Si per un casual us acosteu a Toledo abans del 12 de maig no us deixeu perdre l’exposició commemorativa del centenari del naixement del pintor Miguel Prieto, al Museo de Santa Cruz.

No havia sentit anomenar mai aquest artista manxec (1907-1956). Però me n’hauria endut uns quants quadres i dibuixos sota la camisa, i tant!

Ja he explicat altres vegades que segueixo els resultats electorals a través d’internet, amb la web dels resultats del Ministerio del Interior.

Les pàgines són molt senzilles, lleugeres, compleixen estàndards HTML, però no estan ben acabades: el ratllat de les taules no és coherent, una inspecció ràpida a temps per algú amb sensibilitat artística ho hauria detectat i hauria fet els canvis a temps.

Aquest llençol per escollir els senadors és realment antipàtic. Hauria de tenir marques o diagrames papiroflèxics que expliquin com doblegar-lo!

Des de fa un temps els caps de setmana faig un esmorzar de forquila i ganivet. Per exemple:

Avui ha estat una truita de patates!

Quina calamitat! Acabo de perdre un paraigua que no havia ni estrenat. Me’l van dur els reis, i avui l’he tret a passejar (aquest matí queien gotes), però a la tarda me l’he deixat al tren. Ho he comentat a l’estació, però tota l’amabilitat de la noia que m’ha atès (totalment cert) no ha servit per evitar certa emprenyada per haver-me’l deixat al tren de Mataró.

I això m’ha fet venir una idea: anem carregats d’electrònica… qui és el primer que complementa els dispositius electrònics (tipus telèfon) amb un avisador quan algun dels nostres objectes personals s’allunyi d’on som? Permetria adonar-nos de furts (a vegades), i també d’oblits com aquest. No sé si ha de ser bluetooth, un derivat de RFID, o una idea nova… Imagineu-vos, pugeu al tren. Quan esteu asseguts agafeu el telèfon i diueu “registra la posició/distància dels meus objectes”. I quan aquests paràmetres canviïn que piti, vibri, avisi per veu… “ep, i el paraigua?”.

Apa, idea llançada!