Joaquim Amat-Piniella: K. L. Reich
Edicions 62
ISBN: 84-297-5672-8
Valoració:2

Joaquim Amat-Piniella, inteŀlectual i polític manresà, sortí de Catalunya al final de la Guerra Civil, i anà a parar al camp de concentració de Mauthausen (Àustria), on passà quatre anys.

En aquest llibre narra les vivències en un camp de l’Emili, un català que salva la vida fent dibuixos pornogràfics per a un oficial de les SS. Es pot veure cert paraŀlelisme entre la noveŀla i la realitat en la transcripció de l’entrevista que Montserrat Roig realitzà a l’autor (per a escriure el llibre Els catalans als camps nazis).

El llibre és d’una cruesa estremidora, sobretot a la primera part, en què explícitament es descriuen escenes de violència inimaginable. Més tard el nostre personatge canvia de camp, i fins a l’alliberament per part de l’exèrcit nord-americà hi prenen més rellevància l’evolució personal, el pensament sobre la condició humana i fins i tot certes maquinacions polítiques.

Tot i el caràcter excepcional de l’obra, pel doble vessant de document històric i humà, com a obra literària li dono un aprovat justet, encara que això signifiqui discrepar de veus tan autoritzades com la suara anomenada Montserrat Roig.

Jesús Moncada: Calaveres atònites
Edicions 62
ISBN: 978-84-96863-27-9
Valoració: 4

Un dels tres reculls de narracions de Jesús Moncada, un dels meus autors catalans predilectes. En aquesta ocasió són fets narrats per Mallol Fontcalda, un barceloní que arriba a Mequinensa per fer de secretari del jutjat de pau.

El jove Mallol Fontcalda ens explica tot de vivències al costat del titular del jutjat, Crònides, des d’una perspectiva localista, amb totes les particularitats dels pobles petits, on difícilment hi ha secrets per ningú i les enraonies són el pa de cada dia.

En diverses històries segueix la tècnica d’altres narracions, en què hi ha llargues contextualitzacions per presentar un desenllaç extremament breu, en ocasions una única línia.

Amb el llenguatge extremament acurat de l’autor, la lectura és especialment plaent, irònica i divertida.

Julià de Jòdar: L’àngel de la segona mort
Quaderns Crema
ISBN: 84-7727-185-2
Valoració:3

Aquesta noveŀla és el primer volum de la trilogia L’atzar i les ombres. Està ambientada a un barri obrer de Badalona, als anys cinquanta. A partir de la desgraciada mort d’Àngel Cucharicas, l’autor desgrana un complet entramat de personatges de diferents registres socials, procedències (primeres fornades d’immigants) i ideologies (pro i anti règim franquista).

És una noveŀla complexa, amb importants rerefons psicològics i ideològics; la prosa densa en metàfores, descripcions; hi ha diversos salts en el temps, i els mateixos fets són explicats des del punt de vista de diferents personatges.

Haig de confessar que la lectura se m’ha allargat. He pres i deixat el llibre un parell de vegades (més ben dit, han estat parèntesis d’uns dies), la qual cosa no ajuda a seguir el fil i estructura de l’obra. Atès que tinc els altres dos volums de la trilogia pendents, al final decidiré si catalogo el llibre com a “a rellegir”.

Nicolás Valle: Ubuntu, estimada terra africana
Edicions Proa
ISBN: 978-84-8437-093-2
Valoració:4
Destaco: L’organització Save the Children ha arribat a dir, sense compassió, que aquells que prenem xocolata o cafè estem bevent sang, la sang de nens obligats a carregar sacs de cacau tan pesants que laceren els músculs.

Nicolás Valle és un periodista d’informació internacional, seduït i captivat pel continent africà. En aquest llibre explica diversos viatges que ha fet per aquesta terra, que combina molt hàbilment amb grans pinzellades de la història: des de la descoberta per part dels europeus, l’esclavatge i els processos de descolonització, fins a les guerres civils del darrer quart del segle XX, i algunes vivències personals.

L’autor explica amb detall les matances entre hutus i tutsis a Rwanda, que segons conta va ser miŀlimètricament calculada pels hutus radicals. També coneixerem la història recent d’Angola -un país de grans riqueses naturals-, l’origen dels boers, els processos de descolonització de diversos països, i petites pinzellades de Moçambic, Namíbia, per citar només alguns dels països que ha visitat. I no s’oblida, és clar, dels drames de la SIDA o la malària.

El llibre és dur, amb explicacions de patiments importants a causa de les guerres, però també conté esperança, dipositada sobretot en un jovent que miri endavant i no es planyi de l’injust passat amb què han carregat les generacions anteriors.

