… o com passar-se una bona estona traient agulles, plàstics, cartrons, papers, clips, etiquetes. I treu-les totes, perquè si se te’n filtra una a la màquina de rentar pots tenir un bon disgust.

Des d’aquí emplaço la indústria tèxil a trobar un sistema d’embalatge de les camises noves que no sigui tan empipador de desmuntar. I ja no dic de muntar, que no m’estranyaria que ho fessin a mà, en condicions laborals per sota dels mínims exigibles.

El meu particular criteri per a una “meravella del món” és val la pena fer un viatge exclusivament per a veure-la, encara que sigui a les antípodes.

No he vist totes les “noves” 7 meravelles, ni tampoc tots els candidats. Però de les escollides substitueixo fàcilment el Crist Redemptor i el Coliseu (que no compleixen el meu criteri) per l’Alhambra i els temples d’Angkor o, per què no, l’Opera House de Sydney o les estàtues de l’Illa de Pasqua.

No m’explico com han pogut posar l’estàtua de la Llibertat entre els candidats. El simbolisme del monument és inqüestionable, però catalogar-lo com a meravella és com a mínim francament desproporcionat.

Fa unes quantes setmanes que ho tenia per a mirar (arran d’una informació periodística), i avui m’hi he dedicat.

La llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes diu (disposició addicional primera): se entenderá por composición equilibrada la presencia de mujeres y hombres de forma que, en el conjunto a que se refiera, las personas de cada sexo no superen el sesenta por ciento ni sean menos del cuarenta por ciento.

A veure, fins on sé hi ha 2 sexes. Oi que si un supera el 60% la proporció de l’altre queda forçosament a menys del 40%? Per què aquest redactat tan absurd?

Des de les 9 del vespre el Ministerio del Interior proporciona dades d’escrutini de les eleccions municipals.

Com sempre faig servir l’opció d’autorefresc de l’Opera per a seguir-los, molt pràctic. Aquesta vegada m’he distribuït 3 seccions a la pantalla: resultats de Badalona, de Barcelona i generals d’Espanya.

21:58: En algun moment he experimentat un retrocés en el temps, passant de més d’un 90% escrutat a un 13%… Algun proxy no ha fet cas del tot de les capçaleres que haurien d’impedir que la pàgina sigui recordada (“cachejada”, si se’m permet dir-ho així).

6/6/2008: Trec l’enllaç a la pàgina de resultats, no és disponible.

Aquesta tarda, en sortir de la feina, he passat per davant d’una xurreria i he decidit comprar-me mitja dotzena de xurros:

No eren gaire calents, una mica massa fregits pel meu gust, però m’han servit de berenar. Segur que no són bons pel colesterol ni per cap d’aquestes coses que no em controlo, ni deuen anar bé per aprimar-se, m’han acabat fent venir força set… però em venien realment de gust!

(Perdoneu la pèssima qualitat de la foto, els xurros estan desenfocats, però l’agenda electrònica enfoca el que pot i com pot.)

No sé d’on treu Google Maps els plànols de les diferents ciutats. En el cas de Badalona el plànol del barri del Gorg ja inclou el canal, que encara s’ha de començar a construir.

Coincidint amb l’edició en paper del nou diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans, la mateixa institució l’ha fet accessible a la web.

L’he fet servir molt poc encara, però respecte a l’anterior versió el nou diccionari té més possibilitats de cerca (per trossos de paraules, per exemple, molt interessant pels addictes als mots encreuats) i ja és plenament utilizable amb navegadors diferents de l’Explorer. A la versió anterior l’scroll vertical dels articles no funcionava amb el Firefox. També han millorat molt la usabilitat general, fent un ús més lògic i pràctic de l’espai disponible.

Des d’aquí, la meva modesta felicitació als responsables de l’IEC.

Dit sigui com a simple espectador, aquesta vegada ens hem de treure el barret davant de l’elevada participació a la primera volta de les eleccions franceses. Al contrari del que (em sembla) que va passar fa set anys, els ciutadans han cregut que el seu vot era important.