Ara mateix ja no es pot dir gran cosa nova del caos ferroviari que hi ha al sud de Barcelona. Intueixo -i no s’ha explicat gens- que hem estat molt de sort, atès que els problemes al túnel han estat detectats amb temps i així s’han evitat accidents.

De tant en tant m’haig de desplaçar a Girona per feina. Les darreres vegades ho havia fet amb cotxe, però dilluns passat vaig agafar el tren. I, tot i un retard de 10 minuts a la tornada, el preferixo al cotxe. Sempre m’ha agradat anar amb tren, i 5 quarts des de Sants a Girona (un Catalunya Express) és essencialment el mateix temps que hom triga amb cotxe. I força més econòmic, els 11,70 ? del bitllet d’anada i tornada són bastant la meitat (o menys!) que el preu del combustible i els peatges.

I el gran avantatge és que pots aprofitar una mica el temps. Durant el viatge d’anada vaig llegir i endormiscar-me una mica (cosa poc recomanable amb cotxe); de tornada vaig aprofitar per contestar uns quants correus amb la Palm.

La comissió de veïns del Dalt la Vila (el nucli antic de la ciutat), que treballa per canviar el pla de millora urbanística (PMU) del barri, ha obert un bloc per a informar de l’evolució de la feina que realitza.

Ja explicaré alguna idea sobre el barri en una entrada més endavant; ara voldria comentar només la facilitat que representa, per persones i entitats amb pocs mitjans, l’existència dels diversos espais per a blocs gratuïts: amb un esforç mínim permeten comunicar idees i difondre informacions.

No em donaran pas un premi per aquesta reflexió -a aquestes alçades no és pas cap novetat- però és la primera vegada que n’he viscut un exemple una mica d’aprop. I, de fet, analitzant el problema (quina és la manera més ràpida i senzilla de publicar algunes informacions a internet), vaig arribar a la mateixa conclusió: un bloc a qualsevol dels projectes que ho permeten.

Diversos mitjans de comunicació han explicat que RENFE ofereix informació de l’estat de les línies de rodalies com a resposta a missatges curts SMS (al telèfon 7307).

Ho he provat diverses vegades, i no he rebut mai resposta. Potser tinc el telèfon bloquejat per a rebre SMS d’aquest tipus de serveis, realment és l’única explicació que hi trobo.

A mitjans de la setmana passada ens van penjar el paper per a donar la lectura del comptador del gas a l’entrada.

Em va passar per alt i, com ja he fet altres vegades, l’he donada a través d’internet (s’acaba abans apuntant el número al paper).

En donar la lectura del comptador (que no contador, com diu en algun lloc de la web) he rebut aquest missatge:

S’han acabat les discussions de si Catalunya és bilingüe o no!

Algú ha pensat a fer cremats amb bourbon en comptes de rom?

Sabeu qui detenta actualment el comtat-ducat d’Olivares? La duquesa de Alba!

He modificat el “plug-in” Gallery per fer coherent la navegació per les fotografies. He acabat eliminant la possibilitat d’ordenar els àlbums per diferents criteris (descripció, nom del fitxer, etc.), perquè no té cap interès en el meu cas.

També he tocat alguns detalls de la presentació general i dels àlbums de fotografies. Segurament continuaré fent alguns retocs en els propers dies.

Aquestes últimes setmanes hem sentit a parlar de la mitja dotzena de sensors de velocitat piezoelèctrics, que el Servei Català de Trànsit ha instaŀlat a divereses vies. El mecanisme de mesura de la velocitat es basa en la detecció de la pressió dels pneumàtics… o sigui que, malgrat que s’anuncien com a RADARs, no ho són, atès que no funcionen per ones de ràdio. (Recordeu que RADAR és l’acrònim de radio detection and ranging).

Haurem de prendre-ho com a cas de paraula que, per ús, acaba transcendint els propis orígens (com ha passat amb tants altres casos, com minipimer, walkman, aspirina, esquirol?)?