Fa uns anys hi va haver gran polèmica per la construcció del túnel de l’AVE a Barcelona. Algunes veus reclamaven un segon túnel de rodalies.
Avui s’ha demostrat una vegada més que potser hauríem tret més profit del túnel de rodalies.
Enquestes
En les darreres setmanes he rebut pel cap baix quatre enquestes electròniques relatives a productes i serveis que tinc contractats. Desconec quina proporció de clients les contesten, però intueixo que que és bastant baixa.
Ahir en vaig contestar una i m’hi vaig equivocar: és d’un servei d’internet que vaig confondre amb un altre que té el logotip del mateix color. El qüestionari era molt curt, només una pregunta semblant a: com és de probable que recomanis aquest servei a algú altre? i un espai per comentaris. Els comentaris que vaig posar no tenen gaire a veure amb l’activitat de l’empresa. Me’n vaig adonar, com passa amb aquestes coses, tot just en clicar al botó per enviar les respostes. Bé, ja s’adonaran que tot són vuits i nous i cartes que no lliguen!
Router HGW-2501GN-R2
Aquest és el router que em va proporcionar Telefónica amb la fibra òptica. És pèssim:
- L’aplicació d’administració funciona molt malament: lenta, i amb errors.
- Cada vuit o deu dies haig de reiniciar-lo perquè la WIFI i/o la connexió amb cable deixa de funcionar.
Hauria de reclamar però em fa una mandra impressionant, perquè em temo que em marejaran molt i no m’arreglaran res.
Action Launcher
Action Launcher 3 és un complement molt adequat per al Nexus 5x.
Blog a https
Una mica per seguir la moda, una mica per aplicar els coneixements d’un curs recent de signatura digital i una mica per entreteniment he instaŀlat un certificat al web (el més bàsic, autenticació de domini), i ara funciona amb SSL. Una mica més lent, sí (també volia comprovar això).
Hi ha múltiples documents a la web de com fer-ho, però ho resumeixo (ho explico per a Nginx, els passos per Apache poc deuen variar):
- Al servidor, crear un directori per contenir la clau, el fitxer de petició i el certificat quan el tinguem. Donar permisos només a root.
- Generar la clau privada i la petició de certificat a aquest directori amb la comanda:
openssl req -newkey rsa:2048 -nodes -keyout <nomfitxer>.key -out <nomfitxer>.csr
- Buscar un comercialitzador de certificats i comprar el que ens vagi millor pels nostres propòstis. Li haurem de donar el <nomfitxer>.csr que hem generat abans.
- Quan tenim el certificat i els certificats intermedis de la cadena fer un fitxer únic amb els 3 certificats (al principi el nostre, i després els dels nivells superiors). Ho he fet amb un editor de text de windows mateix.
- Posar el fitxer al servidor, al directori que hem creat al primer pas.
- Canviar la configuració del servidor web perquè el que abans anava pel port 80 vagi pel 443.
- A la configuració Nginx, afegir:
ssl on; ssl_certificate <ruta completa al fitxer que conté tots els certificats>; ssl_certificate_key <ruta completa al fitxer .key>
- Afegir una redirecció perquè tot que arribi pel port 80 sigui redirigit al 443.
- Obrir firewall per port 443.
- Comprovar la sintaxi del fitxer de configuració nginx.
- Dins de wordpress, canviar les URL del blog perquè tingui https (dins d’opcions / general).
- Reiniciar nginx i provar que tot funciona.
Si algú necessita més informació que m’ho faci saber!
Nicole Krauss: Casa gran
Nicole Krauss: Casa gran (Great House)
Traducció d’Ernest Riera
La Magrana, setembre 2012
ISBN 378-84-8264-573-5
Valoració: 3
Un escriptori gran amb molts calaixos i departaments passa per diversos escriptors, que els influeix de manera diversa. D’altra banda un comerciant d’antiguitats israelià vol comprar-lo.
Les vides d’aquestes persones i de les seves famílies són la trama argumental de la noveŀla, dividida en quatre històries que s’entrellacen (excepte una, que si no m’he despistat, no té res a veure ni amb les altres ni amb l’escriptori); per cada història hi ha dos capítols.
Noveŀla molt introspectiva, algunes de les narracions (tres, em sembla) són explicades en primera persona, ja en una edat avançada: els records, ròssecs i emocions de tota la vida impregnen de forma continuada les paraules dels relators. Una mica reiterativa en alguns moments, deixa alguns interrogants sense tancar (suposo que expressament, atès que la completitud i exhaustivitat dels fets no sembla l’objectiu de l’obra).
