Aquestes últimes setmanes hem sentit a parlar de la mitja dotzena de sensors de velocitat piezoelèctrics, que el Servei Català de Trànsit ha instaŀlat a divereses vies. El mecanisme de mesura de la velocitat es basa en la detecció de la pressió dels pneumàtics… o sigui que, malgrat que s’anuncien com a RADARs, no ho són, atès que no funcionen per ones de ràdio. (Recordeu que RADAR és l’acrònim de radio detection and ranging).

Haurem de prendre-ho com a cas de paraula que, per ús, acaba transcendint els propis orígens (com ha passat amb tants altres casos, com minipimer, walkman, aspirina, esquirol?)?

Avui RENFE ha restablert el recorregut habitual de les línies C1 (i altres) que durant l’agost han anat a parar a l’Estació de França, sense passar per Arc de Triomf, Catalunya ni Sants. Ha tornat a la normalitat, amb totes les de la llei, és a dir, amb problemes (sembla que ha estat una avaria de catenària).
Continua la lectura de RENFE: Tornada a la normalitat →

L’aparcament de l’hospital universitari de la Vall d’Hebron, a Barcelona, té aquestes tarifes:

O sigui, 0,00038 ?/minut? No… O posen la coma (en forma de coma, si us plau) 2 posicions més a la dreta, o treuen aixó de “CTS”. Que, estrictament, haurien d’escriure-ho cts € (això només perquè sigui “dimensionalment” correcte); tot i que les abreviatures més utilitzades són ct. i cènt.

Això em porta a recordar que quan es va implantar l’euro es va parlar del cent com a nom concret per als cèntims d’euro (l’analogia als centaus per al dòlar), però després s’ha utilitzat molt poc.

Hom parla (vegeu per exemple la notícia a Vilaweb) de 50.000 arbres salvats cada any pel fet de deixar d’emetre bitllets d’avió en paper.

En el càlcul, han tingut en compte que els passatgers acabem imprimint-nos els bitllets electrònics? Per dos motius: no tenim confiança encara en això d’anar al mostrador i presentar el DNI/Passaport i esperar que ens trobin el bitllet, i (si més no a mi) em sembla recomanable portar impresos el vol, localitzador, etc. Si els copio (a agenda, tros paper) o fins i tot si els memoritzo em puc equivocar.

Després de mesos de no veure ploure, aquesta tarda tenim un ruixat d’agost, si més no al Barcelonès nord, amb algun llamp i tro inclosos. El radar meteorològic mostra altres nuclis, a l’interior de Catalunya.
Sé que l’aigua que cau al litoral va de pet a mar i no és aprofitada, però de totes maneres benvinguda és, encara que només serveixi per reduir una mica xafogor.

He traspassat els àlbums de fotografies que tenia al web antic (massipfons.com):

• Viatge 2005 a Nord-Amèrica
• Viatge 2003 a l’est del Canadà
• Excursió al Lluçanès
• Mediterrània
• Parc Güell

També he deixat un enllaç a la pàgina principal amb els continguts d’aquell web que no té sentit incorporar al blog. Em queda afegir les fotografies al relat dels viatges.

[30 jul] He passat els relats de viatges a format PDF.

Ja és difícil afegir res de nou sobre la històrica apagada de dilluns a Barcelona; de totes maneres, no m’estic de fer algunes consideracions.
Continua la lectura de Apagada de llum →

Curiós rebombori aquest de la portada de la revista El Jueves, amb SAR els Prínceps d’Astúries en actitud claramente denigrante y objetivamente infamante (segons la denúncia), que ha acabat amb la publicació retirada dels quioscs per ordre del jutge Juan del Olmo.

Actualment una odre d’aquest tipus és més perjudicial que el fet en sí. Poca gent hauria parlat d’aquesta portada sense aquesta ordre. Ara tots l’hem vista, és a milers de webs, i ja no hi ha manera d’aturar que sigui recordada, arxivada, impresa… El món ha canviat, i “segrestar” publicacions ja no és una mesura eficaç per a evitar la seva publicació. La velocitat i diversitat de les comunicacions són grans aliats de la llibertat d’expressió!

D’altra banda, hauríem de canviar alguna llei fonamental. Independentment que puguem optar per un cap d’estat escollit democràticament, admeto a atorgar a la Corona determinats privilegis a canvi de determinades funcions; però no ha d’estar més protegida que altres persones pel que fa al dret a la imatge i prestigi.

Per cert, trobo molt més ofensiu per a la institució el diàleg (va a ser lo más parecido a trabajar que he hecho en mi vida) que no el dibuix!