John Irving: La quarta mà (The Fourth Hand)
Edicions 62
ISBN 84-297-4910-1
Valoració: 2

Un periodista esteŀlar de la televisió -bàsicament catapultat pel seu aspecte físic, no per les seves capacitats professionals- perd una mà en un desafortunat encontre amb un lleó.

A partir d’aquest moment esdevé l’home del lleó, i tant la seva carrera professional com les seves relacions personals se’n ressenten extraordinàriament. Fins que li implanten la mà d’un altre home i comença una nova vida per a ell, en tots els sentits.

Segurament el llibre conté ironies i situacions més còmiques del que jo dec estar capacitat per trobar, però se m’ha fet llarg. Així com una dona difícil, del mateix autor, considero que és un llibre extraordinari, aquest no m’ho sembla en cap sentit.

Philip Roth: La marca de l’home (The Human Stain)
Traducció al català de Xavier Pàmies
Editorial La Magrana
Valoració: 2

L’home és un professor universitari de filosofia ja gran que, per un comentari malinterpretat en una de les seves classes, és acusat de racisme i progressivament apartat de la posició preeminent de què gaudeix.

A partir d’aquí un amic -més aviat conegut- ens relata tota la seva vida, des de la complicada relació amb els seus pares, germans i fills, fins a les dues dones de la seva vida, una que ha enterrat poc després dels esdeveniments a la universitat i l’altra una noia jove i gairebé analfabeta amb qui conviu fins a la mort.

L’argument té algun punt d’interès i misteri, tot i que poc explotat, i està ben escrit. Però es fa un pèl llarg i, sobretot, a partir d’un determinat punt l’interès decau progressivament. Hi podeu trobar, també, alguna conclusió moral sobre la necessitat de viure en coherència amb la pròpia essència i creences.

Christian Jacq: Paneb l’ardent – la pedra de la llum 3 (La pierre de la lumière. Paneb l’Ardent)
Traducció al català d’Albert Vilardell
Editorial Planeta
ISBN 84-08-03613-0
Valoració: 3

Noveŀla d’intriga política, enveges i lladres i serenos ambientada a l’antic Egipte. El nucli dur dels protagonistes pertany a la confraria d’artesans dedicats a construir les tombes per als faraons, i per a les seves esposes i familiars. L’argument gira al voltant de la convivència entre els diferents membres d’aquest grup, i les relacions que estableixen, per raons de la seva missió, amb un faraó acabat de pujar al tron, el seu germà que l’hi disputa, i els consellers d’ambdós governants.

Tant l’originalitat de l’ambientació com l’argument fan interessant el llibre. Em falten coneixements per jutjar l’exactitud històrica de l’època que s’hi retrata, però segurament l’autor tampoc intenta fer un tractat d’arqueologia; bàsicament l’argument és la intriga, i n’hi ha força (i en queda per a proprers lliuraments -de fet aquesta és la tercera d’una sèrie de noveŀles, i em sembla que ja hi ha la quarta publicada).

Adequat per passar l’estona, tot i no ser un llibre extraordinari.

Ferran Torrent: Cambres d’acer inoxidable
Editorial Columna
ISBN 84-8300-986-2
Valoració: 3

Nou (bé, l’edició és del novembre del 2000) lliurament de les aventures de l’inspector privat Toni Butxana.

Aquest cop s’entremesclen un cas de vigilància a un polític, un marit que sospita que la dona li posa banyes i l’extrany assassinat d’una prostituta de luxe. I, òbviament, hi surten de nou els personatges a què ens té acostumats l’autor: l’inspector de policia Tordera -ja en el declivi de la seva carrera professional-, i el periodista Barrera.

Ambientat a la València actual, és essencialment una noveŀla de lladres i serenos, amb algunes virtuts gens menyspreables: acció justa i necessària (no hi ha les poca-soltades de persecucions i heroïcitats d’algunes noveŀles d’autors nord-americans reconsagrats), té les pàgines que ha de tenir, i un estil fresc, viu i directe, que no és poc. Altament recomanable per llegir entre Guerra i pau i Cien años de soledad, per entendre’ns.

Tom Clancy: Net Force (Tom Clancy’s Net Force)
Traducció al castellà d’Enric Tremps
Editorial Planeta Internacional
ISBN 84-08-04235-1
Valoració: 1

És l’any 2010, i als Estats Units de Nord-Amèrica s’ha creat una divisió de l’FBI per a investigar els delictes informàtics a internet. El director d’aquesta divisió és assassinat.

L’únic episodi o fragment una mica curiós del llibre és la fantasia sobre la navegació per la xarxa en forma de realitat virtual: els temps d’espera són ponts llevadissos, i tothom circula per la xarxa amb el model d’automòbil que prefereix.

Però tret d’aquesta idea, el llibre és buit, pobre, gairebé elemental. Cap intriga, cap emoció. Deixa morts alguns fils argumentals. Es llegeix bé? Sí, però la lectura és insubstancial.

