Tom Sharpe: Wilt, els alternatius i els terroristes (The Wilt Alternative)
Traducció de Carles Urritz i Carme Geronès
Columna Edicions, 2004
ISBN 84-664-0431-7
Valoració: 3

La família Wilt ha canviat: Henry i Eva són pares de quadrigèmines, viuen a un barri benestant en una casa gran, i Henry és cap d’estudis del departament d’humanitats de l’escola tècnica. Altres coses segueixen com sempre: Eva té el cap ple de pardals i s’apunta a tots els moviments alternatius, i Henry defuig la vida congujal gairebé per sistema.

Eva decideix llogar el pis de dalt a una noia alemanya, de la qual Henry inicialment s’enamora. Però la noia resulta ser una perillosa terrorista internacional, les coses es compliquen, i acaba apareixent, és clar, l’inspector Flint, que va quedar saturat de Wilt al primer llibre.

Igual de mordaç amb la societat que el primer lliurament de la saga, aquesta segona part peca d’això, de ser una segona part: no sorprenen ni el personatge ni l’estil de la història.

Mercè Rodoreda: Quanta, quanta guerra…
Club Editor Jove, 2008
ISBN: 978-84-7329-129-3
Valoració: 3

La mateixa autora va dir-ne una cosa com “un llibre que parla de la guerra sense que s’hi vegi un sol tret”; no era exactament així, però sí que era en aquest sentit: al llibre no hi surten ni els fronts, ni canons, ni bales, ni generals ni soldats.

Adrià Guinart se’n va a la guerra. Però no triga a marxar-ne. I aleshores comença a caminar sense rumb fix. En el seu  particular viatge coneix diverses persones i situacions, unes totalment afectades pel conflicte, altres alienes al mateix.

M’ha costat entrar-hi, perquè (com bé explica Antoni Mora al postfaci), aviat et preguntes “de què va aquest llibre?”, perquè no és una noveŀla clàssicament estructurada.