Diversos mitjans de comunicació han explicat que RENFE ofereix informació de l’estat de les línies de rodalies com a resposta a missatges curts SMS (al telèfon 7307).
Ho he provat diverses vegades, i no he rebut mai resposta. Potser tinc el telèfon bloquejat per a rebre SMS d’aquest tipus de serveis, realment és l’única explicació que hi trobo.
A mitjans de la setmana passada ens van penjar el paper per a donar la lectura del comptador del gas a l’entrada.
Em va passar per alt i, com ja he fet altres vegades, l’he donada a través d’internet (s’acaba abans apuntant el número al paper).
En donar la lectura del comptador (que no contador, com diu en algun lloc de la web) he rebut aquest missatge:
S’han acabat les discussions de si Catalunya és bilingüe o no!
Algú ha pensat a fer cremats amb bourbon en comptes de rom?
Sabeu qui detenta actualment el comtat-ducat d’Olivares? La duquesa de Alba!
He modificat el “plug-in” Gallery per fer coherent la navegació per les fotografies. He acabat eliminant la possibilitat d’ordenar els àlbums per diferents criteris (descripció, nom del fitxer, etc.), perquè no té cap interès en el meu cas.
També he tocat alguns detalls de la presentació general i dels àlbums de fotografies. Segurament continuaré fent alguns retocs en els propers dies.
Alfred Bosch: L’atles furtiu
Columna
ISBN 84-8300-471-2
Valoració: 3
Aquesta és la primera noveŀla d’Alfred Bosch, guanyadora del Premi Sant Jordi de l’any 1997.
És una noveŀla històrica, ambientada a l’etapa final del regnat de Pere el Cerimoniós (o del Punyalet), i el principi del de Joan el Caçador. L’infant Joan encarrega a un mestre jueu de cartes mallorquí un atles que reculli tot el coneixement de la geografia i pobles del món. La confecció i lliurament d’aquest atles porten Jafudà de Cresques a conèixer uns quants dels personatges decisius de l’època: Anselm Turmeda, Bernat Metge, Vicent Ferrer, el mateix infant Joan i rei Pere. Paraŀlelament Alfred Bosch ens presenta les intrigues de la cort i els saquejos generalitzats dels calls de finals del segle XIV.
Hi ha un aspecte que no m’ha agradat: per què explica un tros de la història, deixant-se un parell de punts prou importants, que després surten com “bolets” en el text? En general no em desagraden els salts en el temps, però en aquesta ocasió em sembla mal resolt. També he trobat una mica llargues (i pesades de llegir per puntuació i lletra cursiva) els relats de dos personatges clau (que precisament són en aquests salts enrere). A banda d’això el llibre és recomanable a qualsevol que tingui una mica d’interès per als fets de lèpoca al comtat de Barcelona i regne de Mallorca.
Aquestes últimes setmanes hem sentit a parlar de la mitja dotzena de sensors de velocitat piezoelèctrics, que el Servei Català de Trànsit ha instaŀlat a divereses vies. El mecanisme de mesura de la velocitat es basa en la detecció de la pressió dels pneumàtics… o sigui que, malgrat que s’anuncien com a RADARs, no ho són, atès que no funcionen per ones de ràdio. (Recordeu que RADAR és l’acrònim de radio detection and ranging).
Haurem de prendre-ho com a cas de paraula que, per ús, acaba transcendint els propis orígens (com ha passat amb tants altres casos, com minipimer, walkman, aspirina, esquirol?)?
Avui RENFE ha restablert el recorregut habitual de les línies C1 (i altres) que durant l’agost han anat a parar a l’Estació de França, sense passar per Arc de Triomf, Catalunya ni Sants. Ha tornat a la normalitat, amb totes les de la llei, és a dir, amb problemes (sembla que ha estat una avaria de catenària).
Continua la lectura de RENFE: Tornada a la normalitat