Tom Sharpe: Wilt
Traducció de Lluís Comes i Arderiu
ISBN: 84-664-0430-9
Valoració: 4

Henry Wilt és un professor d’humanitats en una escola d’arts i oficis britànica, casat amb Eva, una dona hiperactiva i dominant, instaŀlat en una rutina invariable al llarg de les setmanes.

En els passeigs diaris amb el gos imagina maneres de matar la seva dona, essencialment com a distracció. Fins que, arran d’un incident vergonyant (per ell) que s’esdevé en una festa a la que assisteix a contracor, decideix començar a assajar aquest assassinat. Una sèrie de coincidències fa que la policia pensi que veritablement ha mort l’Eva.

Tom Sharpe no necessita massa presentacions, i aquest és un dels seus llibres més coneguts. Amb alguns passatges senzillament hilarants, alhora és una crítica corrosiva a diversos aspectes de la societat britànica.

Julià de Jòdar: El trànsit de les fades
Quaderns Crema
ISBN: 84-7727-344-8
Valoració: 4

Aquest és el segon llibre de la trilogia L’atzar i les ombres. Pren del primer (L’àngel de la segona mort) part dels personatges i l’escenari, el mateix barri obrer de Guifré i Cervantes.

L’obra transcorre durant una Setmana Santa dels anys cinquanta, i explica amb pèls i senyals per què, el Diumenge de Pasqua, en Chuti mata en Boni Caballero d’una ganivetada quan aquest intenta defensar la Lilà de les agressions d’en Chuti, i que després la noia es tira al pou de les orxateres. Tot això es coneix d’entrada, al primer capítol.

En aquesta segona obra, ja lluny de les rancúnies polítiques i personals de la postguerra, el tema central són les passions i desitjos amorosos, les enveges del barri, una mica trasbalsat per l’arribada (com cada any) d’un grup de teatre ambulant i l’estrena, el Dissabte de Glòria, de La malquerida, de Jacinto Benavente.

L’autor hi fa sortir uns quants elements del catàleg badaloní d’actius, alguns amb un petit retoc humorístic: una imaginària fàbrica tèxtil Cul del Mono (però també can Montal i la floristeria Ventura), les festes locals, els micacos i alguna nom de personatge secundari que no sembla triat a l’atzar.

L’obra és escrita amb estil indirecte (els fets són explicats per diverses persones del barri), i l’he trobada més engrescadora, àgil i lleugera que L’àngel de la segona mort, més densa. La recomano.

Les meves adquisicions d’aquesta Setmana:

• Ragtime, de E. L. Doctorow
• Wilt, de Tom Sharpe
• Contra la fam i la guerra, d’Arcadi Oliveres

Els dos primers els portava a la llista, el tercer ha estat la torna.

Quant a l’emplaçament, als voltants del monestir de Sant Cugat del Vallès: jo hauria mirat d’ajuntar una mica més les tres carpes (infantil, no-ficció i ficció), potser totes tres dins del recinte del monestir. Però amb aquest dissabte pre-primaveral que ha fet l’ambient era molt acollidor, i hi havia força gent (sense aglomeracions).

D’acord que el marc de les Drassanes era incomparable, però ha de fer-se tot Barcelona? I prefereixo Sant Cugat que la plaça de Catalunya!