Com deia ahir, he canviat de gestor de passwords. N’hi ha molts, i amb diversos enfocaments, però no n’he trobat cap que complís del tot les meves necessitats. I això que estava disposat a comprar el programa escollit.

Partia d’un requeriment innegociable: haig de poder sincronitzar passwords entre l’ordinador (Windows) i el telèfon (Android).

Els que he mirat són:

SplashID

És el que feia servir fins ara, i des dels temps de la Palm Treo.

3 problemes:

• No he estat capaç de reinstal·lar-lo aprofitant la llicència que ja tenia. He escrit als fabricants, i no m’han contestat. També he tingut problemes amb el registre al servei d’atenció a la web (el problema del registre potser l’he causat jo).
• El més crític: no tracta bé els caràcters amb accents entre Android i Windows. L’error persisteix des de fa anys, i no l’han corregit.
• La interfície d’usuari de l’aplicació Android és molt dolenta.

A banda del problema dels caràcters, el sincronisme entre Android i Windows funcionava bé, i les opcions de configuració són excel·lents: et pots configurar tots els tipus de registres que vulguis, i especificar-ne els camps.

1password

És un dels més usats, però:

• L’aplicació Android no permet modificar passwords. Cal modificar-los a l’ordinador fix. L’autor deia fa 2 anys que hi treballava.
• És un pèl car.

Cal assenyalar que s’integra molt bé amb els navegadors, i és capaç d’emplenar i fins i tot recollir usuaris/passwords automàticament.

Lastpass

• Basat en web i, per tant, depèn d’un servei extern que potser, en un moment donat, no està disponible. Això per no pensar en hipotètics problemes de seguretat.
• La versió d’Android requereix un compte “Premium”, amb un pagament d’uns 12 dòlars/any.
• Totalment orientat a conservar passwords de web.

També té una bona integració amb els navegadors.

Dashlane

• La sincronització amb Android requereix també compte “premium”, amb pagament de 19,99 $ / any.
• El sincronisme extern es fa a través del fabricant (malgrat que els passwords es guarden al teu dispositiu, si ho he entès bé).
• M’ha tirat enrere un petit detall: està tan orientat a web que només pots posar espais en les URL, ni les pots deixar en blanc. Per desar “usuari root MySQL blog” has d’escriure coses estranyes, com “UsusariRootMySQLBlog”.

D’altra banda té una interfície d’usuari molt ben acabada, i un resum estadístic dels passwords emmagatzemats: com són de segurs, etc.

B-Folders

Compleix les meves necessitats: sincronitza molt bé amb Android (inclosos caràcters amb accents), no requereix de sistemes externs i tampoc de pagaments periòdics, i per això me l’he quedat. La interfície per Android és força còmoda.

La integració amb els navegadors és particular (només amb Explorer, i dins d’una finestra del mateix programa). Gairebé mai deixo que els navegadors m’omplin els formularis, per tant no és una limitació rellevant.

És un pèl car, però té manteniment actiu, i els seus autors diuen que treballen per millorar les capacitats de configuració/definició de diferents tipus de registres. Quan surti la següent versió (4) us ho explicaré.

Aquesta tarda m’he adonat que la connexió de dades del mòbil no funcionava. L’he reiniciat, i després de remenar una estona he vist que el telèfon no estava registrat a la xarxa.

En arribar a casa he provat la targeta SIM en un altre telèfon (vell), i tampoc no funcionava. Doncs sí, era la SIM, que ha dit prou.

Era del març del 2004, ha durat doncs 9 anys llargs.

Si em crec el que diu la darrera actualització, gReader (un lector offline de RSS per a Android que es sincronitza amb el Reader de Google) ja funciona amb Feedly.

A veure què passa a partir del dia 1 de juliol.

Actualització 25/06: He tancat la sessió de gReader i m’he tornat a identificar; m’ha preguntat si volia fer servir el servei de Google Reader o el de Feedly. He triat el segon, i ja es sincronitza bé.