Tom Sharpe: Wilt, més que mai (Wilt on High)
Traducció de Màrius Serra
Columna, 1988
ISBN 84-7809-019-3
Valoració: 3

Henry Wilt segueix essent professor de la Tec, però a més els vespres fa classes a un mafiós de la presó i conferències de cultura anglesa a una base militar nord-americana. La seva dona, l’Eva, està preocupada (com sempre) per l’apatia sexual de Henry, i tots dos discuteixen contínuament (moltes vegades a causa de les quadrigèmines).

A la Tec mor una estudiant per sobredosi de droga. L’inspector Hodge de la policia inicia una investigació, mentre que l’inspector Flint en fa una altra de paraŀlela i extraoficial, suposant que Hodge es tornarà ximple intentant entendre Wilt, i que fracassarà estrepitosament. També s’hi involucren els militars de la base on Wilt fa conferències.

Els millors episodis són els de discussions dins del claustre de professors i, és clar, els de l’interrogatori de Wilt. Però res semblant als del primer llibre de la sèrie.

Ray Bradbury: Les cròniques marcianes (The Martian Chronicles)
Traducció de Quim Monzó
Proa Butxaca, març del 2000
ISBN: 84-8437-017-8
Valoració: 3

L’any 1999 els homes comencen a enviar coets a Mart, per tal d’establir-s’hi. Les primeres expedicions són reduïdes (entre 2 i 20 persones), i pateixen diversos problemes que posen en perill la seva supervivència, però més endavant la humanitat aconsegueix colonitzar el planeta. Això porta a establir diversos tipus de relació amb els marcians, i també a evolucionar com a societat, amb problemes paraŀlels als que hi ha a la terra.

En el rerefons hi ha una crítica a la societat, fruit també de l’època en què fou escrita (la primera versió és del 1948, posteriorment fou revisada diverses vegades, l’última l’any 1956).

La noveŀla està organitzada per capítols força independents. Cada capítol és gairebé un conte o petita noveŀla (una crònica). Pocs personatges apareixen a diferents capítols.

L’únic gran anacronisme que hi he trobat és que, en ple segle XXI (cap al fianl del llibre, que acaba el 2026) parla de cassettes de música. Quan va escriure el llibre eren un invent moderníssim.

Manuel Vázquez Montalbán: Yo maté a Kennedy
Planeta, 2004
ISBN 84-08-05030-3
Valoració: 2

Aquesta noveŀla és el naixement de Pepe Carvalho com a personatge literari. Un Carvalho que treballa com a guardaespatlles del president Kennedy, que viu en el palau de les set galàxies.

La mort del Kennedy a què fa referència és més virtual que real. Desmunta uns quants dels tòpics del personatge històric, i també se’n fot una mica d’alguns mites de la cultura catalana: al palau de les set galàxies s’hi sent sempre música de Pau Casals, per exemple.

És un llibre estranyot, molt diferent del que esperava (el vaig començar pensant que era un clàssic de lladres i serenos).  Res d’això, és un volum ple de meditacions i pensaments sobre diferents aspectes de la societat. Té alguns tocs d’humor, però el temps l’ha deixat una mica antiquat.