Paul Preston: La Guerra Civil espanyola (A Concise History of the Spanish Civil War)
Traducció de Jordi Ainaud
Editorial Base
ISBN: 978-84-85031-61-0
Valoració: 3

Paul Preston és un conegut hispanista i historiador britànic, i aquesta és una versió revisada de la primera història de la Guerra Civil que va escriure fa més de vint anys.

Comença explicant els precendents (la història d’Espanya des de l’inici del segle XX fins a la instauració de la Segona República), després dedica un capítol a la República, els detalls i autors de l’alçament militar, i com va desenvolupar-se la guerra. Com diu el mateix autor no és una visió descriptiva, més aviat interpretativa, i es centra molt més en l’evolució política de cada un dels bàndols, l’ascens de Franco, els enfrontaments entre les diferents forces d’esquerra, la coŀlaboració internacional (de l’Alemanya i Itàlia feixistes i la Rússia comunista) que en una relació de fets, dates i batalles. Amb una visió potser no totalment imparcial (l’autor ja explica que és antifranquista).

Per cert, hi he trobat un parell d’errades de coherència (una confusió Madrid-Barcelona i un canvi de dates) que faré arribar a l’editorial.

Xavier Roig: La dictadura de la incompetència
La Campana
ISBN: 978-84-96735-06-4
Valoració: 3

Assaig sobre la situació econòmica, política i social de Catalunya i Espanya en aquest globalitzat segle XXI.

La tesi de l’autor és clara: els nostres polítics són bàsicament mediocres, les administracions públiques estan sobredimensionades i actuen de forma defensiva, essencialment amb l’objectiu de no perdre l’statu quo obtingut, i els ciutadans ens estem acostumant que ens resolguin tots els problemes perquè “hi tenim dret”.

En conseqüència, una societat d’individus sense iniciativa, sense capacitat d’espavilar-se. I en un entorn especialment canviant, amb la progressiva competència dels països emergents (atès que la globalització és un fenomen imparable -que l’autor defensa fermament), té un futur poc engrescador.

No tinc ni dades ni coneixements per opinar a fons sobre aquestes qüestions. Comparteixo amb l’autor la idea que  hem “dimitit” una mica de les nostres responsabilitats individuals, delegant-les en les administracions; tampoc costa coincidir amb ineficiència a l’atenció al ciutadà per part de les administracions públiques. Però en la defensa de les societats d’actitud més liberal no acaba d’explicar exactament què hem de fer per evitar que es continuïn produint escàndols i males pràctiques financeres com les que, en aquests moments, ens estan portant tants problemes: precisament s’ha demostrat que les administracions (de molts països, de tradicions molt diferents) són necessàries per regular i per fer complir les regulacions!

És un xic provocador en alguns moments, però això és bo per a rumiar una mica sobre els problemes, val la pena donar-hi un cop d’ull.

Pere Calders: La ciutat cansada
Edicions 62
ISBN: 978-84-297-6145-0
Valoració:3

Aquesta obra va ser escrita per Pere Calders al seu exili de Mèxic, i no va ser mai publicada; de fet per l’autor no estava acabada.

Una ciutat (podeu extendre-ho a un país, civilització, etc.) basada en uns ferms i indiscutits pilars morals de cop rep una forta sotragada: uns ciutadans són trets de casa per ampliar una fàbrica i inicien una marxa per la ciutat (aŀlegoria de qualsevol tipus de rebeŀlió), que acaba esdevenint un veritable maldecap per les autoritats, que espantades per les proporcions que pren l’esdeveniment, no fan sinó que aquest es magnifiqui.

La noveŀla té alguns tocs d’humor i ironia, i força situacions absurdes que encaixen bé en aquest univers, aquest món paraŀlel creat per l’autor. L’estil és sobri, les descripcions breus, i en determinats moments sembla més aviat una obra de teatre. Globalment n’esperava més, però tampoc no sé precisar què m’ha decebut.

Joaquim Amat-Piniella: K. L. Reich
Edicions 62
ISBN: 84-297-5672-8
Valoració:2

Joaquim Amat-Piniella, inteŀlectual i polític manresà, sortí de Catalunya al final de la Guerra Civil, i anà a parar al camp de concentració de Mauthausen (Àustria), on passà quatre anys.

