E. L. Doctorow: La gran marxa (Traducció de Julià de Jòdar)
Edicions de 1984
ISBN: 978-84-96061-93-4
Valoració:4

A l’etapa final de la guerra de secessió nord-americana, el general de la Unió William Sherman (“gairebé massa llest per a ser general”, en la boca d’un dels protagonistes del llibre) va anar d’Atlanta (recordeu l’incendi de la ciutat a Allò que el vent s’endugué? va passar mentre hi havia Sherman) fins a Goldsboro passant per Savannah i Columbia ). Al camí que obria l’exèrcit s’hi van afegir uns quants milers d’esclaus alliberats, que possiblement només fugien amb ganes de trobar un lloc on començar la vida en llibertat.

Aquesta travessa és retratada amb un conjunt molt heterogeni de personatges: ex-escalus, ximples desertors, metges de campanya, un periodista, el mateix general i els seus ajudants, terratinents… les històries dels quals s’entrellacen i encavalquen amb els propis actes de guerra.

Uns personatges senzills i globalment tendres, i un ritme narratiu fluïd, i el rerefons històric, fan del llibre una lectura plaent. Destaco també la bona traducció de Julià de Jódar.

Helene Hanff: 84, Charing Cross Road
Penguin Books
ISBN: 0 14 01.4350.5
Valoració:4

Helene Hanff fou una escriptora nord-americana, autora de força guions de televisió (per exemple, per a la sèrie Les aventures d’Ellery Queen). Apassionada pels llibres antics i clàssics, al final de la segona guerra mundial va entrar en contacte amb Frank Doel, que treballava a la llibreria Marks & Co. (que és al número 84 del carrer Charing Cross), per tal d’encarregar-li alguns llibres difícils o molt cars de trobar a New York.

Va començar així una relació epistolar de 20 anys, primer només relativa a comandes de llibres, però més tard s’hi afegeixen enviaments de paquets de menjar per ajudar a paŀliar les restriccions de la postguerra a Europa, i la correspondència esdevé més personal; sempre amb un to més desenfadat per part d’Helene, i molt més formal per part de Frank; i comparteixen sempre la passió pels llibres.

El llibre és un clàssic, que ha estat portat al cinema i teatre, però que no coneixia fins fa quatre o cinc setmanes. Com diu l’autora, hi ha 2 tipus de llibres: els que cal guardar perquè algun dia rellegiràs, i els que pots llençar perquè no rellegiràs mai. Aquest és de la primera categoria.

Emili Teixidor: Laura Sants
Columna Edicions
ISBN: 84-664-0716-2
Valoració:3

Andreu es un guionista de la televisió pública que rep l’encàrrec d’elaborar un guió televisiu basant-se en la història de Laura a la ciutat dels sants, buscant per tant els valors de la fidelitat, la passió i el poder als nostres dies. Per això es trasllada a Comarquinal (que hem d’associar a Vic), la ciutat on havia passat diversos estius d’infància, a casa l’àvia, amb la idea d’esbossar el guió i busar possibles localitzacions per al rodatge.

Mentre és a Comarquinal s’assabenta de diversos embolics de poder polític i econòmic, reflexiona sobre el valor de la fidelitat i compromís, l’evolució i canvi del paper de les dones a la societat en les darreres dècades i la seva situació personal, que hom pot definir per una incapacitat de compromís general.

L’obra és densa en visions psicològiques i sociològiques, i pel meu gust deixa aspectes de la trama massa oberts. Segurament no eren l’objectiu principal de l’autor, però aleshores potser calia reequilibrar alguns aspectes, potser alleugerir el component d’intriga de la trama (menys fronts per tancar). Ben escrita, com ens té acostumats Emili Teixidor, però no tan rodona com Pa negre o El llibre de les mosques.

Francesc Miralles: La profecia 2013
Edicions 62
ISBN: 978-84-297-6094-1
Valoració:2

Leo Vidal és un periodista nord-americà afincat a l’interior de Catalunya. Un dia rep una sorprenent carta que el convida a anar a Girona, on es veu embolicat (bastant contra la seva voluntat) en la recerca d’unes cartes d’un kabalista gironí que pronostiquen la fi del món per l’any 2013.

Aquesta investigació el duu a arriscar la vida en diverses ocasions, en una successió de fets gairebé fantàstics. Hi ha un parell de personatges força misteriosos que guien Leo per mig Europa buscant ja no se sap ben bé què.

És la primera noveŀla que llegeixo de Francesc Miralles, que va estrenar-se en obres d’acció amb El quart Reich. Potser té virtuts que se m’escapen, però deixo el llibre a la banda dels “prescindibles”; bé per a passar una estona amb trifulgues diverses, però no hi busqueu gran cosa més!

