Ferran Torrent: Només socis
Columna Edicions, 2008
ISBN: 978-84-664-0904-9
Valoració: 3

Després d’extorquir un polític local, Butxana i el jubilat inspector Tordera viuen mig amagats a un poble de València. Però de sobte tot l’afer es reactiva: el polític que vol recuperar els calés i el prestigi perduts, en Butxana intenta aprofitar-se’n amb l’ajut d’un corredor d’apostes, i tot s’embolica encara més quan hi intervé una agència d’espionatge.

Un bon llibre per passar l’estona, amb acció i intriga; deixa algun fil no massa resolt, però potser ens el portarà en un nou llibre!

Siri Hustvedt: Allò que vaig estimar (What I Loved)
Traducció de Jordi Martín Lloret
Angle Editorial, gener del 2009
ISBN: 978-84-96970-58-8
Valoració: 4

Leo Hertzberg és un professor universitari d’història de l’art. Un dia queda fascinat per un quadre de Bill Wechsler, que acaba comprant i arran del qual els dos homes estableixen una intensa i duradora amistat, que aviat s’amplia amb les respectives dones. Les dues famílies acaben vivint al mateix edifici i tenint fills amb poques setmanes de diferència, creant-se un cert paraŀlelisme en les seves vides.

L’obra descriu la vida del grup, tant a nivell personal (el creixement dels nens, les relacions dels adults, amb diversos girs inesperats) com l’evolució de l’obra artística de Bill, que esdevé un autor reconegut i prestigiós, i també d’algun controvertit artista jove.

M’ha agradat molt més que Elegia per un americà.

Tom Sharpe: Els Grope (The Gropes)
Traducció de Josefina Caball
Editorial Columna, octubre 2009
ISBN: 978-84-664-1039-7
Valoració: 3

La família Grope és dominada des de fa generacions per les dones, a través de les quals des de fa segles es transfereix tota la tradició. Els homes són només el mitjà per obtenir descendència (femenina), i encara gràcies. En un racó de l’Anglaterra rural aquesta manera de fer ha perdurat fins al segle XXI.

L’Esmond Wiley, de 17 anys, és el fill d’un avorridot director de banc i una mare sobreprotectora. Diverses circumstàncies el fan anar a parar a la finca de la família Grope.

De nou amb el seu estil mordaç, Tom Sharpe ha escrit una noveŀla amb personatges excèntrics, inútils policies ambiciosos i absurdes situacions.

Recomanable per divertir-se una estona, però no hi busqueu gran cosa més!

Sitieg Larsson: Millenium (Els homes que no estimaven les dones, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina i La reina al palau dels corrents d’aire)
Columna
Valoració: 3

Dec ser dels últims a llegir la trilogia, per tant en diré ben poques coses, gairebé tot està escrit.

Altament addictives, he estat llegint a la nit fins a hores que feia temps que no aguantava. I sé que li ha passat a força més gent. Les trames estan molt ben travades i treballades, amb una combinació brillant d’acció amb pinzellades de passió.

En algun moment es troba a faltar un dramatis personae, perdó, vull dir un resum de personatges.

Julià de Jòdar: El metall impur
Edicions Proa, 2006
ISBN: 84-8437-858-6
Valoració: 3

Darrer volum de la trilogia L’atzar i les ombres, emmarcada al barri de Guifré-Cervantes de Badalona. Ara ja a mitjan segle XX, amb el Gabriel Caballero treballant a una farga a tocar del riu Besòs.

L’estructura del llibre és anàloga als dos volums previs: inicialment hom coneix els grans trets de l’acció, i en les pàgines que segueixen s’expliquen els detalls dels fets i, sobretot, les motivacions dels diferents personatges per actuar com ho han fet. En aquest volum, a més, hom descobreix que tota la trilogia ha estat trobada als Encants de Barcelona, i l’autor l’intercala amb l’explicació de la recerca que fa per situar realment els fets i trobar-ne els escenaris reals.

És també una obra complexa, densa, espessa; una mica massa. M’ha costat més de llegir que la segona part, que recordo com una obra més àgil.

Frédéric Beigbeder: Windows on the World
Ed. Gallimard, coŀlecció Folio
ISBN: 978-2-07-031461-4
Valoració: 4

Windows on the World era el nom del restaurant que hi havia al capdamunt de la torre bessona nord del World Trade Center de New York; l’obra comença a les 8:30 i acaba a les 10:29, un capítol per minut.

Als minuts parells l’autor explica per què fa la noveŀla, com veu el món, d’on venim, on anem, en el moment de l’escriptura del llibre (entre el 2002 i el 2003). Els minuts senars són per un home d’uns quaranta anys i els deus dos fills que esmorzen al restaurant el fatídic 11 de setembre de 2001. Aquest és l’aspecte que més m’ha agradat del llibre, que intercala ficció històrica (que evita rabejar-se en detalls escabrosos) i reflexió.

Com bé diu l’autor: tots coneixem el final (tothom mor), però de fet tot s’ha d’inventar (ben bé ningú no sap què va passar al restaurant aquell matí).

Ah, curiositat, el llibre és imprès a Barcelona.

Lluís-Anton Baulenas: El nas de Mussolini
Proa, febrer del 2009
ISBN: 978-84-8437-542-5
Valoració: 3

Berta Panatis és una militant comunista durant la dictadura de Primo de Rivera, convençuda de la necessitat de la lluita de classes violenta. Rep l’encàrrec de matar el dictador, i per això planta Barcelona, i amb el seu pare se’n va a un poble del Ripollès, a esperar les ordres definitives per a executar el magnicidi.

Però les ordres no arriben. Al principi pare i filla viuen dels diners que els ha proporcionat el partit, però a mida que passa el temps la seva situció esdevé miserable, i tampoc s’acaben d’integrar mai al poble: l’espera es converteix en una angoixa, però els ideals romanen.

Sense conèixer a fons la història, m’aventuro a dir que està ben ambientada, que recull la tensió de classes (treballadors versus empresaris) de principis del segle XX a Espanya, que també va ser font d’importants conflictes durant la Segona República.

No havia llegit mai cap noveŀla de Lluís-Anton Baulenas, i aquesta m’ha atrapat força. És premi Sant Jordi de l’any 2008; la recomano, però no li veig tants de mèrits com per tenir un premi literari. És clar que no sé amb què ho van comparar.

Albert Espinosa: Un món groc (El mundo amarillo)
Traducció d’Anna Jolis Olvé
Debolsillo, març 2009
ISBN 978-84-8346-908-8
Valoració: 3

El llibre exposa la particular visió del món d’Albert Espinosa, actor, director i guionista, de formació tècnica. L’autor va patir un càncer entre els 14 i els 24 anys, i en aquest llibre groc (potser ell preferiria que fos una llibreta) ens exposa tota la teoria que rodeja el que en denomina els grocs de cadascú. Entén per groc una persona que es queda en un punt intermig entre els amics i les parelles: hi tens contacte físic (no sexual), pots dormir amb ells, i les converses que hi mantens et marquen definitivament.

Abans d’exposar la seva teoria sobre els grocs, Albert Espinosa dóna una sèrie de consells per anar per la vida. No arriba a l’autoajuda, però s’hi acosta… De fet en dóna 23, número que (més endavant) explica que, per ell, té propietats gairebé cosmològiques.

L’interessant del llibre és l’optimisme que desprèn, no li ho pot negar ningú, uns certs tocs d’humor, i moltes ganes de viure.