Emili Teixidor: Laura Sants

Emili Teixidor: Laura Sants
Columna Edicions
ISBN: 84-664-0716-2
Valoració:3

Andreu es un guionista de la televisió pública que rep l’encàrrec d’elaborar un guió televisiu basant-se en la història de Laura a la ciutat dels sants, buscant per tant els valors de la fidelitat, la passió i el poder als nostres dies. Per això es trasllada a Comarquinal (que hem d’associar a Vic), la ciutat on havia passat diversos estius d’infància, a casa l’àvia, amb la idea d’esbossar el guió i busar possibles localitzacions per al rodatge.

Mentre és a Comarquinal s’assabenta de diversos embolics de poder polític i econòmic, reflexiona sobre el valor de la fidelitat i compromís, l’evolució i canvi del paper de les dones a la societat en les darreres dècades i la seva situació personal, que hom pot definir per una incapacitat de compromís general.

L’obra és densa en visions psicològiques i sociològiques, i pel meu gust deixa aspectes de la trama massa oberts. Segurament no eren l’objectiu principal de l’autor, però aleshores potser calia reequilibrar alguns aspectes, potser alleugerir el component d’intriga de la trama (menys fronts per tancar). Ben escrita, com ens té acostumats Emili Teixidor, però no tan rodona com Pa negre o El llibre de les mosques.

Francesc Miralles: La profecia 2013

Francesc Miralles: La profecia 2013
Edicions 62
ISBN: 978-84-297-6094-1
Valoració:2

Leo Vidal és un periodista nord-americà afincat a l’interior de Catalunya. Un dia rep una sorprenent carta que el convida a anar a Girona, on es veu embolicat (bastant contra la seva voluntat) en la recerca d’unes cartes d’un kabalista gironí que pronostiquen la fi del món per l’any 2013.

Aquesta investigació el duu a arriscar la vida en diverses ocasions, en una successió de fets gairebé fantàstics. Hi ha un parell de personatges força misteriosos que guien Leo per mig Europa buscant ja no se sap ben bé què.

És la primera noveŀla que llegeixo de Francesc Miralles, que va estrenar-se en obres d’acció amb El quart Reich. Potser té virtuts que se m’escapen, però deixo el llibre a la banda dels “prescindibles”; bé per a passar una estona amb trifulgues diverses, però no hi busqueu gran cosa més!

Sant Jordi festiu? No, gràcies

Arran del que comenta Xavier Caballé, i independentment de simpaties o antipaties per alguns que ho demanen, Sant Jordi ha de continuar essent laborable, per mi sense discussió.

És un dels aspectes més significatius d’aquest dia: mirem de sortir una mica més d’hora de la feina, o ens escapem el migdia a fer una volta pels llocs més cèntrics de les ciutats, o baixem 3 parades de metro abans quan tornem a casa per viure una mica l’ambient.

És una festa ciutadana i de carrer, que barreja la quotidianetat amb la (potser) excepcionalitat de triar un llibre, i buscar una bona rosa per regalar… En un dia festiu fugiríem tots de la ciutat, i els capvespres de Sant Jordi, quan s’aplega tanta gent al carrer, seríem tots a l’AP7 o baixant de la Cerdanya!

Simulador de pressupostos

A Gencat han publicat un simulador de pressupostos, que permet emular la feina d’Antoni Castells en fer quadrar els números.

És massa simple, ho sento. Veus l’efecte dels canvis de dotació en els diferents departaments (si redueixes el pressupost de salut t’avisa que augmentaran les llistes d’espera, i si el disminueixes més t’avisa que has de tancar un hospital), però els efectes de reduir el pressupost en els departaments estan massa poc quantificats, són molt qualitatius.

D’altra banda, no explica quin marge de maniobra real tenen els governs, un aspecte que sempre m’ha interessat: quants diners del pressupost estan compromesos pels serveis que ja rebem? Dit d’una altra manera, quina és la part del pressupost que permet realment decidir quines de les necessitats no cobertes cal prioritzar? De fet a la pràctica em sembla que el problema es “redueix” a això; canviar despeses més o menys fixes és molt difícil.

Sant Jordi 2008

La meva fira d’aquest Sant Jordi. Bé, he fet una mica de trampa, els vaig comprar dilluns per evitar cues i empentes, i perquè avui tinc un dia una mica més complicat:

Són:

  • El amor en los tiempos de cólera, de Gabriel García Márquez
  • Ubuntu. Visió de l’Àfrica per part de Nicolás Valle, periodista especialitzat en temes internacionals
  • La profecia 2013, de Francesc Miralles, noveŀla d’intriga

O sigui: un clàssic, una obra periodística i una noveŀla d’acció. Variat.

Ian McEwan: Dissabte

Ian McEwan: Dissabte (Traducció de Dolors Udina)
Editorial Empúries – coŀlecció “la butxaca”
ISBN 978-84-96863-05-3
Valoració:3

Un neurocirurgià londinenc de quaranta anys llargs es desperta i, en mirar per la finestra, veu passar un avió en flames. És el primer esdeveniment atípic d’un dissabte singular de febrer del 2003, en el moment en què mig Europa es manifesta contra la més que probable invasió d’Irak.

Durant tot el dia, en què ha previst jugar un partit d’esquaix amb un company de feina, visitar la seva mare i fer un sopar familiar, es succeeixen diversos fets que li faran trontollar alguns dels principis que, al principi del dia, creia immutables.

El llibre narra amb una minuciositat gairebé exasperant les activitats de tot el dia, i també els perquès de les mateixes: a través del fil conductor d’aquestes 24 hores ens assabentem de qui és, d’on ve, com va conèixer la seva dona, per què els seus fills són com són.

M’ha costat entrar-hi, he hagut de començar el llibre dues vegades, i algun fragment m’ha cansat (com el relat del partit d’esquaix, o alguns detalls mèdics que no he entès). Però globalment m’ha agradat.

Cel rogenc

M’hauria d’acostumar a portar una càmera fotogràfica (de butxaca, és clar) a sobre; vull dir mínimament decent, perquè la càmera del telèfon no ho és pas.

La posta de sol avui a la costa central ha estat molt espectacular: clarianes a ponent, de manera que la llum càlida d’última hora de la tarda contrastava molt amb els núvols foscos i espessos; a la plaça d’Espanya, amb el sol petant a les torres venecianes i a Montjuïc, l’efecte era força impressionant.

A Badalona hi havia un cel rogenc, també amb núvols espessos.

Exposició: Recordar per no tornar-hi

Fins el 17 d’agost al Museu de Montserrat es pot visitar l’exposició Recordar per no tornar-hi, que mostra els cartells republicans de la Guerra Civil.

Es compon d’un centenar llarg de cartells publicitaris d’autoria diversa (partits polítics, forces sindicals, organitzacions anarquistes, la mateixa Generalitat). Pemeten copsar, d’alguna manera, els grans ideals de mobilització dels 2 anys i mig de guerra a Catalunya: crides a allistar-se,  petició d’ajuts per a la defensa de Madrid, crides als camperols perquè produeixin aliments, etc.

L’exposició es complementa amb una mostra d’iconografia franquista.

blog personal de Gabriel Massip