Nord-Amèrica

Viatge a Nord-Amèrica, al denominat “triangle de l’est” (Toronto, New York, Washington) i New Orléans, l’agost del 2005.

Les fotos de New Orleans van ser fetes la setmana abans que hi arribés l’huracà Katrina.

Canadà est

Viatge a l’est del Canadà (Québec, Montréal, Otawa), l’estiu 2003.

És el primer viatge amb càmera digital, la EOS 10D.

Lluçanès

Fotografies d’una excursió al Lluçanès (octubre 2003).

Mediterrània

Diverses fotografies de la mar Mediterrània, principalment a la platja de Badalona.

Parc Güell

Fotografies del Parc Güell de Barcelona.

George Orwell: Sense ni cinc a París i Londres

George Orwell: Sense ni cinc a París i Londres
Edicions 62 (MOLU, núm. 146)
ISBN 84-297-5234-x
Valoració: 2

És una de les primeres obres d’Eric Blair (més conegut pel seu pseudònim, George Orwell), publicada el 1933.

En un moment de la seva vida Eric Blair fuig d’imperialismes i es posa a treballar en feines de les pitjor considerades, i esdevé també un rodamón a París i més tard a Londres. L’obra s’inspira en les seves aventures com a vagabund a aquestes dues ciutats, i explica les seves sensacions, les facècies de persones que coneix, i com sobreviure en aquestes ciutats amb uns mitjans d’allò més precaris.

Tot i que l’obra no és llarga -250 pàgines- es fa repetitiva, poc engrescadora. I es llegeix bé, però argumentalment té ritmes trencats, i decau força després que el protagonista deixa de treballar a restaurants i comença a donar voltes pels carrers de les ciutats.

La portada de El Jueves

Curiós rebombori aquest de la portada de la revista El Jueves, amb SAR els Prínceps d’Astúries en actitud claramente denigrante y objetivamente infamante (segons la denúncia), que ha acabat amb la publicació retirada dels quioscs per ordre del jutge Juan del Olmo.

Actualment una odre d’aquest tipus és més perjudicial que el fet en sí. Poca gent hauria parlat d’aquesta portada sense aquesta ordre. Ara tots l’hem vista, és a milers de webs, i ja no hi ha manera d’aturar que sigui recordada, arxivada, impresa… El món ha canviat, i “segrestar” publicacions ja no és una mesura eficaç per a evitar la seva publicació. La velocitat i diversitat de les comunicacions són grans aliats de la llibertat d’expressió!

D’altra banda, hauríem de canviar alguna llei fonamental. Independentment que puguem optar per un cap d’estat escollit democràticament, admeto a atorgar a la Corona determinats privilegis a canvi de determinades funcions; però no ha d’estar més protegida que altres persones pel que fa al dret a la imatge i prestigi.

Per cert, trobo molt més ofensiu per a la institució el diàleg (va a ser lo más parecido a trabajar que he hecho en mi vida) que no el dibuix!

blog personal de Gabriel Massip