari a la ràdio: el dia 27 de maig hi ha eleccions municipals, i l’ajuntament de Barcelona ha decidit traslladar la festa al dilluns 4 de juny per afavorir la participació.

Fa unes setmanes que el traductor de gencat és disponible per al públic en general. He fet algunes proves molt informals i el resultat, en general, és força bo.

Avui, però, se m’ha ocorregut traduir aquesta mateixa pàgina. I m’he adonat que tradueix força malament les hores. Heus ací uns exemples de traducció a l’anglès:

Les cinc retocades no ho diu gaire gent… i això dels bad i retouched té certa gràcia!

Autor: Francis Veber
Director: Àngel Alonso
Intèrprets: Paco Morán i Joan Pera en els papers principals, i Rosa Serra, Carlos Mestanza, Enric Boixadera i Enric Llort en els secundaris.
Teatre Condal, fins el 28/01/2007

Aquest cap de setmana he anat a veure Matar al presidente, que ja havia estat representada fa temps pels mateixos Paco Morán i Joan Pera. És una comèdia d’embolics, ben adaptada a la nostra societat (per exemple, l’espectacle és en castellà i fan servir el català com un recurs còmic més, inserint catalanades que, òbviament, no eren al text original). La parella d’actors no necessita presentació: amb La extraña pareja van constituir-se com a parella còmica “estable”, ara ja fa uns quants anys.

En aquest cas qui té un paper més lluït és Paco Morán, que broda un assassí a sou, fred i calculador, que acaba perdent els nervis per culpa d’un depressiu representant comercial, protagonitzat per Joan Pera. El paper d’aquest és més complicat: ha de representar un home feble i desesperat, amb certes inconsistències en el propi personatge, tot dins d’un marc còmic.

Altament recomanable si voleu passar una estona molt divertida. Hi ha moments en què els mateixos actors perden l’aplom i estan a punt d’arrencar a riure.

Acabo d’esborrar uns 200 comentaris absurds (adreces a sites de dubtosa legalitat), la majoria ficats en un únic article de fa uns mesos.

Confio no haver esborrat cap aportació interessant. Ara mateix, però, no deixo consultar ni afegir comentaris. Més tard incorporaré una solució per evitar aquest problema.

Ja sé que el món sense problemes de seguretat és una utopia, que en tots els ordres de la vida hi ha comportaments incívics i iŀlegals, perquè són inherents a la condició humana. Però emprenya.

18:20: Reactivats els comentaris, ara amb control (preguntes senzilles) per evitar comentaris automàtics. Més endavant afegiré el control de comentaris abans de publicar-los.

Acabo de carregar la pàgina dels resultats provisionals, amb Opera, automatitzant la recàrrega cada minut.

A les 20:20 hi ha escrutat els volts corresponents a 616 censats, i ja hi ha com a mínim una mesa de cada província, atès que estan repartits tots els escons. Òbviament no és pas significatiu, es tracta de poc més d’una deumiŀlèsima de l’electorat (0,01%).

A un quart tocat de 10 el conseller de governació, Xavier Sabaté, fa una roda de premsa al Parlament. Mentre el parla sembla que s’aturi l’actualització de l’escrutini. Per què compareix per explicar el resultat amb el 53,53% escrutat? Amb uns resultats consultables en directe, un escrutini que avança vertiginosament, i del qual informen puntualment els mitjans de comunicació, la roda de premsa no té ni cap ni peus. I si per fer-ho ens deixa sense actualització de dades, és lamentable. Cal revisar l’escenificació dels processos!

Un altre exemple: el mostratge de CiU, que es fa públic a dos quarts i mig de 10 tampoc és notícia. Mentre parla Duran i Lleida l’escrutini real és ja del 86%.