Aigua de l’Aragón a Saragossa

Llegeixo a El Heraldo de Aragón que aquesta setmana s’ha posat en funcionament el sistema de canalitzacions i obres diverses d’enginyeria per portar aigua del riu Aragón (més concretament, des de l’embassament de Yesa) fins a la ciutat de Saragossa, uns 150 Km més al sud.

No era des d’Aragó mateix que s’oposaven rotundament que es fes servir aigua de l’Ebre per abastir Barcelona? No era això una declaració de principis del tipus “transvassaments d’aigua, no”?

Parlo des del desconeixement més profund de la legislació i de política hídrica. Però no deixa de xocar-me.

No sé si és l’habitual, però aquests dies l’embassament de Yesa té un color d’aigua blau turquesa realment espectacular. Al llarg d’aquesta setmana en posaré alguna fotografia.

26/7/2009: Heus ací la fotografia, feta a quarts de quatre de la tarda del 22 de juny:

Embassament de Yesa, juny 2009

Original castellà o traducció catalana?

Sempre em costa decidir-me davant un llibre originalment escrit en castellà i del qual hi ha traducció al català:

  • Si agafo la versió castellana em sembla que llegiré el text més fidel al que l’autor ha escrit.
  • Tendeixo, però, a agafar la versió catalana, essencialment per militància; amb els meus 19,30 € que val el llibre poso el granet de sorra per manifestar que m’importa l’edició en català.

Això m’ha passat en 2 llibres, que recordi: L’església del mar, d’Idelfonso Falcones, i Un món groc, d’Albert Espinosa. El primer em vaig penedir una mica de llegir-lo en català. En general, però, tendiré a comprar-los en castellà, i que els traductors esmercin els seus esforços a traduir-nos altres obres!

Per reblar el clau, i contràriament al que acabo de manifestar: fa uns mesos vaig comprar Cent anys de solitud, sí, la traducció de Cien años de soledad que va fer Aveŀlí Artís-Gener. Ell ho considerava un signe de normalitat. Val a dir que ja l’he llegit en castellà, i que me’l reservo per a una relectura.

Albert Espinosa: un món groc

Albert Espinosa: Un món groc (El mundo amarillo)
Traducció d’Anna Jolis Olvé
Debolsillo, març 2009
ISBN 978-84-8346-908-8
Valoració: 3

El llibre exposa la particular visió del món d’Albert Espinosa, actor, director i guionista, de formació tècnica. L’autor va patir un càncer entre els 14 i els 24 anys, i en aquest llibre groc (potser ell preferiria que fos una llibreta) ens exposa tota la teoria que rodeja el que en denomina els grocs de cadascú. Entén per groc una persona que es queda en un punt intermig entre els amics i les parelles: hi tens contacte físic (no sexual), pots dormir amb ells, i les converses que hi mantens et marquen definitivament.

Abans d’exposar la seva teoria sobre els grocs, Albert Espinosa dóna una sèrie de consells per anar per la vida. No arriba a l’autoajuda, però s’hi acosta… De fet en dóna 23, número que (més endavant) explica que, per ell, té propietats gairebé cosmològiques.

L’interessant del llibre és l’optimisme que desprèn, no li ho pot negar ningú, uns certs tocs d’humor, i moltes ganes de viure.

Desactivar correu blackberry

M’he agafat dilluns i dimarts de vacances. i no vull ni veure el led vermell de la blackbery que em diu que han arribat correus nous. Per tant he desactivat el servei de dades (opciones/red/servicio de datos/desactivado) de la bb 8100.

Un dels defectes que li trobo a aquest aparell és que no permeti desactivar el servei de dades per franges horàries i de dies. Per exemple, només actiu de dilluns a divendres i de 08:00 a 18:00.

Tom Sharpe: Wilt, els alternatius i els terroristes

Tom Sharpe: Wilt, els alternatius i els terroristes (The Wilt Alternative)
Traducció de Carles Urritz i Carme Geronès
Columna Edicions, 2004
ISBN 84-664-0431-7
Valoració: 3

La família Wilt ha canviat: Henry i Eva són pares de quadrigèmines, viuen a un barri benestant en una casa gran, i Henry és cap d’estudis del departament d’humanitats de l’escola tècnica. Altres coses segueixen com sempre: Eva té el cap ple de pardals i s’apunta a tots els moviments alternatius, i Henry defuig la vida congujal gairebé per sistema.

Eva decideix llogar el pis de dalt a una noia alemanya, de la qual Henry inicialment s’enamora. Però la noia resulta ser una perillosa terrorista internacional, les coses es compliquen, i acaba apareixent, és clar, l’inspector Flint, que va quedar saturat de Wilt al primer llibre.

Igual de mordaç amb la societat que el primer lliurament de la saga, aquesta segona part peca d’això, de ser una segona part: no sorprenen ni el personatge ni l’estil de la història.

Mercè Rodoreda: Quanta, quanta guerra…

Mercè Rodoreda: Quanta, quanta guerra…
Club Editor Jove, 2008
ISBN: 978-84-7329-129-3
Valoració: 3

La mateixa autora va dir-ne una cosa com “un llibre que parla de la guerra sense que s’hi vegi un sol tret”; no era exactament així, però sí que era en aquest sentit: al llibre no hi surten ni els fronts, ni canons, ni bales, ni generals ni soldats.

Adrià Guinart se’n va a la guerra. Però no triga a marxar-ne. I aleshores comença a caminar sense rumb fix. En el seu  particular viatge coneix diverses persones i situacions, unes totalment afectades pel conflicte, altres alienes al mateix.

M’ha costat entrar-hi, perquè (com bé explica Antoni Mora al postfaci), aviat et preguntes “de què va aquest llibre?”, perquè no és una noveŀla clàssicament estructurada.

blog personal de Gabriel Massip