Mostra totes les entrades de Gabriel Massip Fons

Ferran Sáez Mateu: Les ombres errants

Ferran Sáez Mateu: Les ombres errants
La Magrana, 2012
ISBN 978-84-8264-575-9
Valoració: 2

Unes setmanes abans del hecho biológico inevitable un militar falangista retirat és assassinat Barcelona. La novel·la en desvetlla amb petites pistes les motivacions, circumstàncies i autoria d’aquest fet.  Per això es remunta, fins i tot, a alguns fets del principi de la guerra civil espanyola, a través de diversos personatges que, d’una manera o altra, acaben involucrats en els fets.

Conté algunes filípiques sobre la lluita de classes, adequades per l’època en què està ambientada l’obra, però bastant indigestes, si més no per mi. Bé, sempre hi ha el recurs de saltar-se-les…
És el primer llibre que he llegit de l’autor, i no m’ha convençut.

Qualitat comunicació Aigües de Barcelona

Fa uns mesos vaig comentar unes quantes pífies en un missatge a la web d’Aigües de Barcelona.

Aquells missatges continuen igual. Avui els he fet un parell de suggeriments: que ho corregeixin i també que revisin els textos dels blocs informatius de les factures:

Textos factura aigua
Textos factura aigua

 

  • Avís missatge com a títol de l’explicació de la seguretat dels controls a què és sotmesa l’aigua potable. Per què no hi posen un títol descriptiu?
  • Quan arriba a la seva casa… Com a mínim casa seva o simplement casa, les cases, els habitatges, és a dir, sense el possessiu.
  • Entri en www.aiguesdebarcelona.cat. Entrem als llocs, oi?
  • Al segon bloc d’informació el títol és la seva despesa però el text diu la vostra despesa. Una altra vegada tractaments incoherents.
  • Podrien deixar dels quals 0,26 corresponen. No cal repetir les unitats.

És vergonyós que una empresa de la mida d’Aigües de Barcelona no tingui ningú als departaments de comunicació amb un mínim de competència lingüística per detectar i corregir aquestes incorreccions.

Avui tampoc

Ves per on, avui tampoc el Partido Popular no ha condemnat el franquisme en una votació que hi havia al Parlament. S’han absentat de l’hemicicle, junt amb C’s, abans de la votació arran d’una picabaralla forta i oportuna amb David Fernández, diputat de la CUP, i la presidenta del Parlament.

Ja ho he dit en algun altre lloc, em començaré a creure que la democràcia és un valor fonamental pel Partido Popular quan condemnin el franquisme de forma clara i inequívoca.

Estómac remogut

Pocs dies surto de la feina a mig matí a fer un mos o un cafè.

Avui ho he fet, al volant de les 12. Al bar tenien TVE-1, i donaven voltes i més voltes a una conversa que, un convidat, havia tingut amb el pare d’Asunta, aquesta noia gallega que va ser trobada morta a finals de setembre.

És indecent, immoral, indigne i repugnant que uns fets com aquests siguin la base de programes televisius. I irrespectuós per les víctimes i pel seu entorn més proper.

 

Alessandro Baricco: Mr. Gwyn

Alessandro Baricco: Mr. Gwyn (Mr. Gwyn)
Traducció d’Helena Aguilà Ruzola
La Magrana, novembre de 2011
ISBN 978-84-8264-599-5
Valoració: 4

Jasper Gwyn és un escriptor (sí, una altra d’escriptors!) amb uns quants llibres publicats que, de cop, publica un article amb 52 coses que no farà mai més; les dues últimes són publicar llibresescriure llibres.

A partir d’aquest moment dirigeix els seus esforços a pensar a què es vol dedicar. Finalment decideix escriure retrats de persones, amb una tècnica que crea el mateix. Tot això sota la pressió del seu antic editor, que no entén res. Amb el temps, però, sorgeixen algunes complicacions, amb algun gir final que (en part) pot ser intuït a mig llibre.

Novel·la molt fresca, amb capítols curts, llenguatge directe i precís, lectura molt agradable i agraïda. La recomano.

Joël Dicker: La veritat sobre el cas Harry Quebert

Joël Dicker: La veritat sobre el cas Harry Quebert (La Vérité sur l’Affaire Harry Quebert)
Traducció d’Imma Falcó
La Campana, 2013
ISBN 978-84-96735-86-6
Valoració: 4

Marcus Goldman és un escriptor d’èxit, que ha publicat la seva primera novel·la i està en crisi de creativitat. Està força pressionat pel contracte amb l’editor, que el lliga a crear fins a cinc obres. Quan és a punt de llençar-ho tot per la finestra el seu antic amic i mestre, Harry Quebert, també escriptor, que viu a una petita població de la costa est nord-americana, a la ciutat d’Aurora (New Hampshire), és acusat d’haver mort, trenta anys enrere, una noia de setze anys.

Marcus inicia pel seu compte una investigació, que el portarà a descobrir què havia passat al poble l’estiu del 1975.

Amb diversos girs sobtats, alguns insinuats, altres imprevistos, la lectura és molt amena. A més del gran fil conductor (els fets del 1975) hi ha un parell o tres de fils paral·lels: la relació d’amistat dels dos escriptors, els consells que l’escriptor veterà dóna al jove (com a introducció de cada capítol), i com Marcus aconsegueix vèncer els problemes amb el seu editor.