Nexus 5x
El Galaxy S3 demanava des de fa uns mesos una jubilació: molt alentit i sense actualitzacions de sistema operatiu (va quedar-se en 4.3), ja incompatible amb algunes apps noves.
He optat per un Nexus 5x de 32 GB pels següents motius:
- M’he mirat una vegada i una altra els iPhone 6 i 6s, amb les seves variants plus. Em tira enrere sobretot el preu, i el fet que estic molt acostumat a Android, amb diversos programes i utilitats, alguns comprats, que ja sé com funcionen (tot i que probablement hi ha equivalents iOS).
- Una altra idea era esperar el proper Galaxy S7, però el probable preu elevat, els dos mesos d’espera fins que el puguem comprar, la incertesa sobre com funcionarà i el munt de programes inútils que Samsung afegeix als telèfons accelera la meva decisió cap al Nexus 5x.
- El fet de comptar amb un Android sense additius, que rep actualitzacions de sistema operatiu de manera molt ràpida, i el compromís de Google d’actualitzar-lo com a mínim durant dos anys són punts forts.
- Mida: un pèl gran pel que estic acostumat, és al límit del que cap en una butxaca de pantalons. Vaig avaluar també el 6p però el vaig descartar tant per la mida com pel preu, malgrat que hi ha opinions que el qualifiquen del millor Android. La mida del Nexus 5x queda entre el Galaxy 6 i 6 el 6 plus. També queda entre el iPhone 6 i el 6 plus.
- Càmera decent, fins i tot amb vídeo 4K (que encara no he provat, no tinc cap dispositiu per reproduir-lo).
- Permet instaŀlar targetes bancàries virtuals per fer pagaments NFC. Ja ho tinc configurat, funciona bé.
- Durada raonable de la bateria (em dura 1 dia amb poc ús).
- USB-C: ara és un problema però confio que aviat serà l’estàndard. Si els connectors s’unifiquessin d’una vegada per totes podrien vendre’ns els telèfons sense carregadors, i tothom hi sortiria guanyant. Senyors d’Apple, també va per vosaltres!
- Desbloqueig amb empremta dactilar, molt còmode i ràpid.
Un petit inconvenient: no permet emmagatzematge addicional amb targeta, per tant si el carrego de música/fotos/videos els 32GB s’ompliran aviat. Només el venen amb 16 o 32 GB.
Fa un parell de setmanes que el tinc, i només m’ha fet una cosa estranya en un moment: mentre tenia en funcionament TuneIn Radio, Endomondo (caminava) i la càmera va sonar el telèfon. Quan vaig acabar la trucada la càmera no funcionava, sortia la pantalla negra.
D’altra banda em deixa del tot indiferent el fet que sigui de plàstic en comptes dels acabats metàŀlics dels models de gamma més alta.
Maurizio di Giovanni: Los bastardos de Pizzofalcone
Maurizio di Giovanni: Los bastardos de Pizzofalcone (I Bastardi di Pizzofalcone)
Traducció de Celia Filipetto
Penguin Random House, 2016 – edició en digital
ISBN 978-84-16195-76-3
Valoració: 4
Després de la participació decisiva en el cas del cocodril l’inspector Giuseppe Lojacono segueix a Nàpols, en un ambient ben enrarit, de manera que no dubta ni un moment a acceptar el trasllat a la comissaria de Pizzofalcone, on s’han quedat pràcticament sense personal arran d’un cas de corrupció en què uns quants policies van vendre droga comissada.
El nou comissari Palma munta un equip amb persones repudiades d’altres unitats: un recomanat jove que entén l’ofici com a les pel·lícules, una noia obsessionada amb les armes, un veterà amb rampells de violència amb els detinguts, una dona de mitjana edat i un policia ja bastant gran que van sortir nets de la depuració de la mateixa comissaria, i en Lojacono.
Aviat inicien l’activitat amb el cas d’una dona de l’alta societat assassinada a casa seva mateix: ningú clarament sospitós, i algunes peces que no encaixen del tot. En paraŀlel hi ha dos casos menors més: una noia molt jove que sembla que viu confinada en un pis, i unes persones grans que moren en suïcidis poc clars.
Les intrigues policíaques avancen alhora que coneixem alguns detalls de la vida dels agents, cadascun amb les seves inquietuds, passions i problemes. Del cas principal, a més, tenim els pensaments de l’autor del crim, tal com ja passava a El mètodo del cocodrilo.