Ian McEwan: Dissabte (Traducció de Dolors Udina)
Editorial Empúries – coŀlecció “la butxaca”
ISBN 978-84-96863-05-3
Valoració:3

Un neurocirurgià londinenc de quaranta anys llargs es desperta i, en mirar per la finestra, veu passar un avió en flames. És el primer esdeveniment atípic d’un dissabte singular de febrer del 2003, en el moment en què mig Europa es manifesta contra la més que probable invasió d’Irak.

Durant tot el dia, en què ha previst jugar un partit d’esquaix amb un company de feina, visitar la seva mare i fer un sopar familiar, es succeeixen diversos fets que li faran trontollar alguns dels principis que, al principi del dia, creia immutables.

El llibre narra amb una minuciositat gairebé exasperant les activitats de tot el dia, i també els perquès de les mateixes: a través del fil conductor d’aquestes 24 hores ens assabentem de qui és, d’on ve, com va conèixer la seva dona, per què els seus fills són com són.

M’ha costat entrar-hi, he hagut de començar el llibre dues vegades, i algun fragment m’ha cansat (com el relat del partit d’esquaix, o alguns detalls mèdics que no he entès). Però globalment m’ha agradat.

Joan Sales: Incerta glòria
Edicions 62 – Coŀlecció “les millors obres de la literatura catalana”, volums 88 i 89
ISBN 84-297-1921-0
Valoració: 3

Lectura seguida de El vent de la nit del mateix autor, que va formar part d’Incerta glòria les primeres edicions.

Ambientada a la guerra civil espanyola, gira al voltant de les relacions entre mitja dotzena de personatges, uns al front republicà d’Aragó, altres a Barcelona, i que es remunten uns anys enrere, en plena efervescència revolucionària els anys abans de l’inici del conflicte armat, en l’ambient universitari. El vent de la nit està ambientada ja a la postguerra.

Aquest és el rerefons per relligar un fort contingut i ideològic, filosòfic i fins i tot teològic, que en fa una obra especialment densa, de lectura poc fàcil. Està dividida en tres parts, explicades per diferents personatges; és especialment interessant (des del punt de vista formal) la segona part, que és un recull de cartes d’un dels personatges a un altre, però que està molt ben pensada perquè reflecteix prou bé el contingut de les “cartes resposta”, que no hi són.

En definitiva, una obra cabdal i clàssica de la literatura catalana del segle XX, que va ser revisada en múltiples ocasions per part del seu autor, la lectura de la qual requereix cert esforç. Per mi li sobren unes quantes pàgines.

10/8/2008: He trobat una explicació molt detallada de totes les edicions d’aquesta obra, a càrrec de Núria Folch, la dona de Joan Sales.

Jordi Sierra i Fabra: Cuatro días de enero
Plaza Janés
ISBN 978-84-01-33664-5
Valoració: 3

Just 4 dies abans de l’entrada de les tropes de l’exèrcit rebel (franquista) a Barcelona, el gener del 1939, l’inspector de policia Miquel Mascarell investiga la desaparició d’una noia -la filla d’una antiga prostituta-, que acabarà complicant-se amb diverses morts.

L’autor aprofita les investigacions de l’últim policia que queda a la ciutat per presentar-nos una capital buida d’autoritats, sense aliments, on la burgesia comença a prendre possessió dels béns que els havien estat confiscats a l’inici del conflicte. L’acció transcorre en aquests quatre dies, i està centrada totalment en les peripècies del policia.

El llibre passa molt bé, és especialment fàcil de llegir. També existeix en català, però vaig comprar-lo en un moment d’emergència (havia de “matar” una espera d’alguna manera, i només vaig trobar això que em convencés).

Podeu consultar també el mateix web de Jordi Sierra i Fabra.

Enric González: Historias de Londres
RBA Libros
ISBN 978-84-7901107-9
Valoració: 4

Anàleg (no només pel títol) a Historias de Nueva York, Enric González, corresponsal de El País a Londres durant una temporada, ens explica petites històries, xafarderies, anècdotes, personatges de la capital britànica.

La gràcia és que ho fa des de l’òptica d’algú que hi ha viscut, i que en coneix la història i els racons, i que no s’està de tocar tots els resorts informatius: des de política a esports, des de gastronomia a xafarderies socials, passant per l’arquitectura o els incomparables pubs. Per Enric González Londres és la ciutat en què voldria viure de l’aire, és a dir, la que prefereix d’entre totes les ciutats en què ha viscut.

Altament recomanable si voleu preparar una ruta alternativa per la ciutat!