Aquesta companyia de telecomunicacions que té un gènere musical en el seu nom esdevé cada dia més antipàtica. Truquen ben bé un cop per setmana; gairebé sempre, educadament, aclareixo que del que tinc no em falta res, i que no m’interessen els seus serveis.
Ahir, però, la noia em va insistir que escoltés la seva oferta. I després li vaig fer una pregunta, i ja hi vam ser. Més o menys:
– No entenc la pregunta, me la pot repetir?
[Repeteixo la pregunta fins a tres vegades]
– Però, em pot parlar en espanyol?
– No.
– Que no el sap?
– Sí.
– Doncs per què no el parla? Vostè té l’obligació de parlar espanyol.
[I aquí sí que vaig canviar d’idioma]
– Doncs no, ho té molt mal entès, és al revés, jo tinc dret a ser atès en català. Si us plau, expliqui-ho als seus superiors.
No tindré la sort que m’hagi eliminat de la llista per separatista, antipàtic i maleducat català!
Arran d’això he tornat a recórrer les webs de cinc o sis proveïdors de telefonia, estem igual que fa dos anys.
10/6: Avui m’han tornat a trucar. Els he demanat que em donin de baixa de les seves llistes, i m’han donat un número de telèfon per fer-ho. Confio que funcioni!