A més de desactivar el servei de dades, hi ha una altra manera de desactivar la sincronització del correu de la blackberry: quan es veu la llista de correus, accedir a Opciones/Configuración del correo/Enviar correo electrónico al dispositivo, i aquí posar no.
Així es pot tenir el servei de dades actiu però no es rep el correu. Si ho hagués fet així hauria tingut millors vacances: per fer una consulta web he connectat el servei de dades, i he acabat tenint un disgust per un correu de la feina.
Arran de l’entrada Novetats en les fonts de Windows 7, he investigat una mica i he vist que hi ha un projecte de restitució tipogràfica de la ela geminada.
Són diverses les fonts de Windows Vista que ja incorporen la lligadura ela-punt volat com a caràcter U+013F (majúscula) i U+0140 (minúscula). Com a mínim ho he trobat a la Verdana, Comic Sans, Trebuchet MS, Calibri (no he fet una exploració exhaustiva). I veig que aquesta entrada també es llegeix bé amb altres sistemes operatius (OpenSuse 11.1 + KDE 4.1.3, Windows XP).
I això porta diversos problemes:
En definitiva, hi ha força feina a fer.
3/3/2013: Tampoc el diccionari en línia de l’IEC reconeix ŀ.
En netejar el teclat inalàmbric sense fil he trobat aquest lamentable estat de les piles; feia temps que no en veia de tan fetes malbé.
Em sembla que eren les originals, i això voldria dir que estan funcionant des del desembre del 2002. I, de fet, encara proporcionaven fluïd, més ben dit, ara fluïds, l’elèctric i el salí.
Una tira còmica que explica els embolics dels estàndards HTML 5 i XHTML 2.
La millor frase: Java is to javascript as ham is to hamster.
2/8/2009: Actualitzat l’enllaç.
Aquest dimecres he tingut l’oportunitat de pujar en una avioneta, una Cessna 172 FRJ de l’Aero Club Barcelona-Sabadell, matrícula EC-CZZ. Hem sortit des de l’aeròdrom de Sabadell, cap a Granollers i Mataró, i seguint la línia de la costa fins una mica més amunt de Lloret. Com a molt hem anat a uns 1.500 peus d’alçada. Mai havia estat en un aparell d’aquestes característiques, la veritat és que m’ha agradat; i m’ha sorprès l’aparent facilitat d’enlairament, res a veure amb els llargs temps d’acceleració dels avions grans.
La visibilitat era força dolenta, però he fet alguna fotografia.
Oriol, gràcies per la passejada!
Acabo d’adonar-me que s’ha espatllat la paginació (queden uns números sobre uns altres en comptes de ser uns al costat dels altres). Cosa del full d’estils i l’actualització del plugin de paginació que, confessaré, em fa moltíssima mandra de corregir.
15/8/2009: He trigat 1 mes, però ja està arreglat. No hi havia el fitxer ni el directori amb els estils.
Em sap greu encetar una conversa (o monòleg) pròpia d’ascensor, però aquesta nit promet ser d’autèntic insomni. I no perquè com, fa 40 anys, un gran esdeveniment (sortida d’astronautes per arribar a la lluna) ens commini a quedar-nos desperts, sinó per una extraordinària calor i xafogor.
Això és el que marca el termòmetre del menjador; i el de l’habitació com a molt està 1 grau per sota.
Frédéric Beigbeder: Windows on the World
Ed. Gallimard, coŀlecció Folio
ISBN: 978-2-07-031461-4
Valoració: 4
Windows on the World era el nom del restaurant que hi havia al capdamunt de la torre bessona nord del World Trade Center de New York; l’obra comença a les 8:30 i acaba a les 10:29, un capítol per minut.
Als minuts parells l’autor explica per què fa la noveŀla, com veu el món, d’on venim, on anem, en el moment de l’escriptura del llibre (entre el 2002 i el 2003). Els minuts senars són per un home d’uns quaranta anys i els deus dos fills que esmorzen al restaurant el fatídic 11 de setembre de 2001. Aquest és l’aspecte que més m’ha agradat del llibre, que intercala ficció històrica (que evita rabejar-se en detalls escabrosos) i reflexió.
Com bé diu l’autor: tots coneixem el final (tothom mor), però de fet tot s’ha d’inventar (ben bé ningú no sap què va passar al restaurant aquell matí).
Ah, curiositat, el llibre és imprès a Barcelona.