Projecte de restitució tipogràfica de la ela geminada

Arran de l’entrada Novetats en les fonts de Windows 7, he investigat una mica i he vist que hi ha un projecte de restitució tipogràfica de la ela geminada.

Són diverses les fonts de Windows Vista que ja incorporen la lligadura ela-punt volat com a caràcter U+013F (majúscula) i U+0140 (minúscula). Com a mínim ho he trobat a la Verdana, Comic Sans, Trebuchet MS, Calibri (no he fet una exploració exhaustiva). I veig que aquesta entrada també es llegeix bé amb altres sistemes operatius (OpenSuse 11.1 + KDE 4.1.3, Windows XP).

I això porta diversos problemes:

  • Com el tecleges? Amb aplicacions Microsoft es pot escriure el codi hexadecimal i clicar Alt+x just a continuació. Per exemple, amb wordpad, escric 013f i Alt+x i apareix ŀ.
  • Altres programes no permeten aquest mètode (força incòmode, tot sigui dit). Per a l’openoffice.org de casa m’he fet una macro Ctrl+l que he associat a ŀ, i també una Ctrl+L. Atenció, perquè el writer reserva Ctrl+l a l’alineació a l’esquerra (no faig servir mai aquesta drecera de teclat).
  • Els diccionaris ortogràfics (si més no el d’openoffice.org) no estan preparats per fer servir aquesta lligadura. És a dir, no troba coŀlegi (però sí col·legi).
  • Què passa amb els cercadors? Restringint la cerca a pàgines en català al google, hi ha:
    • 565.000 entrades amb la paraula novel·la.
    • 53.700 entrades amb la paraula noveŀla.

En definitiva, hi ha força feina a fer.

3/3/2013: Tampoc el diccionari en línia de l’IEC reconeix ŀ.

Vol amb la charlie-zulu-zulu

Aquest dimecres he tingut l’oportunitat de pujar en una avioneta, una Cessna 172 FRJ de l’Aero Club Barcelona-Sabadell, matrícula EC-CZZ. Hem sortit des de l’aeròdrom de Sabadell, cap a Granollers i Mataró, i seguint la línia de la costa fins una mica més amunt de Lloret. Com a molt hem anat a uns 1.500 peus d’alçada. Mai havia estat en un aparell d’aquestes característiques, la veritat és que m’ha agradat; i m’ha sorprès l’aparent facilitat d’enlairament, res a veure amb els llargs temps d’acceleració dels avions grans.

La visibilitat era força dolenta, però he fet alguna fotografia.

Oriol, gràcies per la passejada!

Aquesta nit promet…

Vint-i-nou graus
Termòmetre que marca 29 graus

Em sap greu encetar una conversa (o monòleg) pròpia d’ascensor, però aquesta nit promet ser d’autèntic insomni. I no perquè com, fa 40 anys, un gran esdeveniment (sortida d’astronautes per arribar a la lluna) ens commini a quedar-nos desperts, sinó per una extraordinària calor i xafogor.

Això és el que marca el termòmetre del menjador; i el de l’habitació com a molt està 1 grau per sota.

Frédéric Beigbeder: Windows on the World

Frédéric Beigbeder: Windows on the World
Ed. Gallimard, coŀlecció Folio
ISBN: 978-2-07-031461-4
Valoració: 4

Windows on the World era el nom del restaurant que hi havia al capdamunt de la torre bessona nord del World Trade Center de New York; l’obra comença a les 8:30 i acaba a les 10:29, un capítol per minut.

Als minuts parells l’autor explica per què fa la noveŀla, com veu el món, d’on venim, on anem, en el moment de l’escriptura del llibre (entre el 2002 i el 2003). Els minuts senars són per un home d’uns quaranta anys i els deus dos fills que esmorzen al restaurant el fatídic 11 de setembre de 2001. Aquest és l’aspecte que més m’ha agradat del llibre, que intercala ficció històrica (que evita rabejar-se en detalls escabrosos) i reflexió.

Com bé diu l’autor: tots coneixem el final (tothom mor), però de fet tot s’ha d’inventar (ben bé ningú no sap què va passar al restaurant aquell matí).

Ah, curiositat, el llibre és imprès a Barcelona.

Lluís-Anton Baulenas: El nas de Mussolini

Lluís-Anton Baulenas: El nas de Mussolini
Proa, febrer del 2009
ISBN: 978-84-8437-542-5
Valoració: 3

Berta Panatis és una militant comunista durant la dictadura de Primo de Rivera, convençuda de la necessitat de la lluita de classes violenta. Rep l’encàrrec de matar el dictador, i per això planta Barcelona, i amb el seu pare se’n va a un poble del Ripollès, a esperar les ordres definitives per a executar el magnicidi.

Però les ordres no arriben. Al principi pare i filla viuen dels diners que els ha proporcionat el partit, però a mida que passa el temps la seva situció esdevé miserable, i tampoc s’acaben d’integrar mai al poble: l’espera es converteix en una angoixa, però els ideals romanen.

Sense conèixer a fons la història, m’aventuro a dir que està ben ambientada, que recull la tensió de classes (treballadors versus empresaris) de principis del segle XX a Espanya, que també va ser font d’importants conflictes durant la Segona República.

No havia llegit mai cap noveŀla de Lluís-Anton Baulenas, i aquesta m’ha atrapat força. És premi Sant Jordi de l’any 2008; la recomano, però no li veig tants de mèrits com per tenir un premi literari. És clar que no sé amb què ho van comparar.

blog personal de Gabriel Massip