Vist avui mateix al Leroy Merlin de la Maquinista:

No m’hi asseuria pas, no fos cas que caigués!

Aquest rètol enganxat a les portes d’entrada de moltes oficines de CaixaBank té diverses pífies:

• Srs. Clients:: Molt millor sense l’abreviatura, amb la ce minúscula i acabat amb coma: Senyors clients,.
• Els hi: Calia posar només els, així: Els comuniquem.
• Dijous per la tarda: Dijous a la tarda, però per mi millor “la tarda dels dijous”.

En castellà tampoc no és cap meravella: els noms dels mesos no s’han de posar en majúscules, per exemple.

D’altra banda no entenc la necessitat de començar escrits amb Els (hi) comuniquem… Un escrit (rètol) ja és una forma de comunicació, per què no van al gra directament amb un El nou horari…

Vist a DIR Claris:

Uns quants decennis pensant que una polzada eren 0,0254 metres, i avui els de Worten m’ho han desmuntat tot. Es veu que la mida de les polzades no és fixa.

Tenen televisors de polzades petites:

I també televisors de mitja polzada, la diagonal dels quals fa gairebé un metre (per tant deuen ser polzades de prop de dos metres):

Era ben fàcil escriure “TV de pantalla petita” i “TV de pantalla mitjana”!

A la plaça de Barberà de Badalona:

• Els dies de la setmana s’escriuen en minúscules, tant en català com en castellà. També els mesos.
• Controlat va sense ela geminada.
• I tiquet en comptes de ticket.

A Foto K de la Ronda Universitat de Barcelona:

Caldria convidar la clientela a entrar a mirar i provar les bosses.

Dos detalls lingüístics de l’acte de presa de possessió del 130è president de la Generalitat:

• El “sí, prometo” de Carles Puigdemont, no hauria de ser un “sí, ho prometo”?
• Una singladura és la navegació que fa una nau entre dos migdies consecutius, és a dir, 24 hores. Tan breu creu Artur Mas que serà aquest govern? No pot aŀlegar desconeixement, l’enyorat Joan Barril ja li ho va aclarir fa deu anys llargs, al primer “Cafè de la República”!