Actors: Boris Ruiz, Òscar Rabadan, Carme Poll, Ivan Benet, Mónica Marcos, Susanna Garachana, Xavier Capdet, Miquel Gelabert, Ramon Enrich, Enric Llort
Direcció: Joan Anton Rechi

El senyor Perramon és una adaptació de Josep Maria de Segarra de L’Avar de Molière. L’obra és en un únic acte, i transcorre íntegrament en un cafè, tot i que la mateixa sala hi té un cert paper escenogràfic.

Haig de reconèixer el meu desconeixement previ del text -tant del de Segarra com del de Molière, i globalment em va decebre una mica. Es podria treure una mica més de suc còmic de la gasiveria del senyor Perramon.

Dels actors destaca especialment Boris Ruiz (protagonista), que per mi broda el personatge. Poc convincent (sobretot a les primeres escenes) Òscar Rabadan (Valeri), i tampoc em va agradar Ramon Enrich (senyor Ranalies). Mereix una menció especial Enric Llort (nen), amb un paper secundari però molt ben portat.

Globalment un aprovat alt, però no passa d’aquí. Per mi és una obra “estalviable” (ui, el gasiu semblo jo, ara!).

Mirant llista d’adhesions al “manifest del català emprenyat” he trobat un cognom acabat en EZ del qual no tenia constància: GALLEZ. És d’origen francès, la wiquipèdia francesa recull alguna persona que se’n diu.

Recull d’adhesions per demanar responsabilitats a qui correspongui i la mobilització dels agents polítics, socials i econòmics catalans respecte al caos de rodalies de RENFE.

Podeu llegir el manifest i adherir-vos-hi, si ho creieu escaient, al web EP! Català emprenyat.

Ara mateix ja no es pot dir gran cosa nova del caos ferroviari que hi ha al sud de Barcelona. Intueixo -i no s’ha explicat gens- que hem estat molt de sort, atès que els problemes al túnel han estat detectats amb temps i així s’han evitat accidents.

De tant en tant m’haig de desplaçar a Girona per feina. Les darreres vegades ho havia fet amb cotxe, però dilluns passat vaig agafar el tren. I, tot i un retard de 10 minuts a la tornada, el preferixo al cotxe. Sempre m’ha agradat anar amb tren, i 5 quarts des de Sants a Girona (un Catalunya Express) és essencialment el mateix temps que hom triga amb cotxe. I força més econòmic, els 11,70 ? del bitllet d’anada i tornada són bastant la meitat (o menys!) que el preu del combustible i els peatges.

I el gran avantatge és que pots aprofitar una mica el temps. Durant el viatge d’anada vaig llegir i endormiscar-me una mica (cosa poc recomanable amb cotxe); de tornada vaig aprofitar per contestar uns quants correus amb la Palm.

La comissió de veïns del Dalt la Vila (el nucli antic de la ciutat), que treballa per canviar el pla de millora urbanística (PMU) del barri, ha obert un bloc per a informar de l’evolució de la feina que realitza.

Ja explicaré alguna idea sobre el barri en una entrada més endavant; ara voldria comentar només la facilitat que representa, per persones i entitats amb pocs mitjans, l’existència dels diversos espais per a blocs gratuïts: amb un esforç mínim permeten comunicar idees i difondre informacions.

No em donaran pas un premi per aquesta reflexió -a aquestes alçades no és pas cap novetat- però és la primera vegada que n’he viscut un exemple una mica d’aprop. I, de fet, analitzant el problema (quina és la manera més ràpida i senzilla de publicar algunes informacions a internet), vaig arribar a la mateixa conclusió: un bloc a qualsevol dels projectes que ho permeten.