E. L. Doctorow: La gran marxa (Traducció de Julià de Jòdar)
Edicions de 1984
ISBN: 978-84-96061-93-4
Valoració:4

A l’etapa final de la guerra de secessió nord-americana, el general de la Unió William Sherman (“gairebé massa llest per a ser general”, en la boca d’un dels protagonistes del llibre) va anar d’Atlanta (recordeu l’incendi de la ciutat a Allò que el vent s’endugué? va passar mentre hi havia Sherman) fins a Goldsboro passant per Savannah i Columbia ). Al camí que obria l’exèrcit s’hi van afegir uns quants milers d’esclaus alliberats, que possiblement només fugien amb ganes de trobar un lloc on començar la vida en llibertat.

Aquesta travessa és retratada amb un conjunt molt heterogeni de personatges: ex-escalus, ximples desertors, metges de campanya, un periodista, el mateix general i els seus ajudants, terratinents… les històries dels quals s’entrellacen i encavalquen amb els propis actes de guerra.

Uns personatges senzills i globalment tendres, i un ritme narratiu fluïd, i el rerefons històric, fan del llibre una lectura plaent. Destaco també la bona traducció de Julià de Jódar.

Helene Hanff: 84, Charing Cross Road
Penguin Books
ISBN: 0 14 01.4350.5
Valoració:4

Helene Hanff fou una escriptora nord-americana, autora de força guions de televisió (per exemple, per a la sèrie Les aventures d’Ellery Queen). Apassionada pels llibres antics i clàssics, al final de la segona guerra mundial va entrar en contacte amb Frank Doel, que treballava a la llibreria Marks & Co. (que és al número 84 del carrer Charing Cross), per tal d’encarregar-li alguns llibres difícils o molt cars de trobar a New York.

Va començar així una relació epistolar de 20 anys, primer només relativa a comandes de llibres, però més tard s’hi afegeixen enviaments de paquets de menjar per ajudar a paŀliar les restriccions de la postguerra a Europa, i la correspondència esdevé més personal; sempre amb un to més desenfadat per part d’Helene, i molt més formal per part de Frank; i comparteixen sempre la passió pels llibres.

El llibre és un clàssic, que ha estat portat al cinema i teatre, però que no coneixia fins fa quatre o cinc setmanes. Com diu l’autora, hi ha 2 tipus de llibres: els que cal guardar perquè algun dia rellegiràs, i els que pots llençar perquè no rellegiràs mai. Aquest és de la primera categoria.

Emili Teixidor: Laura Sants
Columna Edicions
ISBN: 84-664-0716-2
Valoració:3

Andreu es un guionista de la televisió pública que rep l’encàrrec d’elaborar un guió televisiu basant-se en la història de Laura a la ciutat dels sants, buscant per tant els valors de la fidelitat, la passió i el poder als nostres dies. Per això es trasllada a Comarquinal (que hem d’associar a Vic), la ciutat on havia passat diversos estius d’infància, a casa l’àvia, amb la idea d’esbossar el guió i busar possibles localitzacions per al rodatge.

Mentre és a Comarquinal s’assabenta de diversos embolics de poder polític i econòmic, reflexiona sobre el valor de la fidelitat i compromís, l’evolució i canvi del paper de les dones a la societat en les darreres dècades i la seva situació personal, que hom pot definir per una incapacitat de compromís general.

L’obra és densa en visions psicològiques i sociològiques, i pel meu gust deixa aspectes de la trama massa oberts. Segurament no eren l’objectiu principal de l’autor, però aleshores potser calia reequilibrar alguns aspectes, potser alleugerir el component d’intriga de la trama (menys fronts per tancar). Ben escrita, com ens té acostumats Emili Teixidor, però no tan rodona com Pa negre o El llibre de les mosques.

Francesc Miralles: La profecia 2013
Edicions 62
ISBN: 978-84-297-6094-1
Valoració:2

Leo Vidal és un periodista nord-americà afincat a l’interior de Catalunya. Un dia rep una sorprenent carta que el convida a anar a Girona, on es veu embolicat (bastant contra la seva voluntat) en la recerca d’unes cartes d’un kabalista gironí que pronostiquen la fi del món per l’any 2013.

Aquesta investigació el duu a arriscar la vida en diverses ocasions, en una successió de fets gairebé fantàstics. Hi ha un parell de personatges força misteriosos que guien Leo per mig Europa buscant ja no se sap ben bé què.

És la primera noveŀla que llegeixo de Francesc Miralles, que va estrenar-se en obres d’acció amb El quart Reich. Potser té virtuts que se m’escapen, però deixo el llibre a la banda dels “prescindibles”; bé per a passar una estona amb trifulgues diverses, però no hi busqueu gran cosa més!