No havia llegit res de l’autor de A la caza del Octubre Rojo (l’adaptació cinematogràfica és exceŀlent), però no llegiré cap més llibre modern d’aquest autor. Si mai n’agafo algun altre, serà antic. Em sembla que s’ha d’estar molt desesperat d’idees i de dòlars per escriure un llibre tan poc afortunat com aquest.

Aveŀlí Artís-Gener: Paraules d’Opòton el vell
Edicions 62
ISBN 84-297-4681-1
Valoració: 5

Situem-nos a l’any 1486 -abans, per tant, que Colom arribés a Amèrica- i suposem que és a l’inrevés, que els americans -els asteques, en aquest cas- surten a buscar el seu Déu Quetzalcoatl i, dalt de sis canoes amb rems, arriben a Galícia.

Aquesta noveŀla és presentada per l’Aveŀlí Artís-Gener com un manuscrit antic fet per un dels participants d’aquest viatge, del qual el mateix Artís-Gener es presenta com a traductor. I com a manuscrit antic hi deixa tot de frases entortolligades, inacabables, amb una sintaxi i puntuacions particulars, ideades pel mateix autor, òbviament. Si hi afegiu algunes notes impagables a peu de pàgina (serien habitualment “notes del traductor”), ja tenim tots els ingredients perquè la versemblança amb un possible manuscrit sigui gairebé total.

Al llarg de la noveŀla el suposat cronista de fet va aprenent l’ofici: Si al principi la lectura és força feixuga, a mida que els capítols avancen la prosa esdevé més àgil.

El que més m’agradat del llibre són aquests dos aspectes, que denoten un domini del llenguatge que l’autor ja va demostrar en incomptables ocasions (no us perdeu els dos primers volums de les seves memòries Viure i veure, és una crònica de la Segona República i la Guerra Civil des del cantó republicà, ara sí en una fluïda prosa). I té acudits característics de l’autor, algun dels quals m’ha fet petar de riure: el nom de sususes per a les dones de Galícia (cal llegir-ho en el context), el paràgraf on explica qui és el Tantomontamontatanto (i la seva dona, és clar) i el fet que a Galícia inflen la música.

Kent Haruf: Plainsong (Plainsong)
Traducció al català d’Eduard Castaño
Editorial Columna
ISBN 84-8300-919-6
Valoració: 4

En una comunitat rural al profund Estats Units s’entrellacen les vides d’un professor d’institut que ha d’educar sol els seus dos fills, una adolescent que queda embarassada molt jove i dos germans solters de mitjana edat. Aquesta base dóna lloc a diversos fets, alguns entranyables, altres molt més durs i cruels.

El temps de la història és d’uns nou mesos, més o menys, bàsicament el que dura l’embaràs de la noia. Durant aquest temps l’autor descriu detalladament la vida dels nostres personatges, aconseguint que el lector comprengui clarament les necessitats i idiosincràsia de cadascun d’ells.

El llibre conté un equilibri exemplar entre descripció i narrativa, i és una mostra de com amb arguments senzills ben explicats pot fer-se el que també m’atreveixo a considerar (igual que l’editor) una obra mestra.

Un dels llibres que més m’ha atrapat darrerament. Altament recomanable. La traducció d’Eduard Castaño em sembla molt bona.

Saul Bellow: Ravelstein (Ravelstein)
Traducció al castellà de Roser Berdagué
Editorial Alfaguara
ISBN 84-204-4232-1
Data ressenya 09/12/2000
Valoració: 2

Probablement tots els llibres agraden o desagraden en funció de molts factors, alguns dels quals són totalment subjectius i transitoris: una noveŀla tendra pot passar molt bé en determinades èpoques en què tenim la sensibilitat més accentuada, i semblar-nos una banalitat en altres, per exemple.

Probablement amb Ravelstein m’ha passat justament això: no l’he llegit en el moment oportú.

Bàsicament el llibre té per objectiu reflectir la personalitat d’ Abe Ravelstein, un professor universitari (de filosofia o sociologia, tampoc queda massa clar), que ha obtingut un èxit impressionant amb un llibre de crítica social. Un bon amic seu -pràcticament un confident- ens explica les seves vivències conjuntes, la línia del seu pensament, les excentricitats del mestre, amb pinzellades de biografia (tant de Ravelstein com de Chick, l’autor del text, en primera persona).

Fins aquí res a dir, l’objectiu és prou noble i ambiciós. Però costa acabar el llibre. Si bé l’inici és molt prometedor -la personalitat de Ravelstein és poc menys que fascinant-, aquesta curiositat queda esvaïda aviat i l’autor entra en un seguit de repeticions, amb fil argumental massa feble per mantenir alt l’interès del lector.

La part que m’ha agradat més és potser la més irrellevant de l’obra, al final, quan Chuck explica les seves aŀlucinacions en patir una malatia.

En tot cas, i donat que Saul Bellow em mereix alta consideració (Henderson, el rei de la pluja em va agradar molt), probablement faré una relectura del llibre d’aquí a un temps. Que no sigui que, realment, m’ha agafat en mal moment.