Una bona estona d’aquest matí de diumenge dedicada a arreglar una mica la palmera.
El test se sobreeixia perquè les arrels han crescut molt:
Després de les operacions:
I totes les arrels sobreres, algunes ben seques, com podeu veure a l’esquerra:
D’aquí a uns quants dies hi afegiré una mica més de terra.
Aquesta palmera va créixer d’un dàtil de les palmeres que hi havia al “Viver”, on ara hi ha les oficines de l’Ajuntament de Badalona. Deu tenir entre quinze i disset anys.
Una horeta de feina aquest vespre per corregir el nom del fitxer de quatre imatges, perquè tenia un punt volat i accents; amb el canvi de servidor vaig fer malament alguna cosa i no es veien. De fet me n’he adonat per l’anàlisi (automàtica) dels logs, on he vist errors 404 a imatges que havien de ser-hi.
He optat per la solució dràstica: esborrar-les i tornar-les a crear, aquesta vegada sense accents ni punts volats. Esbrinar exactament on era l’error (base de dades o nom del fitxer) i el canvi que calia fer-hi m’hauria portat força més feina.
Això de les codificacions de caràcters és un problema crònic de la informàtica. Ja hi he fet referència altres vegades.
Sí, a vegades ens hauríem d’alliberar del mòbil per poder reparar la nostra psique…
Un dels plats que em faig sovint és una fideuà de verdures.
Tallo unes quantes mongetes tendres ben petites:
Hi afegeixo mig carbassó:
Una pastanaga:
I una ceba:
Altres vegades hi poso mig pebrot, però ahir no en tenia.
Ho coc tot amb un parell de cullerades d’oli, un parell de vinagre i dues més de salsa de soja, durant uns 15 o 20 minuts:
Atès que hi ha força verdura, amb uns 100 g de fideus (faig servir els del número 2) surten 2 plats. Els rossejo amb un parell de cullerades d’oli:
rossejar els fideus és una activitat que requereix tota l’atenció: cal remenar sense parar o es cremen.
Hi afegeixo 400 ml de brou de verdura calent i una mica de sal.
Quan porta uns 7 minuts cuit hi afegeixo la verdura:
I amb mig quart més de cocció, a punt per anar a la taula!
Fa unes setmanes s’ha conegut que el 2016 hi ha hagut un increment del 74% en la venda de cassettes gravades (és a dir, amb música d’artistes) als Estats Units de Nord-Amèrica. Desconcertant.
D’altra banda, l’increment d’interès pels discos de vinil no sé si durarà o serà una moda de pocs anys, però se’n tornen a veure a diverses botigues, se n’editen de nous, les fàbriques tenen comandes per mesos i falten màquines per gravar (en el sentit més físic) els discos mestres.
I alguns fabricants com Ballfinger anuncien magnetòfons i toca-discos “tangencials” (l’agulla avança pel solc seguint la trajectòria del radi del disc; de fet els discos es graven així). Això sí, a uns preus impressionants (parlen d’uns 27.000 € pel magnetòfon).
Personalment he decidit que l’analògic no és per mi: amb una cinquantena de CD passats a ALAC (Apple Lossless Audio Codec), una trentena d’àlbums comprats a iTunes i nativeDSD i Tidal tinc prou qualitat i flexibilitat.
Dues mesures suposadament ecològiques que m’inspiren dubtes:
He trobat 3 dominis més (amb els que no tinc cap relació) que apunten a l’adreça IP del meu servidor. Suposo que s’ha quedat així perquè en el seu moment els propietaris tenien el servidor web en aquesta adreça.
El sistema de noms (DNS) es queda curt per l’activitat que hi ha ara a internet? És bastant fàcil deixar oblidada una entrada A en un registre DNS.
Des d’avui Barcelona té una nova dita:
Pels voltants de la Candelera, el sol es pon per la Ronda de Sant Pere
Fotografia feta a tres quarts tocats de sis de la tarda. L’he retocat una mica (l’original és més fosca).