Fa tres o quatre setmanes vaig instaŀlar Windows 8 a l’ordinador de casa. Venia d’un Windows 7 molt estable, i haig de reconèixer que la migració ha anat molt bé. Funciona sense problemes, si més no fins ara.

Actualització necessària? No. Com que no tinc cap dispositiu (tauleta, telèfon mòbil) Windows no em cal sincronitzar-los, i segueixo fent servir un usuari local. Si en tingués segurament faria servir l’usuari Windows, perquè em sembla que és el gran valor que aportarà aquest sistema operatiu.

La nova pantalla d’inici no m’interessa gens. Vaig de seguida a l’escriptori i continuo fent servir l’ObjectDock Plus d’Stardock. De fet poques vegades feia servir el botó Inici per arrencar programes.

Feia temps que no en veia una de tan esgarrifosa:

Un error greu de LibreOffice 3.6.1.2: En gravar/obrir un full de càlcul amb format ods a vegades perd el format condicional de les ceŀles. A més, la gravació de fulls amb ceŀles amb format condicional és molt lenta.

M’ha passat ja dues vegades. La primera va coincidir amb un error en gravar o obrir el fitxer, i ho vaig atribuir a la fatalitat.La segona vegada ja m’ha pujat la mosca al nas. Sembla que amb la següent versió (en proves) queda solucionat.

OpenSuse 12.2 no s’instaŀla bé si escolliu el català.

Quan es reinicia l’ordinador després de la primera part de la instaŀlació surt el missatge “error: primer heu de carregar el nucli”.

En altres idiomes (castellà, per exemple) funciona correctament.

En iniciar la instaŀlació avisa que la traducció és incompleta, però a diferència de versions anteriors (en què també sortia aquest avís) la instaŀlació no acaba.

He buscat un entorn Python per a desenvolupament de web, per a ús personal. Després d’unes hores de llegir he optat per:

• Cherrypy com a gestor d’aplicació.
• Genshi per a tractament de plantilles.
• SQLAlchemy com a capa d’accés a dades.

Vaig descartar Django perquè partia ja de bases de dades existents, i no sabia com s’hi adaptaria.

Els principals problemes per posar-ho tot junt han estat les codificacions de caràcters (un clàssic del desenvolupament web).

M’ha sorprès sobretot SQLAlchemy, que no coneixia, i que sembla molt madur i amb una documentació exceŀlent. És un producte inspirat en Hibernate.

De moment ho he fet servir només per consultes, i en un entorn monousuari. Per tant, no tinc cap referència de com es comportaria en un entorn més exigent.

He trobat una eina, FreeFileSync, molt útil per mantenir un directori duplicat (per exemple, un directori de dades que voleu tenir copiat en una altre disc).

Té 3 modes de funcionament:

• Interactiu: analitza els dos directoris, i mostra tots els canvis que s’han de fer perquè tinguin els mateixos fitxers.
• Desassistit: permet fer servir una configuració de comparació de directoris i executar-la automàticament perquè copiï o esborri els fitxers que cal.
• Automàtic: sincronitza els directoris de forma contínua.

S’adapta bé a diferents sistemes de fitxers: per exemple, detecta com a conflicte fitxers que, en els dos directoris, difereixin respecte a majúscules; o, en comparar amb mida i data-hora, permet especificar una tolerància en el temps.

En un document complex de Word, amb seccions apaisades i seccions verticals, surt el problema de com fer els peus de pàgina i capçaleres perquè s’adaptin a les dues orientacions de pàgina i, alhora, el contingut estigui definit una sola vegada (és a dir, les seccions heredin la capçalera i el peu de la secció anterior). El problema sobretot surt quan hom vol posar uns elements a l’esquerra, uns altres centrats i uns altres a la dreta: en canviar d’orientació el posicionament amb tabuladors se’n va en orris, i amb una taula tampoc s’adapta.

La solució és fer servir marcs de text, si voleu amb vores de color blanc, i ubicar-los en relació als marges: per exemple, dos requadres mig centímetre per sota del marge inferior, un enganxat al marge esquerre i l’altre enganxat al marge dret.