Avui he agafat per primera vegada el tren a Badalona des que s’han acabat les obres de l’estació.

Els principals canvis són:

• Un segon pas subterrani, amb ascensor.
• Escales mecàniques per pujar a tots dos passos subterranis.
• Guia a terra per a persones cegues.
• Plànol en relleu de tota l’estació.
• Noves marquesines, més llargues i amples. Potser a l’hivern impediran l’arribada del tímid sol, però quedarà compensat pel fet de tenir més ombra a l’estiu i una zona coberta per esperar el tren els dies de pluja, en què lá gent no sabia on ficar-se.
• Enrajolat nou de les andanes, amb marques clares de la zona propera a la via.

Hi trobo a faltar algun banc més per seure.

En tot cas, tot i arribar 20 anys tard, el resultat d’aquesta reforma és prou bo.

El dimoni d’enguany ja fa una setmana que és plantat a la platja; li queden dos dies!

Ahir a la tarda, a la vetllada A tota veu, lletres del món que va organitzar Òmnium Cultural a Badalona, vaig sentir la Cançó dels Invadits, d’Apeŀles Mestres:

No passareu, i si passeu
serà damunt d’un clap de cendres;
les nostres vides les prendreu;
nostre esperit no l’heu de prendre.
Mes no serà per més que feu,
no passareu.

No passareu, i si passeu,
quan tots haurem deixat de viure,
sabreu de sobres a quin preu
s’abat un poble digne i lliure.
Mes no serà per més que feu,
no passareu.

No passareu, i si passeu,
decidirà més tard la història,
entre el saió que clava en creu
i el just que hi mor, de qui és la glòria.
Mes no serà per més que feu,
no passareu.

A sang i foc avançareu
de fortalesa en fortalesa;
però, què hi fa! si queda en peu
quelcom més fort: nostra fermesa.
Per ço cantem: per més que feu,
no passareu.

Va ser musicada per Cassià Casademont el 1916, i es va fer popular entre els defensors de l’ordre constitucional republicà durant la Guerra Civil Espanyola.

OpenDNS ha anunciat l’edició d’un llistí imprès d’internet.

Per un moment m’han despistat, després m’he recordat que avui és 1 d’abril, el dia de les bromes en la cultura anglosaxona.

La manera com comprem els aliments ens produeix una acumulació d’envasos que fa por. Les compres ràpides als supermercats, el poc temps i ganes de fer cues, em(ens) porta(en) sovint a agafar aliments embolcallats directament de l’estanteria, i ficar-los al carret.

Algunes cadenes de supermercats han fet un esforç per reduir les safates de porexpan (fent-ne fins i tot bandera). I en d’altres m’he trobat safates biodegradables.

Si amplieu la fotografia i us hi fixeu, podreu llegir-hi Foodtainer 2T Schale kompostierbar biodegradable que, si el traductor de google fa bé la feina, vol dir safata biodegradable compostable.

Segueixo amb neguit els esdeveniments de la central nuclear japonesa de Fukushima, posteriors als devastadors terratrèmol i tsunami. Ens arriba la informació en compta-gotes. El que primer semblava un alliberament controlat de gasos per reduir pressió algunes fonts ho qualifiquen ja de fusió d’un o dos dels quatre reactors de la central.

És un diumenge radiant a la costa barcelonina, prou merescut després dels 50 litres/metre quadrat que han caigut des de quarts de 10 del matí de dissabte.

Us recomano el Nanoconte de la penúltima punyalada. Genial. Gràcies, Jesús!

(Gairebé costava menys copiar-lo que fer l’enllaç!)