En aquest llibre narra les vivències en un camp de l’Emili, un català que salva la vida fent dibuixos pornogràfics per a un oficial de les SS. Es pot veure cert paraŀlelisme entre la noveŀla i la realitat en la transcripció de l’entrevista que Montserrat Roig realitzà a l’autor (per a escriure el llibre Els catalans als camps nazis).

El llibre és d’una cruesa estremidora, sobretot a la primera part, en què explícitament es descriuen escenes de violència inimaginable. Més tard el nostre personatge canvia de camp, i fins a l’alliberament per part de l’exèrcit nord-americà hi prenen més rellevància l’evolució personal, el pensament sobre la condició humana i fins i tot certes maquinacions polítiques.

Tot i el caràcter excepcional de l’obra, pel doble vessant de document històric i humà, com a obra literària li dono un aprovat justet, encara que això signifiqui discrepar de veus tan autoritzades com la suara anomenada Montserrat Roig.

Jesús Moncada: Calaveres atònites
Edicions 62
ISBN: 978-84-96863-27-9
Valoració: 4

Un dels tres reculls de narracions de Jesús Moncada, un dels meus autors catalans predilectes. En aquesta ocasió són fets narrats per Mallol Fontcalda, un barceloní que arriba a Mequinensa per fer de secretari del jutjat de pau.

El jove Mallol Fontcalda ens explica tot de vivències al costat del titular del jutjat, Crònides, des d’una perspectiva localista, amb totes les particularitats dels pobles petits, on difícilment hi ha secrets per ningú i les enraonies són el pa de cada dia.

En diverses històries segueix la tècnica d’altres narracions, en què hi ha llargues contextualitzacions per presentar un desenllaç extremament breu, en ocasions una única línia.

Amb el llenguatge extremament acurat de l’autor, la lectura és especialment plaent, irònica i divertida.

Julià de Jòdar: L’àngel de la segona mort
Quaderns Crema
ISBN: 84-7727-185-2
Valoració:3

Aquesta noveŀla és el primer volum de la trilogia L’atzar i les ombres. Està ambientada a un barri obrer de Badalona, als anys cinquanta. A partir de la desgraciada mort d’Àngel Cucharicas, l’autor desgrana un complet entramat de personatges de diferents registres socials, procedències (primeres fornades d’immigants) i ideologies (pro i anti règim franquista).

És una noveŀla complexa, amb importants rerefons psicològics i ideològics; la prosa densa en metàfores, descripcions; hi ha diversos salts en el temps, i els mateixos fets són explicats des del punt de vista de diferents personatges.

Haig de confessar que la lectura se m’ha allargat. He pres i deixat el llibre un parell de vegades (més ben dit, han estat parèntesis d’uns dies), la qual cosa no ajuda a seguir el fil i estructura de l’obra. Atès que tinc els altres dos volums de la trilogia pendents, al final decidiré si catalogo el llibre com a “a rellegir”.

Nicolás Valle: Ubuntu, estimada terra africana
Edicions Proa
ISBN: 978-84-8437-093-2
Valoració:4
Destaco: L’organització Save the Children ha arribat a dir, sense compassió, que aquells que prenem xocolata o cafè estem bevent sang, la sang de nens obligats a carregar sacs de cacau tan pesants que laceren els músculs.

Nicolás Valle és un periodista d’informació internacional, seduït i captivat pel continent africà. En aquest llibre explica diversos viatges que ha fet per aquesta terra, que combina molt hàbilment amb grans pinzellades de la història: des de la descoberta per part dels europeus, l’esclavatge i els processos de descolonització, fins a les guerres civils del darrer quart del segle XX, i algunes vivències personals.

L’autor explica amb detall les matances entre hutus i tutsis a Rwanda, que segons conta va ser miŀlimètricament calculada pels hutus radicals. També coneixerem la història recent d’Angola -un país de grans riqueses naturals-, l’origen dels boers, els processos de descolonització de diversos països, i petites pinzellades de Moçambic, Namíbia, per citar només alguns dels països que ha visitat. I no s’oblida, és clar, dels drames de la SIDA o la malària.

El llibre és dur, amb explicacions de patiments importants a causa de les guerres, però també conté esperança, dipositada sobretot en un jovent que miri endavant i no es planyi de l’injust passat amb què han carregat les generacions anteriors.