Ian McEwan: Dissabte

Ian McEwan: Dissabte (Traducció de Dolors Udina)
Editorial Empúries – coŀlecció “la butxaca”
ISBN 978-84-96863-05-3
Valoració:3

Un neurocirurgià londinenc de quaranta anys llargs es desperta i, en mirar per la finestra, veu passar un avió en flames. És el primer esdeveniment atípic d’un dissabte singular de febrer del 2003, en el moment en què mig Europa es manifesta contra la més que probable invasió d’Irak.

Durant tot el dia, en què ha previst jugar un partit d’esquaix amb un company de feina, visitar la seva mare i fer un sopar familiar, es succeeixen diversos fets que li faran trontollar alguns dels principis que, al principi del dia, creia immutables.

El llibre narra amb una minuciositat gairebé exasperant les activitats de tot el dia, i també els perquès de les mateixes: a través del fil conductor d’aquestes 24 hores ens assabentem de qui és, d’on ve, com va conèixer la seva dona, per què els seus fills són com són.

M’ha costat entrar-hi, he hagut de començar el llibre dues vegades, i algun fragment m’ha cansat (com el relat del partit d’esquaix, o alguns detalls mèdics que no he entès). Però globalment m’ha agradat.

Cel rogenc

M’hauria d’acostumar a portar una càmera fotogràfica (de butxaca, és clar) a sobre; vull dir mínimament decent, perquè la càmera del telèfon no ho és pas.

La posta de sol avui a la costa central ha estat molt espectacular: clarianes a ponent, de manera que la llum càlida d’última hora de la tarda contrastava molt amb els núvols foscos i espessos; a la plaça d’Espanya, amb el sol petant a les torres venecianes i a Montjuïc, l’efecte era força impressionant.

A Badalona hi havia un cel rogenc, també amb núvols espessos.

Exposició: Recordar per no tornar-hi

Fins el 17 d’agost al Museu de Montserrat es pot visitar l’exposició Recordar per no tornar-hi, que mostra els cartells republicans de la Guerra Civil.

Es compon d’un centenar llarg de cartells publicitaris d’autoria diversa (partits polítics, forces sindicals, organitzacions anarquistes, la mateixa Generalitat). Pemeten copsar, d’alguna manera, els grans ideals de mobilització dels 2 anys i mig de guerra a Catalunya: crides a allistar-se,  petició d’ajuts per a la defensa de Madrid, crides als camperols perquè produeixin aliments, etc.

L’exposició es complementa amb una mostra d’iconografia franquista.

Canvis radicals

Canvis:

  • D’aspecte: fons fosc i lletra clara. Sempre he pensat que és més fàcil de llegir.
  • Pas a WordPress.

Encara em queda força feina per fer-hi, però em sembla que no s’ha perdut res. Mentre escric això estic incorporant al servidor totes les fotografies, perquè he aprofitat per reduir la mida dels fitxers més grans.

Avui fa 77 anys

El 14 d’abril de 1931 Francesc Macià va proclamar la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica.

Aquesta gravació em porta un altre record: entre el 1972 i el 1977 (no puc precisar més la data) amb el pare vam visitar una espècie d’autobús ambulant que venia articles culturals en català: llibres i discos, essencialment. Sé que vam comprar força coses, i al final li van oferir un disc on hi havia aquesta gravació, totalment clandestina, és clar! A la segona cara hi havia el discurs de l’aprovació de l’Estatut de Núria després de la retallada de les Cortes Generales (… aquest estatut, tot i no ser el que volíem…), i la interpretació de Els Segadors per part d’una cobla.

Feia temps que pensava a comprovar si la mare conservava aquest disc, i digitalitzar-ne el contingut. Veig que, gràcies al youtube, no cal!

Difondre els conflictes particulars

Un dels grans canvis que ha provocat el mòbil és que determinades converses que normalment quedaven restringides a l’àmbit particular es mantenen de forma pública, en espais tancats, on és impossible evitar ser sentit. I no sempre tenim el pudor d’ajornar-la.

Avui mateix, al tren, una noia ha tingut una discussió seriosa amb el seu ex-xicot. I quan ha acabat la conversa ha trucat a una amiga i li ho ha explicat tot. O sigui que si ens quedava algun dubte de què li havia dit el noi, al final ho hem sabut!

En baixar he evitat de mirar-la. No sé fins a quin punt és conscient que tot el vagó s’ha assabentat dels seus problemes.

Jaume Fuster: Les cartes d’Hèrcules Poirot

Jaume Fuster: Les cartes d’Hèrcules Poirot
Edicions 62 – Coŀlecció “Educació 62”, volum 13
ISBN 84-297-5839-9
Valoració: 3

Originalment un guió de televisió per a RTVE, Jaume Fuster va adaptar aquesta obra en forma d’obra de teatre i la va publicar.

Imagineu-vos Hèrcules Poirot a un balneari de la Cerdanya, a la meitat del segle XX. S’hi produeix un assassinat, i la Guàrdia Civil no pot arribar-hi a causa d’una forta tempesta. És una temptació perquè el detectiu exerciti les “cèŀlules grises”, i escrigui unes cartes a la mateixa Agatha Christie explicant-li el cas.

Escrita en un llenguatge molt fresc, amb alguns tocs d’ironia, es llegeix en una hora més o menys; i de fet sembla un particular homenatge de l’autor a la prolífica escriptora anglesa de noveŀla negra.

blog personal de Gabriel Massip