Ian McEwan: Dissabte (Traducció de Dolors Udina)
Editorial Empúries – coŀlecció “la butxaca”
ISBN 978-84-96863-05-3
Valoració:3

Un neurocirurgià londinenc de quaranta anys llargs es desperta i, en mirar per la finestra, veu passar un avió en flames. És el primer esdeveniment atípic d’un dissabte singular de febrer del 2003, en el moment en què mig Europa es manifesta contra la més que probable invasió d’Irak.

Durant tot el dia, en què ha previst jugar un partit d’esquaix amb un company de feina, visitar la seva mare i fer un sopar familiar, es succeeixen diversos fets que li faran trontollar alguns dels principis que, al principi del dia, creia immutables.

El llibre narra amb una minuciositat gairebé exasperant les activitats de tot el dia, i també els perquès de les mateixes: a través del fil conductor d’aquestes 24 hores ens assabentem de qui és, d’on ve, com va conèixer la seva dona, per què els seus fills són com són.

M’ha costat entrar-hi, he hagut de començar el llibre dues vegades, i algun fragment m’ha cansat (com el relat del partit d’esquaix, o alguns detalls mèdics que no he entès). Però globalment m’ha agradat.

Joan Sales: Incerta glòria
Edicions 62 – Coŀlecció “les millors obres de la literatura catalana”, volums 88 i 89
ISBN 84-297-1921-0
Valoració: 3

Lectura seguida de El vent de la nit del mateix autor, que va formar part d’Incerta glòria les primeres edicions.

Ambientada a la guerra civil espanyola, gira al voltant de les relacions entre mitja dotzena de personatges, uns al front republicà d’Aragó, altres a Barcelona, i que es remunten uns anys enrere, en plena efervescència revolucionària els anys abans de l’inici del conflicte armat, en l’ambient universitari. El vent de la nit està ambientada ja a la postguerra.

Aquest és el rerefons per relligar un fort contingut i ideològic, filosòfic i fins i tot teològic, que en fa una obra especialment densa, de lectura poc fàcil. Està dividida en tres parts, explicades per diferents personatges; és especialment interessant (des del punt de vista formal) la segona part, que és un recull de cartes d’un dels personatges a un altre, però que està molt ben pensada perquè reflecteix prou bé el contingut de les “cartes resposta”, que no hi són.

En definitiva, una obra cabdal i clàssica de la literatura catalana del segle XX, que va ser revisada en múltiples ocasions per part del seu autor, la lectura de la qual requereix cert esforç. Per mi li sobren unes quantes pàgines.

10/8/2008: He trobat una explicació molt detallada de totes les edicions d’aquesta obra, a càrrec de Núria Folch, la dona de Joan Sales.

Jordi Sierra i Fabra: Cuatro días de enero
Plaza Janés
ISBN 978-84-01-33664-5
Valoració: 3

Just 4 dies abans de l’entrada de les tropes de l’exèrcit rebel (franquista) a Barcelona, el gener del 1939, l’inspector de policia Miquel Mascarell investiga la desaparició d’una noia -la filla d’una antiga prostituta-, que acabarà complicant-se amb diverses morts.

L’autor aprofita les investigacions de l’últim policia que queda a la ciutat per presentar-nos una capital buida d’autoritats, sense aliments, on la burgesia comença a prendre possessió dels béns que els havien estat confiscats a l’inici del conflicte. L’acció transcorre en aquests quatre dies, i està centrada totalment en les peripècies del policia.

El llibre passa molt bé, és especialment fàcil de llegir. També existeix en català, però vaig comprar-lo en un moment d’emergència (havia de “matar” una espera d’alguna manera, i només vaig trobar això que em convencés).

Podeu consultar també el mateix web de Jordi Sierra i Fabra.

Enric González: Historias de Londres
RBA Libros
ISBN 978-84-7901107-9
Valoració: 4

Anàleg (no només pel títol) a Historias de Nueva York, Enric González, corresponsal de El País a Londres durant una temporada, ens explica petites històries, xafarderies, anècdotes, personatges de la capital britànica.

La gràcia és que ho fa des de l’òptica d’algú que hi ha viscut, i que en coneix la història i els racons, i que no s’està de tocar tots els resorts informatius: des de política a esports, des de gastronomia a xafarderies socials, passant per l’arquitectura o els incomparables pubs. Per Enric González Londres és la ciutat en què voldria viure de l’aire, és a dir, la que prefereix d’entre totes les ciutats en què ha viscut.

Altament recomanable si voleu preparar una ruta alternativa per la ciutat!

Noah Gordon: El celler (The Bodega)
Traducció al català de Rosa Borràs
ISBN 978-84-96791-58-9
Valoració: 3 justet!

