Arran de l’estudi publicat fa uns dies que ens ha fet creure que el salari dels directius s’ha incrementat aquests darrers anys, Xavier Sala i Martín ha publicat l’article Salarios de directivos, mandos medios y trabajadores: el estudio de EADA.
Explica d’una manera molt entenedora que cal anar molt amb compte en comparar promitjos si les poblacions canvien. Doneu-hi un cop d’ull!
Ja ho he comentat altres vegades, l’ús del català per part dels grans operadors de telefonia és molt fluix:
Però a la web de Movistar massa sovint hi ha coses estranyes:
Com pot ser que en una única pàgina escriguin fùtbol, mès i diez? Són errors garrafals, i que se n’escapin 3 en una pàgina denota una autoexigència molt baixa. Una mica de ganes, si us plau, només una mica!
John Irving: En una sola persona (In One Person)
Traducció de Marta Pera Cucurell
Edicions 62, 2013
ISBN 978-84-297-7111-4
Valoració: 3
Mitjan del segle XX. Bill Dean, de First Sister, a Vermont, estudia a un internat masculí. Gràcies al seu padrastre, que és professor de literatura a la mateixa escola, coneix la senyoreta Frost, la bibliotecària del poble, que li recomana els llibres que li sembla que li agradaran. En Bill s’enamora perdudament de la bibliotecària. Però aviat descobreix que també li agraden els nois, fascinat en secret especialment per en Kittredge, de l’equip de lluita.
Dins d’una famíla una mica complicada (el pare els havia deixat feia força anys, un avi que fa papers de dona al teatre del poble, una mare que mai no explica tota la veritat, i una tia especialment reprimida), el noi troba suport ocasional en la bibliotecària, i en la filla d’una altra parella de professors. Mentre creix emocionalment descobreix alguns fets familiars i del poble que li havien estat ocultats.
Ja de gran, quan explica la història, veu de prop els estralls de la SIDA en molts coneguts i alguna exparella, i ahora explica què ha passat a la majoria de persones que van marcar la seva adolescència.
Noveŀla amb contingut i llenguatge sexuals explícits, amb un tractament molt natural del tansvestisme i l’homosexualitat. Pel meu gust una mica llarga.
Elisabeth Strout: Els germans Burgess (The Burgess Boys)
Traducció de Marta Pera Cucurell
Edicions de 1984, 2013
ISBN 978-84-15835-13-4
Valoració: 4
Els germant Burgess són 3: en Jim, l’advocat triomfador, resolutiu, casat i amb dos fills que van a la universitat. En Bob, divorciat, sense fills, també advocat, però insegur i traumatitzat per un fet desgraciat de la infantesa; germà bessó de la Sue, esquerpa, amb un fill adolescent i separada, que s’ha quedat a viure a Shirley Falls, el poble de Maine on van créixer tots tres.
A Shirley Falls hi ha arribat un bon grup de somalis. En Zach, el fill de la Sue, llença un cap de porc ensangonat a la mesquita durant el Ramadà. Aquesta bretolada provoca la detenció i judici del noi, i fa que durant uns mesos els germans es relacionin amb més intensitat que els darrers anys, fins a fer reviure situacions de la infantesa.
Darrera de la història de la família Burgess hi ha tot un tractat sobre les pors que regeixen els nostres comportaments.
Dijous el telèfon (Samsung Galaxy S3) se’m va actualitzar a la versió 4.3 d’Android. L’única sospita de problema és la durada de la bateria, em sembla que s’ha reduït. Però sóc fora de la rutina habitual!
John Steinbeck: El breve reinado de Pipino IV (The Short Reign of Pippin IV)
Traducció de José Luis Piquero
Navona, abril 2008
ISBN 978-84-96707-59-7
Valoració: 4
En un moment indeterminat del segle XX, el govern de França perd una votació i s’inicia una crisi política important: el parlament està molt fragmentat i els acords són difícils. Finalment el partit Monàrquic proposa restablir la monarquia, i per motius diversos la idea és àmpliament acceptada.
Però, qui serà el rei? Un borbó? Un Orléans? No, van més enrere, tan enrere com poden. Troben Pipí Arnulf Héristal, astrònom aficionat que viu de renda, casat i amb una filla. És clar, té un oncle anomenat Carles Martell, comerciant, que li fa gairebé de confident.
Feta la coronació la família sencera es trasllada a la imponent Versalles, mentre els partits polítics treballen per redactar una nova constitució. Poc a poc el nou monarca pren consciència del seu càrrec, i es debat entre actuar en consciència o fer el paper de titella que li han preparat.
Un retat satíric i alhora cru del poder.
El mode d’edició “a pantalla completa” o “sense distraccions” de WordPress és fantàstic: tota la pantalla en blanc, perquè et centris només a escriure.
No és res nou (molts editors de text tenen modes “a pantalla completa”, també el mateix Word, i eines com OmnWriter es basen en aquest model) però fins ara pràcticament no l’havia fet servir en WordPress.
Jordi Sierra i Fabra: La mort del censor
Ara Llibres, setembre del 2013
ISBN 978-84-15645-12-2
Valoració: 4
Als anys seixanta del segle XX, per tant en ple règim franquista, un home apareix mort a Barcelona, dins del cotxe (un 600, és clar), amb vint-i-set ganivetades al cos. Es tracta d’un funcionari, un censor, de vida bastant discreta, malgrat ser el germà d’un conegut advocat.
La investigació del cas és encarregada a Hilari Soler, un bon policia mal vist per la jerarquia del cos perquè ha denunciat un company que ha fet servir mètodes criminals amb un detingut. Mentre esbrina i exposa les motivacions del crim i el passat dels implicats (víctima i entorn) Jordi Sierra fa un retrat de la societat catalana de l’època, el mateix paper de la censura, diferents sensibilitats culturals i les ferides encara tendres de la Guerra Civil.
Molt entretinguda, com totes les noveŀles de “lladres i serenos” que he llegit d’aquest autor.