Sitieg Larsson: Millenium (Els homes que no estimaven les dones, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina i La reina al palau dels corrents d’aire)
Columna
Valoració: 3
Dec ser dels últims a llegir la trilogia, per tant en diré ben poques coses, gairebé tot està escrit.
Altament addictives, he estat llegint a la nit fins a hores que feia temps que no aguantava. I sé que li ha passat a força més gent. Les trames estan molt ben travades i treballades, amb una combinació brillant d’acció amb pinzellades de passió.
En algun moment es troba a faltar un dramatis personae, perdó, vull dir un resum de personatges.
Jo vaig apuntar els personatges en un full, indicant quin era el seu paper… és un truc que sempre he utilitzat les vegades que he llegit una novel·la d’un autor rus: o fas això, o es impossible seguir la trama.
Alguna vegada ho he fet, també.
Al primer dels llibres hi ha un petit esquema de la família (als primers capítols), que és una petita ajuda.