Fotografies de diferents plantes que tinc a la terrassa de casa, aquest final de primavera.
Aquest any són especialment espectaculars la trentena de fulles de la cica: en menys d’una setmana ha passat d’una aparent inactivitat a tenir les fulles noves que ja fan un pam.
He afegit una fotografia a l’àlbum dels Aiguamolls de l’Empordà:
Segons la guia de què disposo sembla una oreneta vulgar. Porta fang al bec, amb el que es construeix un niu a l’interior mateix d’un dels aguaits del Cortalet.
Paul Preston: Idealistes sota les bales (traducció de Laia Font i Mateu)
Proa
ISBN 978-84-8437-957-7
Valoració: 3
Paul Preston és un dels historiadors sobre Espanya de més renom. En aquesta obra repassa l’activitat de diferents periodistes estrangers en el bàndol rebel (posteriorment autoanomenat nacional), i, sobretot, en el lleial a l’ordenament constitucional republicà.
El primer capítol repassa la relació de diferents mitjans amb Lluís Companys, el president de la Generalitat durant la guerra.
Els següents capítols revisen el tracte i llibertat d’acció de què van gaudir els informadors destacats a les dues zones, i la censura que els van imposar. S’hi repassen figures prou rellevants, però desconegudes per a mi fins ara, com Constancia de la Mora (bàndol lleial) i Luis Bolín (bàndol rebel).
Hi ha un capítol sencer a la desaparició de José Robles, al bàndol republicà, possiblement afusellat pels soviètics que coŀlaboraven amb l’exèrcit lleial a la República, però mai aclarit de forma concloent. Aquesta mort va provocar un distanciament progressiu entre Hemingway i Dos Pasos.
La segona part del llibre explica la vida i contribucions de diversos periodistes: Mikhaïl Koltsov, que va acabar víctima de les depuracions estalinistes; Louis Fisher, periodista nord-americà incansable amb línia directa amb Antonio Negrín; George Steer, mundialment conegut pel seu article sobre el bombardeig de Guernika; Jay Allen, lluitador
antifeixista, del qual es reprodueix l’article que va publicar el 25 d’agost de 1936 sobre la repressió franquista a Badajoz, i que fa posar els pèls de punta; i Henry Buckley i Herbert Rutledge Southworth (a qui està dedicat el llibre), historiadors de la Guerra, tot i que no van viure-la.
El llibre sembla ben documentat, s’hi citen centenars de passatges d’altres llibres i arxius de correspondència. Els capítols poden ser llegits de forma independent; de fet hi ha alguns fets explicats a més d’un capítol.
Des de la lectura de les memòries d’Avellí Artís-Gener vaig prendre consciència del poc que conec aquest període històric que els nostres avis van protagonitzar. Amb aquesta lectura m’ho ha confirmat!
Fa unes setmanes em van trucar des d’Orange (abans Wanadoo, abans Uni2) per oferir-me canvi de 1Mbit/s a 4Mbit/s, sense variar les condicions econòmiques. M’expliquen que em faran arribar un router nou, i que estaré 6 hores sense connexió. Dedueixo que em canvien a la xarxa pròpia.
M’envien el router; no em van trobar a casa, i els vaig dir que l’aniria a recollir a l’empresa de missatgeria. Vam quedar que em trucarien per confirmar que el tinc i fer el canvi de connexió. El vaig recollir fa 10 dies, i no he sabut res més d’ells… fins que aquest vespre he vist que estava incomunicat. M’ensumo que m’han fet el canvi sense avisar, modifico els paràmetres de connexió i eureka!
Finalment (quan tinc connexió) veig un correu que m’avisa que em faran el canvi el dia 18 de juny!
Saben el meu telèfon mòbil, m’havien trucat per fer el seguiment de la recepció del router. Per què dimonis no em van trucar per confirmar que ja tenia l’aparell i dir-me quin dia em farien el canvi? I si m’avisen per correu, per què em diuen un dia equivocat?
Finalment, com a nota marginal: amb la quantitat de correu brossa que circula, el correu ja no és un sistema efectiu per avisar de res. El que m’han enviat m’havia passat per alt perquè havia estat classificat com a brossa per gmail.
Fa unes quantes setmanes que ho tenia per a mirar (arran d’una informació periodística), i avui m’hi he dedicat.
La llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes diu (disposició addicional primera): se entenderá por composición equilibrada la presencia de mujeres y hombres de forma que, en el conjunto a que se refiera, las personas de cada sexo no superen el sesenta por ciento ni sean menos del cuarenta por ciento.
A veure, fins on sé hi ha 2 sexes. Oi que si un supera el 60% la proporció de l’altre queda forçosament a menys del 40%? Per què aquest redactat tan absurd?
Des de les 9 del vespre el Ministerio del Interior proporciona dades d’escrutini de les eleccions municipals.
Com sempre faig servir l’opció d’autorefresc de l’Opera per a seguir-los, molt pràctic. Aquesta vegada m’he distribuït 3 seccions a la pantalla: resultats de Badalona, de Barcelona i generals d’Espanya.
21:58: En algun moment he experimentat un retrocés en el temps, passant de més d’un 90% escrutat a un 13%… Algun proxy no ha fet cas del tot de les capçaleres que haurien d’impedir que la pàgina sigui recordada (“cachejada”, si se’m permet dir-ho així).
6/6/2008: Trec l’enllaç a la pàgina de resultats, no és disponible.
A l’oficina virtual de Gas Natural hi ha el següent menú per als usuaris:
El Veure més que hi ha al final hauria de ser un Veure’n més, sense cap mena de discussió. En el seu moment els ho vaig comentar a través del servei d’atenció al client. Tinc un correu seu del 20 de setembre del 2005 en què m’agraeixen el comentari i “Volem indicar-li que la seva aportació es tindrà en consideració per properes actualitzacions de la pàgina web de Gas Natural.”
Qui munta un rèquiemperalspronomsfebles.cat? Hi ha material per donar i per vendre!
Aquesta tarda, en sortir de la feina, he passat per davant d’una xurreria i he decidit comprar-me mitja dotzena de xurros:
No eren gaire calents, una mica massa fregits pel meu gust, però m’han servit de berenar. Segur que no són bons pel colesterol ni per cap d’aquestes coses que no em controlo, ni deuen anar bé per aprimar-se, m’han acabat fent venir força set… però em venien realment de gust!
(Perdoneu la pèssima qualitat de la foto, els xurros estan desenfocats, però l’agenda electrònica enfoca el que pot i com pot.)