Des de fa una temporada miro de defugir els productors de best sellers, i Noah Gordon n’és un, perquè acostumen a repetir una i altra vegada una fórmula que més o menys els ha funcionat en alguna ocasió. I aquesta vegada no és pas diferent! Si he transigit és perquè l’obra està ambientada al Penedès, i m’ha fet certa gràcia per la raó de la proximitat.

El celler és la història d’un home jove català que a l’últim terç del segle XIX ha passat una temporada a França i torna a Catalunya per començar a fer vi segons el que ha après al Llenguadoc. S’hi afegeix una peripècia personal lligada amb la història real d’Espanya (l’autor ja explica que és ficció, però està prou ben trobat).

Estructuralment és fluixa, hi ha trossos una mica postissos o mal encaixats, i literàriament no li veig gaire virtuts. Això sí, passa com l’aigua (o el bon vi?), és perfecta per a tardes d’hivern!

George Orwell: Homage to Catalonia
Penguin Books
ISBN 978-0-141-18305-3
Valoració: 4

Eric Blair -que escrivia amb el pseudònim de George Orwell- va venir a Barcelona a la tardor del 1936, per lluitar al bàndol republicà, durant la Guerra Civil. Arriba a una ciutat que transpira igualitarisme, on (per exemple) hom no diu “bon dia” sinó “salut!”, on s’han abolit les propines, i tothom es tracta de tu.

S’apunta a les milícies del POUM, i és destinat al front d’Aragó. Després d’un dur (pel fred i l’escassedat de provisions) i monòton hivern torna a Barcelona, on troba un ambient molt més classista i tradicional que uns mesos abans. Hi viu els disturbis entre la policia i els anarquistes de principis de maig del 1937, que va començar amb l’ocupació de l’edifici de la Telefónica per part de la policia i que va portar a la dissolució i criminalització del POUM per part de les autoritats del moment.

Més tard torna al front, on és ferit de bala al coll, i salva miraculosament la vida. Un cop recuperat de la ferida i declarat invàlid per a lluitar, amb la seva dona se’n torna a Anglaterra, espantat pel fet que si es queda a Barcelona puguin detenir-lo per haver lluitat a les milícies del POUM.

El llibre fa un èmfasi important en tots els fets del maig del 1937, i acusa amb contundència les autoritats del moment -PSUC principalment- d’haver practicat una política de repressió després dels fets.

El llibre m’ha fet veure la gran ignorància que tinc sobre tota la Guerra Civil espanyola. M’he proposat llegir-ne altres llibres.

Alfred Bosch: L’atles furtiu
Columna
ISBN 84-8300-471-2
Valoració: 3

Aquesta és la primera noveŀla d’Alfred Bosch, guanyadora del Premi Sant Jordi de l’any 1997.

És una noveŀla històrica, ambientada a l’etapa final del regnat de Pere el Cerimoniós (o del Punyalet), i el principi del de Joan el Caçador. L’infant Joan encarrega a un mestre jueu de cartes mallorquí un atles que reculli tot el coneixement de la geografia i pobles del món. La confecció i lliurament d’aquest atles porten Jafudà de Cresques a conèixer uns quants dels personatges decisius de l’època: Anselm Turmeda, Bernat Metge, Vicent Ferrer, el mateix infant Joan i rei Pere. Paraŀlelament Alfred Bosch ens presenta les intrigues de la cort i els saquejos generalitzats dels calls de finals del segle XIV.

Hi ha un aspecte que no m’ha agradat: per què explica un tros de la història, deixant-se un parell de punts prou importants, que després surten com “bolets” en el text? En general no em desagraden els salts en el temps, però en aquesta ocasió em sembla mal resolt. També he trobat una mica llargues (i pesades de llegir per puntuació i lletra cursiva) els relats de dos personatges clau (que precisament són en aquests salts enrere). A banda d’això el llibre és recomanable a qualsevol que tingui una mica d’interès per als fets de lèpoca al comtat de Barcelona i regne de Mallorca.

Pablo Tusset: En el nombre del cerdo
Destino
ISBN 978-84-233-3938-9
Valoració: 3

Pablo Tusset és l’autor de la divertida Lo mejor que le puede pasar a un croissant.

A En el nombre del cerdo continua amb una temàtica detectivesca, però amb personatges i situacions molt diferents de la primera noveŀla. En un remot poble té lloc un crim bastant repugnant, i un comissari a punt de jubilar-se inicia la investigació. D’altra banda, un policia en excedència és de viatge a New York, on s’enamora. Les històries acabaran confluint.

No és una noveŀla clàssica de lladres i serenos, perquè té alguns girs força insospitats, i altres insinuats força aviat. També queda algun punt poc aclarit, però és relativament irrellevant. Certs tocs humorístics la fan de lectura molt fluïda i llaminera per a caloroses tardes o nits d’estiu!