L’entrada anterior em fa recuperar una idea que em porta de cap des de fa força temps, i que de fet és una mena d’universalització del comerç just: algun tipus de distintiu que asseguri que l’article que comprem (de roba, però també d’altres coses) ha estat construït sota condicions laborals que compleixen determinats estàndards: jornada laboral raonable en termes europeus, persones de 16 anys o més, i un salari pagat puntualment i d’import just (ho podríem mesurar amb una cistella d’articles de primera necessitat o amb hamburgueses, com o ho fa algun estudi) en termes de cost de la vida al lloc on es fa la feina.
Comprar camises…
… o com passar-se una bona estona traient agulles, plàstics, cartrons, papers, clips, etiquetes. I treu-les totes, perquè si se te’n filtra una a la màquina de rentar pots tenir un bon disgust.
Des d’aquí emplaço la indústria tèxil a trobar un sistema d’embalatge de les camises noves que no sigui tan empipador de desmuntar. I ja no dic de muntar, que no m’estranyaria que ho fessin a mà, en condicions laborals per sota dels mínims exigibles.
Jesús Moncada: El Cafè de la Granota
Jesús Moncada: El Cafè de la Granota
Educació 62
ISBN 84-297-5840-2
Valoració: 5
El Cafè de la Granota és un dels cafès -autèntics locals socials dels pobles- de la mítica Mequinensa de l’autor. Aquest llibre és un dels reculls de narracions breus de l’autor (14 relats, totalment independents), escrits amb el gust per al detall i riquesa lèxica que caracteritza l’autor. I precisament perquè són històries curtes el llibre es fa més i més llaminer, perquè en qualsevol moment dius “va, una història més”.
L’edició, de butxaca, ben digna, és orientada als estudiants de Batxillerat, i per això té un parell d’afegitons de cert interès: una notícia biogràfica i bibliogràfica de l’autor, i algunes propostes de treball i glossari de localismes al final del llibre.
Des que vaig llegir les 3 noveŀles de l’autor i em van fascinar Camí de Sirga i Estremida Memòria tenia pendent afegir una mica més de Moncada a la biblioteca i pòsit literari!
Meravelles del món
El meu particular criteri per a una “meravella del món” és val la pena fer un viatge exclusivament per a veure-la, encara que sigui a les antípodes.
No he vist totes les “noves” 7 meravelles, ni tampoc tots els candidats. Però de les escollides substitueixo fàcilment el Crist Redemptor i el Coliseu (que no compleixen el meu criteri) per l’Alhambra i els temples d’Angkor o, per què no, l’Opera House de Sydney o les estàtues de l’Illa de Pasqua.
No m’explico com han pogut posar l’estàtua de la Llibertat entre els candidats. El simbolisme del monument és inqüestionable, però catalogar-lo com a meravella és com a mínim francament desproporcionat.
Paul Auster: Travels in the Scriptorium
Paul Auster: Travels in the Scriptorium
Faber and Faber
ISBN 978-0-571-23255-0
Valoració: 3
Darrer llibre de Paul Auster, una noveŀla curta (130 pàgines). Un home gran dins d’una habitació; no sap ben bé per què hi és, ni si pot sortir-ne; té la memòria força pertorbada. Poc a poc descobreix coses sobre el seu passat i sobre persones que l’han envoltat. Rep algunes visites que li expliquen fets, però sempre afegint-hi interrogants.
A l’habitació hi ha un escriptori, amb tot de fotografies i textos. Se les mira, llegeix els escrits; arran d’un d’aquests escrits comença una segona història dins de la història, que parla també d’un home que està tancat en una habitació. Serà ell mateix? Confluiran les dues històries? Arribarem a saber qui és aquest home i per què és en aquesta habitació? En podrà sortir? És tot un malson?
N’esperava una mica més, m’ha decebut una mica el final, tot i que està en línia amb l’estil de l’autor I potser era l’únic final possible (que, dit sigui de passada, amb matisos ja he intuït al llarg del llibre).
Avantatges contant
No sé què és pitjor, si el “monader electrónic” o el “avantatges contant“!
De fet no entenc el títol, ha de ser “Comptant avantatges”, “Avantatges compten”…?
Primavera
Fotografies de diferents plantes que tinc a la terrassa de casa, aquest final de primavera.
Aquest any són especialment espectaculars la trentena de fulles de la cica: en menys d’una setmana ha passat d’una aparent inactivitat a tenir les fulles noves que ja fan un pam.
Oreneta
He afegit una fotografia a l’àlbum dels Aiguamolls de l’Empordà:
Segons la guia de què disposo sembla una oreneta vulgar. Porta fang al bec, amb el que es construeix un niu a l’interior mateix d’un dels aguaits del Cortalet.